Compromís abraça el pragmatisme amb vista al 10-N

Compromís ha decidit de presentar-se a les eleccions espanyoles en coalició amb Més País, la formació d’Iñigo Errejón. La decisió la va prendre per unanimitat l’executiva de la formació el 23 de setembre passat, després d’un debat intern intens i molts dubtes, sobretot per la manera com s’havia d’articular aquesta aliança. A les passades eleccions espanyoles del 28 d’abril, Compromís només va aconseguir un escó al Congrés, el de Joan Baldoví. En vista de la nova convocatòria hi havia bàsicament dues posicions: repetir en solitari o configurar una aliança d’esquerres a l’esquerra del PSOE i que inclogués Podem.

Els partidaris de la coalició eren els d’Iniciativa pel País Valencià, la formació encapçalada per Mónica Oltra. Iniciativa recorda que quan Compromís es va presentar als comicis del 2016 amb la marca A la Valenciana –de la qual formaven part Podem i Esquerra Unida–, va aconseguir quatre escons. La idea inicial d’Oltra era repetir l’acord amb Podem i Esquerra Unida, però l’aparició d’Errejón va fer canviar les prioritats, també perquè el Bloc, l’altre partit de Compromís, veia millor la coalició amb un partit petit que respectés l’espai valencianista. El Bloc era la formació més recelosa a l’hora de pactar, perquè volia prioritzar una agenda valenciana, però finalment la posició de Joan Baldoví en favor del pacte amb Errejón s’ha acabat imposant. En paraules d’un dirigent del Bloc: ‘És pura estratègia de supervivència.’

L’escenari de repetició electoral no era un escenari desitjat per la formació, pel perill de la bipolarització entre el PSOE i el PP de la campanya electoral i de perdre la representació a la cambra espanyola. En vista d’aquest escenari, la formació ha preferit de pactar amb el soci que li ha posat menys problemes, que és Iñigo Errejón. La formació que dirigeix, acabada de crear, necessita ancoratges territorials i Compromís és, per ara, el més important que ha aconseguit. La direcció considera que l’acord és molt beneficiós per als seus interessos, car respecta la singularitat de Compromís i reconeix la seua veu dins de la plataforma estatal que, si no s’hi afegeix ningú més a última hora, inclou la Chunta Aragonesista i Equo. L’acord de coalició electoral obliga Errejón a formar un grup ‘confederal’ al Congrés amb el nom de Més Compromís i, si aconsegueix grup parlamentari, tindrà Joan Baldoví de portaveu adjunt.

Dins el grup parlamentari, Compromís es reserva una certa autonomia per a poder decidir i actuar amb criteri propi. Es detalla que els diputats de la coalició ‘tindran el dret de discrepar en els casos concrets que poguessin resultar incompatibles amb els idearis dels partits’. Aquesta eventualitat sembla difícil que es produeixi, perquè el document compromet també els signants a assumir com a eix de l’acció política els acords del Botànic II, en especial els referents al bloc 6, és a dir, un  finançament just i la defensa dels interessos valencians respecte de l’impuls d’un nou sistema de finançament.

La definició política de Més Compromís és la d’una coalició progressista, feminista, ecologista i valencianista. Una de les condicions de l’acord era que Compromís tingués veu pròpia al Congrés. Una condició que el partit d’Errejón ha acceptat i que damunt el paper és definit en el punt 3 de l’acord. ‘En els temes que facin especial referència a les circumscripcions de Castelló, València i Alacant, Compromís liderarà, sempre des de l’acord i el consens, la posició conjunta de la coalició.’ Com que Més País reconeix Compromís com el seu referent polític al País Valencià, tant localment com autonòmica, les llistes electorals seran qüestió de la coalició. Compromís ha optat per Baldoví com a cap de llista per València, que anirà acompanyat d’una independent, designada per Iniciativa, el nom de la qual encara no ha transcendit. De tercera, ocuparà el lloc Clara Ferrando. El cap de llista de Castelló serà del Bloc i el d’Alacant d’Iniciativa. Fonts de Compromís confien de treure’n dos per València i un per Alacant, si més no, tot i que dependrà de la participació.

El perill de pactar amb Errejón era que afectés la relació entre Compromís i Podem a la Generalitat, on governen amb el PSPV, però fonts de totes les formacions coincideixen a intentar deixar el Consell al marge de la campanya electoral. Un desig molt honorable però que no evitarà alguna esgarrinxada, sobretot quant al finançament, en què el PSPV no pot desmarcar-se gaire de Pedro Sánchez i en canvi Compromís en farà bandera de la seva campanya.