Comença un matx amb dues o tres parts i alguna incertesa

  • