Compromís, Junts i ERC demanen al govern espanyol que es posicioni sobre les sancions a la Directa i VilaWeb

Compromís, Junts i ERC volen que el govern espanyol es mulli i expressi si comparteix o no les sancions que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades vol imposar a la Directa i VilaWeb per la publicació d’informació sobre policies infiltrats.

La diputada al congrés espanyol Àgueda Micó ha presentat un escrit amb preguntes parlamentàries en què expressa la preocupació perquè “una autoritat administrativa puga convertir-se, encara que siga de manera indirecta, en un instrument de censura o d’autocensura”, i avisa de l’efecte dissuasiu que poden provocar procediments així, “incompatible amb una democràcia madura”. “Transmet el missatge que investigar els poders de l’Estat pot comportar conseqüències econòmiques o jurídiques per als mitjans de comunicació”, diu.

Per la seva banda, la diputada de Junts al congrés espanyol Marta Madrenas ha registrat una bateria de vint preguntes sobre les infiltracions i ha demanat al govern espanyol que expliqui per què no ha investigat les operacions policíaques, però sí que hi ha hagut actuacions administratives contra els periodistes que les van revelar. Per part d’ERC, el diputat Francesc-Marc Álvaro recorda en l’escrit de preguntes que els mitjans mai no van difondre dades personals que no fossin estrictament necessàries per acreditar els fets investigats, “ocultant parcialment els rostres dels agents i publicant únicament aquelles dades imprescindibles per identificar les persones implicades en una investigació d’evident interès públic”, diu.

Micó demana al govern si comparteix els expedients

Micó assenyala que la qüestió és encara més greu quan els afectats són funcionaris públics en l’exercici de les seves funcions, i quan les informacions publicades “contribueixen al debat públic sobre possibles vulneracions de drets fonamentals”. “En una societat democràtica, l’interès públic en la fiscalització dels poders de l’Estat ha de gaudir d’una protecció reforçada”, recorda. Per això, demana al govern espanyol si comparteix els expedients oberts contra la Directa i VilaWeb, i si considera que la publicació de la identitat o de la imatge d’agents policíacs infiltrats en operacions que afecten drets fonamentals pot estar emparada pel dret a la informació quan concorri un evident interès públic.

També li demana si entén que la imposició de sancions i l’exigència de retirada de continguts periodístics “poden generar un efecte dissuasiu sobre el periodisme d’investigació i limitar el control democràtic de les actuacions dels poders públics”; i quines actuacions impulsarà per garantir “que la normativa de protecció de dades no s’utilitzi per restringir investigacions periodístiques sobre actuacions de les forces i cossos de seguretat de l’estat”.

I encara més, demana: “Té previst el govern revisar el marc normatiu o promoure criteris interpretatius que reforcen la prevalença de la llibertat d’informació quan es tracte d’informacions d’interés públic relatives a actuacions de funcionaris públics?” I també si impulsarà “alguna investigació o fer públics els resultats de les actuacions internes relatives a les infiltracions policials que han estat objecte d’estes investigacions periodístiques”.

La resposta a l’escàndol: sancions als mitjans

Micó remarca que la lliberat d’informació és un dels pilars essencials de qualsevol democràcia, i que sense un periodisme que investigui i fiscalitzi l’actuació dels poders públics no hi ha un control democràtic efectiu ni uns ciutadans plenament informats. Recorda com els mitjans de comunicació han publicat investigacions que acrediten la infiltració de policies en moviments socials, organitzacions polítiques i col·lectius activistes. Això, remarca, ha obert un debat profund “sobre els límits de les actuacions policials, la seua cobertura legal, el control judicial de les operacions encobertes i la possible vulneració de drets fonamentals com la llibertat ideològica, el dret d’associació, la intimitat o la participació política”.

En comptes d’haver impulsat “mecanismes d’esclariment o de depuració de responsabilitats sobre aquestes actuacions”, diu, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha obert procediments sancionadors contra la Directa i VilaWeb per haver informat d’aquests fets. Aquests procediments demanen el pagament de sancions econòmiques i exigeixen la retirada o limitació de continguts periodístics “d’indubtable interès públic”.

