12.08.2026 - 21:40
The Washington Post · Brian Melley (The Associated Press)
Londres, Regne Unit. Saber quan cal fer què és la part més important en el món de la comèdia. També ho és, segons sembla, per a un candidat avesat a ser el centre de totes les bromes, i que es destaca pel fet de tenir una paperera al cap.
El comte Binface (un terme que es podria traduir per ‘cap de paperera’), un autodenominat “guerrer espacial intergalàctic”, s’ha trobat de cop i volta al centre de l’univers polític britànic amb motiu de les eleccions especials d’avui a la circumscripció de Clacton-on-Sea, que molts ja havien titllat de sainet fins i tot abans que la butlleta s’omplís de gairebé tres dotzenes de candidats, molts dels quals provinents dels confins més absurds de la política britànica.
Binface, que en eleccions anteriors ha compartit butlleta amb ex-primers ministres britànics, fou el primer de presentar-se com a candidat, quan el cap de Reform UK, Nigel Farage, dimití sobtadament del seu escó al parlament i anuncià que es presentaria a la reelecció per netejar el seu nom de les acusacions financeres.
“Que comenci el joc, Nige”, declarà Binface poc després de l’anunci de Farage, que es presentà com a víctima d’una cacera de bruixes i afirmà que les eleccions enfrontarien el poble –representat per ell– a l’establishment polític britànic.
Però quan els principals partits polítics titllaren la dimissió de Farage de sainet polític i decidiren de boicotar les eleccions especials a la circumscripció de Clacton-on-Sea, al sud-est d’Anglaterra, el comte va esdevenir el principal rival del dirigent ultradretà. D’aleshores ençà, Binface no ha deixat passar ni una oportunitat de fer declaracions a la premsa.
“Sóc l’únic plat nou a la carta”, explica Binface a The Associated Press en una jornada d’entrevistes amb periodistes del Japó, els Països Baixos, Itàlia i Alemanya. “Tots esteu farts d’aquests polítics, per molt bé que provin de fer-ho, i sabeu que necessiteu una cosa diferent, una mica de salsa secreta.”
Les bromes no han cessat d’ençà que el comte anuncià que es presentaria a les eleccions, i no totes provenen del cap de paperera amb un pla de vint punts.
“Si [Farage] vol passar l’estiu discutint amb una paperera, jo no l’aturaré”, afirmà la secretària del Tresor d’aleshores, Rachel Reeves –més coneguda pels seus càlculs fiscals que no pas per les bromes–, en el moment en què acceptà oficialment la dimissió de Farage, l’últim pas abans de la convocatòria de les eleccions especials.
L’home que hi ha darrere la màscara és un còmic que manté sota secret la seva identitat.
Sota la disfressa del comte Binface –la llarga capa, la paperera i la voluminosa armadura que sembla treta d’un film de ciència-ficció de baixa estofa–, hi ha un còmic de mitjana edat anomenat Jon Harvey que es manté impertèrrit passi què passi.
Si parles amb el seu alter ego, no ho diries mai. Harvey no surt del personatge, i si algú li demana que se’n desprengui respon amb el seu sarcasme habitual. “Ací hi ha ningú que hagi vist El retorn del Jedi?“, digué a un presentador de la BBC en referència a la seqüela de Star Wars en què es revela el rostre de Darth Vader. “Ningú no vol saber què hi ha rere la paperera… És una cosa absolutament repugnant.”
Harvey és casat i pare de dos fills; cresqué a Londres i estudià filologia clàssica a la Universitat d’Oxford. Ha estat guionista de la telecomèdia política The Thick of It i del concurs humorístic d’actualitat Have I Got News for You. És autor d’unes memòries personals escrites després de la mort del seu germà, i d’unes segones memòries escrites en el personatge del comte Binface.
Nascut d’una disputa pels drets d’autor d’una paperera
En un país on gairebé qualsevol ciutadà adult pot presentar-se a les eleccions, independentment d’on visqui, els candidats còmics o excèntrics són una tradició electoral molt arrelada. A la butlleta de les eleccions de Clacton-on-Sea, de tres peus (90 centímetres) de llarg, hi ha candidats com ara Nick l’Increïble Maó Volador o bé el baró von Tro.
