L’Audiència espanyola ha condemnat a vuit anys de presó el president de l’Associació d’Usuaris de Serveis Bancaris (Ausbanc), Luís Pineda, i a quatre anys el secretari general de Manos LimpiasMiguel Bernad, per haver extorquit entitats bancàries i empreses amb l’amenaça d’emprendre accions judicials o campanyes de descrèdit si no els pagaven. Pineda ha estat condemnat a un delicte continuat d’extorsió i un altre d’estafa i Bernad a un d’extorsió en grau de cooperació necessària i un altre, també d’extorsió, en grau de temptativa.

Manos Limpias i Ausbanc: Filofranquistes amb pretensions de Robin Hood

A banda, l’Audiència imposa altes indemnitzacions en concepte de responsabilitat civil. Pineda haurà d’indemnitzar tretze entitats: BBVA, amb 1.524.565 euros; Unicaja, amb 904.328 euros; CaixaBank, amb 24.200 euros; Liberbank, amb 1.499.918 euros; Nissan Ibèrica, amb 36.300 euros; Barclays, amb 149.750 euros; Caixa Castella-la Manxa, amb 332.000 euros; Europistas, amb 406.000 euros; Cajasur, amb 266.200 euros; Cajavital, amb 546.701 euros; Bankia, amb 586.850 euros; Caixa Rural del Sud, amb 576.302 euros, i Banca March, amb 38.115 euros.

També s’ha condemnat a un any de presó a l’adjunt a la presidència d’Ausbanc, Ángel Garay, i a sis mesos a María Mateos, directora del departament jurídic, tots dos per un delicte d’extorsió en grau de complicitat. A banda, l’Audiència espanyola ha absolt l’advocada de Manos Limpias Virginia López Negrete i els directius d’AUSBANC Alfonso Solé Gil, María Teresa Cuadrado, María Isabel Medrano, Rosa Aparicio i Luis María Jordana.

La sentència considera fets provats que Ausbanc es va crear el 1986 per a emprendre accions judicials col·lectives i, com a fórmula per a obtenir altes sumes de diners, propiciava acords extrajudicials per resoldre els conflictes amb un ànim de lucre. Segons veuen demostrat els jutges, aquestes accions judicials col·lectives eren un mer instrument perquè les entitats accedissin a les pretensions econòmiques, que se satisfeien amb convenis publicitaris o altres fórmules. Si no s’avenien a les demandes d’Ausbanc, s’exposaven a una repercussió negativa per la seva reputació amb accions diverses: des de la difusió de notícies falses, a l’exageració de fets aïllats o amb manifestacions a la porta de la seu. Aquestes campanyes en contra es modulaven en funció de si els directius accedien a les pretensions econòmiques.

El paper de Manos Limpias en tot plegat va començar el 2012 i va acabar el 2016, quan la relació entre Pineda i Bernad va tallar-se a causa del procediment judicial que els ha portat a la presó. Mentre que Ausbanc emprenia accions civils contra les entitats, Manos Limpias presentava processos penals. Per fer-ho, es va establir la fórmula aparent de col·laboració amb Manos Limpias que, com a acusació popular, es personava a diversos procediments de gran repercussió mediàtica, com la causa pel 9-N.

Segons la sentència, Benad, en noms de Manos Limpias, tramitava les denúncies i Pinada, a l’ombra, donava directrius sobre com havien d’evolucionar amb l’objectiu de mantenir els acords publicitaris o perquè les víctimes comprovessin la seva capacitat d’actuació amb l’objectiu de doblegar les seves voluntats.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.