Reconeix que la protecció de dades personals “és un dret fonamental que mereix la màxima tutela”, però diu que ni el Reglament General de Protecció de Dades ni la llei espanyola de protecció de dades “poden interpretar-se al marge del dret fonamental a la llibertat d’expressió i informació”. “Ambdues normes obliguen expressament a compatibilitzar la protecció de dades amb la llibertat de premsa i amb el dret de la ciutadania a rebre informació veraç sobre assumptes d’interès general”, assenyala.

Compromís ha lliurat l’escrit amb les preguntes parlamentàries a la mesa del congrés espanyol, que l’haurà de transmetre al govern espanyol perquè les contesti per escrit.

Junts critica que no s’han investigat les infiltracions

Junts retreu al govern espanyol que, malgrat les denúncies formulades al ple del congrés i a les comissions de Justícia i Interior, no hagi impulsat cap investigació independent, depurat responsabilitats polítiques o administratives ni revisat els protocols que van permetre les infiltracions.

Madrenas defensa que la protecció de les dades personals és un dret fonamental, però recorda que l’article 85 del Reglament General de Protecció de Dades obliga els estats de la Unió Europea a conciliar-lo amb la llibertat d’expressió i informació, especialment quan el tractament de les dades té finalitats periodístiques o afecta qüestions d’interès públic. Tanmateix, critica que l’estat espanyol no hagi desenvolupat legislativament un règim específic de garanties per al periodisme.

La formació adverteix que una ordre administrativa de retirada de continguts, sense un pronunciament judicial previ que ponderi els drets en conflicte, pot crear un precedent de censura indirecta. També alerta de l’efecte intimidatori que els costs dels procediments i els recursos poden tenir sobre mitjans petits o independents.

En les preguntes presentades, Junts demana quines actuacions concretes ha fet el govern espanyol per determinar la cobertura jurídica, la cadena de comandament, els objectius, la durada i els mecanismes de control de les infiltracions. També li reclama que acrediti si cadascuna tenia prou habilitació legal i un control extern efectiu, quina autoritat la va autoritzar i en quina norma es fonamentava.

Madrenas pregunta si Interior obrirà una investigació formal, amb terminis, responsables identificats i conclusions públiques, sobre les infiltracions revelades. També demana quines instruccions, protocols o ordres internes regulen l’ús dels anomenats “agents d’intel·ligència” en moviments polítics, socials i associatius, i quin règim de control impedeix que aquesta denominació serveixi per eludir les garanties exigides als agents encoberts.

Una altra de les preguntes aborda les relacions personals i afectives instrumentals. Junts vol saber quines mesures prendrà el govern per evitar que els agents en mantinguin sense cobertura legal expressa, necessitat acreditada, proporcionalitat i control independent.

A banda, la diputada pregunta si el govern espanyol modificarà urgentment la Llei orgànica 3/2018 per desplegar completament l’article 85 del Reglament General de Protecció de Dades i establir garanties específiques per al tractament periodístic de dades en informacions d’interès públic.

Finalment, Madrenas demana si el govern sol·licitarà a l’AEPD, tot respectant-ne la independència i sense interferir en expedients concrets, que elabori urgentment criteris generals i públics sobre la ponderació entre la protecció de dades i la llibertat d’informació quan es tractin periodísticament dades de funcionaris públics.

ERC reclama una valoració

ERC fa una bateria de quatre preguntes dirigides al govern espanyol. Li reclama una valoració dels procediments de l’AEPD; si creu que aquestes actuacions poden tenir un efecte intimidatori i de mordassa sobre el periodisme d’investigació i afectar el dret fonamental a la llibertat d’informació; si considera que l’actuació de l’AEPD garanteix un equilibri adequat entre la protecció de dades personals i el dret a comunicar i rebre informació veraç quan les informacions afecten actuacions dels poders públics d’evident interès general; i, finalment, si el govern espanyol entén que l’actual regulació transposa adequadament l’article 85 del Reglament General de Protecció de Dades pel que fa a les excepcions aplicables als tractaments de dades amb finalitats periodístiques.