14.08.2026 - 08:26
|
Actualització: 14.08.2026 - 08:28
El dirigent ultradretà britànic Nigel Farage ha revalidat l’escó al parlament de Westminster per la circumscripció de Clacton-on-Sea, al sud d’Anglaterra, amb una victòria clara sobre els rivals.
Farage, dirigent del partit populista Reform UK, ha obtingut 22.239 vots, més que no pas a les eleccions del 2024, quan en va aconseguir 21.225. Els principals partits britànics –laboristes, conservadors, liberal-demòcrates i verds– no s’han presentat a les eleccions.
L’abstenció ha estat del 55%, molt superior a la de les eleccions legislatives del 2024, quan va ser del 41%. La circumscripció té un cens de 79.785 electors.
The result in Clacton speaks for itself. pic.twitter.com/iQeaYxT35J
— Nigel Farage (@Nigel_Farage) August 14, 2026
Sorprenentment, Farage no s’ha presentat al centre de recompte, com és tradició. En una trobada amb els seus seguidors, ha dit que la policia local l’havia advertit que estava en marxa “una campanya per a pertorbar i degradar els resultats”. Tanmateix, uns quants mitjans ho han contradit i han assegurat que no hi havia hagut cap advertiment oficial.
Farage mateix ha donat una altra explicació: “Seria boig si em presentés en aquell escenari, després d’haver obtingut una victòria aclaparadora […] perquè em rebaixessin i m’humiliessin uns pelacanyes.” Es referia al conjunt heterogeni de candidats que s’hi havien presentat contra ell i que sí que han assistit al recompte.
Farage va entrar a Westminster per primera volta en la seva carrera política precisament a les eleccions legislatives passades, per Clacton, on va obtenir un 46% dels vots.
Una elecció insòlita
Els escàndols financers vinculats al seu partit expliquen aquesta elecció particular a Clacton. Farage va renunciar a l’escó el 7 de juliol i, tot seguit, va tornar a presentar la candidatura per recuperar-lo.
Un diari havia revelat que Farage no havia declarat al parlament unes quantes donacions rebudes de l’aristòcrata britànic George Cottrell, condemnat als Estats Units, cosa que podria vulnerar les normes de la cambra.
El dirigent de Reform UK va respondre que no havia infringit cap norma, però la dimissió va paralitzar qualsevol investigació que es pogués obrir sobre el cas. Farage va justificar la maniobra dient que preferia deixar l’escó en mans dels electors i no pas dels mitjans de comunicació.
Els principals partits de la cambra britànica van prendre aleshores una decisió igualment insòlita. Sense que aparentment s’haguessin posat d’acord, van decidir de no presentar-se a Clacton i deixar Farage competint contra candidats independents amb noms tan estrafolaris com ara el comte Binface –cap de paperera, en anglès–, Nick l’Increïble Maó Volador i el baró von Tro.
De tots, el comte Binface és qui ha atret més atenció mediàtica. Davant l’absència de Farage, els mitjans desplaçats a Clacton han centrat en ell bona part de les entrevistes. Ha obtingut 9.455 vots, però ha mantingut el paper de còmic extravagant i ha evitat de fer cap lectura política dels resultats.
Reform UK, partit que Farage va crear el 2021, té tan sols vuit escons a la Cambra dels Comuns, però aquests darrers dos anys ha encapçalat gairebé tots els sondatges d’intenció de vot, per davant dels dos grans partits britànics, els laboristes i els conservadors.
Farage ha aconseguit d’ocupar el centre de l’atenció mediàtica i de marcar el debat polític, especialment amb la campanya contra la immigració il·legal, convertida aquests darrers mesos en un dels eixos principals del seu discurs. Aquesta qüestió ocupa, a més, un lloc destacat entre les preocupacions dels britànics.
