Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Abans de la declaració de l’estat d’alarma i el confinament domiciliari, les vendes del 2020 als establiments comercials de Barcelona ja eren inferiors a les del 2019, de mitjana. I després, per diversos motius, encara se’n va pronunciar més la davallada, fins a arribar, a final de febrer, al -23% en facturació i al -27% en tiquet mitjà. Amb l’entrada de la covid-19 va explotar tot i va arribar fins al -90% en el període de confinament. A l’estiu la caiguda encara era del 65%. Al centre de la ciutat, el decreixement agregat del trànsit de vianants assenyala un -70%, del març ençà. Penso que aquesta és una de les conclusions més preocupants de l’estudi “Big Data” encarregat per Barcelona Oberta a CREAR Smart Business i presentat aquest matí. L’informe ens diu que ja plovia sobre mullat al mes de març i després les coses han empitjorat fins a la situació actual.

Confinament, augment de la por, menys guanys per a molta gent… L’efecte covid-19 va fer que el personal no sortís tant de casa i, a conseqüència d’això, canviés els hàbits de vida i de compra. Un dels exemples més clars és la pèrdua de mobilitat dels residents de Barcelona i la rodalia que visitaven amb regularitat el centre (-63%), visitants esporàdics (-78%) i turisme (-94%), fet que ha perjudicat molt la salut comercial del centre de la ciutat. Hem de pensar que abans de la pandèmia, el turisme de compres tenia una importància cabdal en determinats eixos com ara el passeig de Gràcia (35%); el carrer de Pelai, la plaça de Catalunya, la plaça de la Universitat, la Rambla i la rambla de Catalunya (quasi el 30%); el Born (26%); i Barnacentre (24%).

Arran de la covid-19, també es van canviar dràsticament els hàbits de consum, amb compres motivades per la necessitat de passar més hores a casa (teletreball, menys opcions de lleure exterior…), que va accelerar la compra en línia i que va dispersar enormement l’afectació econòmica, segons les categories de producte. L’heterogeneïtat de les compres va marcar els establiments. Per exemple, la tecnologia, el parament de la llar i especialment l’alimentació bàsica han estat les categories comercials més beneficiades en aquest període pandèmic, en detriment de les activitats que constitueixen la despesa més important del turista, com ara la moda (68,8%), el lleure i la restauració (17,8%) i la salut (6,8%).

Aquest matí, al mateix acte, també s’ha presentat l’enquesta trimestral sobre la situació dels negocis dels eixos de Barcelona Oberta, que té molts punts concordants amb l’altre estudi. Quant a la facturació, em sembla impressionant que hi hagi hagut una caiguda de vendes de més del 50% en un 68,6% dels negocis el quart trimestre del 2020, respecte del mateix trimestre de l’any anterior, i que només un 4,4% dels enquestats hagi mantingut o augmentat la facturació.

M’explica Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, que anem arribant a una situació límit. “El fet més greu, començant pel final, és que des que va començar la pandèmia hi ha hagut un 38% dels establiments que ha manifestat la intenció de tancar. De moment, calculem que ja n’ha tancat un 25%. Si no s’hi fa res amb urgència, el desastre pot ser enorme. L’enquesta indica que el 69% dels comerços ha rebut ajudes, però en realitat són ajudetes que han servit de ben poc, ateses les pèrdues que hi ha hagut. Aquí no hem tingut ajuts per a pal·liar-les com a Europa.”

Segons que em comenta, estimen que més del 59% dels negocis han tingut pèrdues superiors a 100.000 euros, entre els quals un 25% han superat el mig milió en els comptes d’explotació. Són pèrdues molt altes, i, en canvi, el 81% ha rebut ajudes menors a 10.000 euros. La descompensació entre ambdues magnituds és molt evident. Dos dels aspectes que han hagut d’encarar tots aquests mesos han estat les despeses de personal i les dels lloguers. Quant al primer aspecte, avui el 88,4% dels establiments té personal en ERTO, que ha estat la subvenció més eficient amb molta diferència, aportada durant la pandèmia. I quant al segon, els principals problemes dels empresaris amb els propietaris dels locals són que el 17,9% no ha arribat a acords amb grans tenidors. Aquí, Jené fa èmfasi en la negativa absoluta que s’han trobat a l’hora de negociar amb els centres comercials i amb AENA, sobretot. Per una altra banda, amb propietaris particulars hi ha hagut més fluïdesa i entesa a l’hora de negociar, perquè només el 18,6% no hi ha arribat a acords, mentre que una mica més de la meitat, sí.

Sobre què necessiten els comerciants i empresaris per continuar endavant, Jené em diu que la cosa més important són els ajuts directes, finançament a fons perdut, en definitiva. En acabat, demanar a les administracions que filin molt prim a l’hora de prendre decisions contra la covid-19, sobretot en els aspectes de la mobilitat, que, a parer seu, haurien de millorar. I, finalment, una col·laboració público-privada més activa per intervenir en els casos dels lloguers comercials i en el moment, ja comentat, d’acordar restriccions.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.