La carrera política de Harvey va començar gairebé una dècada enrere, quan aterrà a la Terra procedent de l’anomenat planeta Sigma IX com a Lord Buckethead (‘Lord cap de galleda’) per presentar-se a l’escó parlamentari de la primera ministra d’aleshores, la conservadora Theresa May. May s’imposà amb comoditat, però el comte saltà a la fama, i fins i tot aparegué al programa nocturn del còmic John Oliver.
Ara, l’ús del personatge de Buckethead, sortit d’una paròdia de Star Wars, acabà en una “desafortunada batalla al planeta Copyright”, segons que explicà posteriorment Harvey. Lord Buckethead es reencarnà en el comte Binface, que durant els anys següents es presentà als escons parlamentaris dels primers ministres Boris Johnson i Rishi Sunak.
El comte també compartí butlleta en dues ocasions amb el batlle de Londres, Sadiq Khan, que en el discurs de victòria a les eleccions del 2024 presumí de ser el primer polític britànic de guanyar dues eleccions consecutives a Binface. “Creieu-me, m’ha fet suar de valent”, digué irònicament Khan.
Al juny, Binface perdé les eleccions especials a la circumscripció de Makerfield, que guanyà el laborista Andy Burnham. L’elecció com a diputat de Burnham li permeté de substituir Keir Starmer com cap laborista i, a conseqüència d’això, primer ministre britànic després de la desfeta del partit a les eleccions locals i regionals d’aquesta primavera al Regne Unit.
Una política fiscal qüestionable
Binface, cap dels Recyclons al seu planeta natal, està avesat a reutilitzar punts dels seus programes electorals d’eleccions passades. El resultat és un popurri bigarrat de propostes absurdes d’abast desacomplexadament local.
El programa electoral del comte promet “abaixar-vos els imposts a vosaltres i apujar-los als votants de la resta de circumscripcions”, construir un sol habitatge assequible més i nacionalitzar la cantant Adele (amb independència de què vulgui dir això).
Una de les propostes que més han cridat l’atenció és la promesa de canviar de lloc l’eixugamans del bany d’homes del pub Crown & Treaty, al poble d’Uxbridge. “T’agradaria pixar mentre algú altre et llança aire increïblement calent a les teves parts privades?”, diu el programa del comte.
El principal reclam electoral de Binface és que no és Farage. En campanya, sovint s’ha abstingut d’apuntar contra el seu principal rival, però el seu programa electoral no s’està de llançar més d’un dard al dirigent ultradretà.
En referència a la donació de cinc milions de lliures de la qual Farage no informà quan fou elegit diputat –i que ha culminat en l’obertura de la investigació parlamentària que l’empenyé a dimitir–, el programa electoral del comte promet de “no acceptar donacions de criptomilionaris (a la Terra)”.
També proposa de prohibir als diputats que han dimitit a mitjan legislatura de presentar-se a les eleccions especials que es convoquin arran de la dimissió, i promet de passar més temps a Clacton-on-Sea que no pas a Washington, en una al·lusió poc velada als viatges freqüents de Farage als Estats Units per a reunir-se amb membres de l’òrbita de Trump, un dels seus grans aliats.
Vestimenta sota sospita
Binface ha admès que no espera guanyar. Si aconseguís una victòria contra tot pronòstic i fos elegit diputat, tanmateix, les normes internes de la Cambra dels Comuns l’obligarien a deixar la disfressa a l’entrada, atès que els diputats tenen l’obligació de dur vestimenta formal.
El comte, tanmateix, avança que alguns diputats li han explicat que havien debatut la possibilitat de fer una excepció per al seu cas. “Pensaries que els importaria més redreçar l’economia i el sistema sanitari britànic, però sembla que no”, diu.
L’economia i la sanitat, tanmateix, són qüestions aptes per a polítics seriosos –no pas per a polítics amb un programa electoral que inclou propostes com ara limitar el preu dels croissants o bé obligar els ciclistes que vulnerin les normes de circulació a desplaçar-se en monocicle.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
