22.07.2026 - 21:40
La defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig va denunciar dimarts a la Comissió Europea la desobediència del Tribunal de Comptes a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala la llei d’amnistia. L’advocat de tots tres, Gonzalo Boye, va reaccionar amb agilitat a la decisió del Tribunal de Comptes: l’endemà de la seva providència va demanar a la Comissió Europea que obrís un procediment d’infracció contra el Regne d’Espanya per l’incompliment del dret de la Unió Europea.
Hi ha centenars de casos en què la Comissió Europea ha hagut d’obrir un expedient per a sancionar un estat membre. En molts casos, durant el procediment d’infracció l’estat membre s’ha esmenat sense haver d’arribar a la sanció; però algunes altres vegades sí que ha hagut de pagar multes econòmiques. Ara, no és gaire habitual que la Comissió Europea obri un procediment d’infracció per un incompliment dels tractats a petició d’un particular, i que sigui amb una única providència d’un cas encara obert.
De fet, hi ha jurisprudència establerta d’ençà del 1989 que li pot anar en contra. Aquell any, el Tribunal de Justícia Europeu va dictaminar que la Comissió no té l’obligació d’obrir un procediment d’infracció per la demanda d’un particular, sinó que té un poder discrecional que li permet de decidir si l’obre o no. El 2017, la Comissió va fixar com a prioritat el seguiment d’aquelles denúncies que tenen més impacte en els grans objectius polítics de la UE, “com les violacions de llibertats fonamentals consagrades en el tractat que originin dificultats particulars per als ciutadans”, entre més qüestions. Però alhora va remarcar el seu poder discrecional, fins al punt d’explicitar que “abandonarà aquelles qüestions que consideri oportú d’arxivar d’un punt de vista polític“.
Ara com ara, la Comissió Europea ha fet públic que havia rebut la denúncia, i ha recordat a Espanya que havia de complir la sentència del TJUE sobre la llei d’amnistia. Ahir Puigdemont va exhortar la Comissió a no deixar-ho passar i a atrevir-se a castigar Espanya, tal com ha fet amb més estats membres quan li ha interessat: “Si el que es va exigir a Varsòvia es tolera a Madrid, la Comissió estaria certificant que les sentències europees es compleixen o no segons qui sigui l’acusat”, va escriure. Puigdemont es referia al torcebraç de la Comissió Europea i el govern ultraconservador de Polònia per les reformes legislatives que vulneraven la independència judicial. Arran d’una denúncia de la Comissió, el TJUE va dictaminar que la cambra disciplinària del Tribunal Suprem polonès vulnerava el dret europeu; i com que Polònia no la va suspendre, tres mesos després li va imposar una multa diària d’un milió d’euros fins que no complís.
El conflicte es va allargar gairebé dos anys. Tant, que en un moment determinat es va rebaixar a la meitat la multa diària. Tot amb tot, la sanció va arribar a 556 milions d’euros, que la Unió Europea va cobrar descomptant-los de transferències de fons europeus que li corresponien. Encara que el nou govern pro-europeu va arraconar l’ultradretà Mateusz Morawiecki, va anunciar que defensaria davant la justícia europea el dret de recuperar l’import de les sancions.
Càstigs a Hongria
Al costat de Polònia, l’estat que aquests darrers anys s’ha destacat per ser una pedra a la sabata de la Unió Europea és Hongria, governada fins aquest abril per l’euroescèptic Viktor Orbán. El 2022 la Comissió Europea i setze estats membres van denunciar al TJUE la llei “de protecció de menors”, que prohibia de mostrar l’homosexualitat i el canvi de gènere en continguts accessibles a menors. Enguany, poques setmanes després del canvi de govern, el tribunal va sentenciar que Hongria havia infringit l’article dels tractats de la UE que enuncia els valors en què es fonamenta la Unió Europea. Malgrat que el nou govern de Péter Magyar es va comprometre a complir les normes de la Unió Europea, encara no ha derogat la llei, que continua plenament vigent. La sentència del TJUE n’exigia la derogació, i si el govern hongarès no ho fa la Comissió podrà obrir un nou procediment judicial com ja va fer amb Polònia, per a demanar que sigui sancionat.
Un altre procediment d’infracció que la Comissió Europea va obrir contra Hongria va ser arran de la creació de l’Oficina de Protecció de la Sobirania, un organisme que investigava ciutadans i organitzacions que el govern acusava d’actuar seguint interessos estrangers. Va ser utilitzada, per exemple, contra un mitjà d’investigació, Átlátszó. El TJUE encara no ha dictat sentència, però l’advocat general ja va concloure que vulnerava drets fonamentals de la UE. Sense arribar a esperar la resolució, el parlament hongarès va abolir l’oficina a final de juny.
Els passaports daurats de Malta
Tot i que aquests darrers anys a Polònia i a Hongria hi ha hagut els casos més sonats, la Comissió Europea no solament ha perseguit governs euroescèptics. N’és un exemple el cas de Malta, que el 2013 va crear un sistema que permetia a estrangers d’adquirir la nacionalitat maltesa i, per tant, la ciutadania europea, en canvi d’una inversió de vora un milió d’euros. No era l’únic estat europeu amb aquesta mena de nacionalitzacions exprés per a rics, però sí que va ser l’únic que el va mantenir malgrat tenir un procediment d’infracció obert per part de la Comissió Europea.
L’any 2022, després d’haver insistit que la concessió de la ciutadania europea en canvi d’un pagament era incompatible amb el dret europeu, la Comissió Europea va denunciar-ho al TJUE, que tres anys més tard va sentenciar contra Malta. Per al tribunal europeu, el sistema equivalia a comercialitzar la nacionalitat d’un estat membre i, per extensió, la ciutadania europea. El govern maltès va acatar la sentència i els mesos posteriors va desmuntar la via d’inversió per a aconseguir la nacionalitat.
Ara, tots aquests casos tenen en comú el fet que va ser la Comissió Europea que va emprendre els procediments d’infracció motu proprio, no pas arran de la petició d’un particular, com passa amb la denúncia de Puigdemont. És precisament aquesta diferència que deixa a les mans de la Comissió si, com va escriure Puigdemont, actua com en el cas de Varsòvia, o l’arxiva per motius polítics. Sigui com sigui, la Comissió ja ha enviat un missatge significatiu a la justícia espanyola i li ha recordat l’obligació d’executar la sentència del TJUE sobre l’amnistia. Ara la pilota és a la teulada del Tribunal de Comptes, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional espanyols.
