18.02.2020 - 05:00
L’etimologia és una d’aquelles disciplines que em fascinen: combina passat i present fluidament, i uneix l’arqueologia lingüística amb l’ús quotidià. Quan jo estudiava, molts professors de ciències s’esforçaven a fer-nos aprendre els nous conceptes donant-nos-en l’origen del terme científic. Almenys a mi, em simplificava moltíssim la comprensió d’aquell nou objecte de coneixement. Imagineu que a l’examen de biologia ens pregunten què és el telòmer d’un cromosoma; emprant l’etimologia podríem dir que es tracta de les regions als extrems dels cromosomes, i trauríem bona nota! És veritat que, quan era adolescent, les meves companyes i jo no ho vam saber apreciar igual que ara.
Amb el temps, he oblidat moltes coses, però aquest regust d’aficionada per l’etimologia ha fet pòsit i, quan puc, la utilitzo com a recurs a les meves classes. Per això, aquest article d’opinió sorgeix a voltes d’una reflexió personal sobre el fet de la comunicació i la divulgació científica, reflexió que va ser una de les parts d’un petit discurs que vaig compartir a l’aula magna de la Universitat de Barcelona, amb motiu del premi a la divulgació científica d’enguany. Què fem els científics quan expliquem i exposem la nostra recerca o la dels altres? Comuniquem la nostra recerca o la divulguem?
Crec que no hi ha una resposta fàcil ni única. Entenc que no tots estem tallats pel mateix patró, ni tenim les mateixes habilitats ni aptituds. És cert que hi ha col·legues científics a qui no els interessa especialment transmetre el que han descobert i no fan gaire esforç per acostar el coneixement a la societat, però trobo que aquesta actitud és cada vegada més minoritària. De fet, a tots els projectes de recerca, siguin públics o privats, se’ns demana «retre comptes» i explicar el que fem. Penso que els comunicadors científics fan una feina ingent intentant «traduir» els descobriments científics a paraules més quotidianes i explicacions planeres, però també molts científics ens hi impliquem. Us explicaré com ho veig jo, usant l’etimologia. Us prego que m’acompanyeu i feu la vostra pròpia reflexió.
Llig l’article complet en la web de Mètode
Gemma Marfany. Professora titular de Genètica de la Universitat de Barcelona, amb una àmplia trajectòria científica i acadèmica en genètica. Dirigeix un grup de recerca que investiga les bases genètiques de malalties hereditàries minoritàries. Member de l’Institut de Biomedicina(IBUB) i cofundadora d’DBGen.
