Comencen a Teheran les exèquies d’Alí Khamenei

Teheran ha acollit centenars de milers de persones reunides per acomiadar el cos del dirigent suprem Alí Khamenei, segon guia de la Revolució Islàmica, mort a vuitanta-sis anys el 28 de febrer passat en un atac combinat d’Israel i els Estats Units.

Les autoritats iranianes preveuen una concentració sense precedents durant els tres dies de processons a la capital, que continuaran al llarg de la setmana. Després de la processó de dilluns, en què podrien participar més de 20 milions de persones, el cos de Khamenei serà traslladat a Qom i, finalment, a Mashhad, ciutat santa i natal, on serà dipositat al santuari de l’imam Reza. Entremig, el taüt farà escala a les ciutats iraquianes de Kerbala i Najaf, de manera que els xiïtes de l’Iraq també puguin retre-li homenatge.

A l’entrada de la mesquita, el taüt de Khamenei reposa dalt una piràmide de cubs de metacrilat, amb les restes de la família als esglaons: la filla Boshra, una néta de 14 mesos, la jove Zahra Haddad Adel i el gendre Mesbah Bagheri Kani, morts també en l’atac dut a terme per avions de combat israelians sobre Teheran en el marc de l’ofensiva combinada amb els Estats Units.

L’himne nacional de l’Iran ha obert la cerimònia cap a les 6.00, hora local, quan la gent ha començat a entrar al recinte amb banderes, imatges de Khamenei i fotografies del seu fill Mojtaba, successor com a dirigent suprem que encara no ha aparegut en públic, entre sospites que restaria greument ferit als atacs.

La cerimònia ha continuat fins ben entrada la nit. Un portaveu ha explicat que el cos de Khamenei romandrà a la sala d’oracions de l’Imam Khomeyni fins a les 20.00 de diumenge.

Aquests actes de Teheran tenen la presència de representants de molts països. L’Irac hi ha enviat una delegació nodrida, entre ells el president del parlament, Mahmud al Mashhadani, i el president del Kurdistan, Nechirvan Barzani.

Un dels països amb més presència és el Paquistan, amb el primer ministre Shehbaz Sharif i el cap de les forces armades Asim Munir. L’Aràbia Saudita ha enviat el vice-ministre d’Afers Estrangers, Walid al Juraiyi, i Oman el president del consell d’estat i el president del parlament, Hasán bin Abdul·lah al Ghanim. També hi han estat representants de la comunitat xiïta de Bahrain i d’altres països del golf Pèrsic.

Del Líban, hi ha enviat el ministre de Defensa, Michel Menasa, delegacions de l’Hesbol·là i el Moviment Amal. El Iemen té la presència del vice-president Mahmud al Yunaid i de representants hutis, aliats amb l’Iran. També han assistit representants de Hamàs, i el secretari general de la Yihad Islàmica, Ziyad al-Najala.

Hi han estat representats també els talibans afganesos, l’Azerbaidjan, Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan, Bangladesh, Sri Lanka, Tailàndia, Malàisia, Birmània, Corea del Sud, la del Nord, l’Índia, la Xina, el Tadjikistan —amb el president Emomali Rahmon—, Armènia —amb el primer ministre Nikol Paixinian— i Geòrgia amb el president Mikhaïl Kavelashvili. Turquia té la representació del vice-president Cevdet Yilmaz i Turkmenistan la del president Gurbanguli Berdimuhamedow.

Des d’Àfrica, a Teheran hi han arribat representants d’Egipte, Sud-àfrica, Burkina Faso, la República Democràtica del Congo, Namíbia, Tanzània, Tunísia, Nigèria i el Senegal. Rússia ha estat representada per Dmitri Medvédev, juntament amb delegacions de Bielorússia, Sèrbia i Bulgària.

Amèrica Llatina hi ha enviat delegacions de Cuba, amb el ministre d’Educació Walter Baluja García, i de Nicaragua, amb el ministre d’Afers Estrangers Valdrack Jaentschke.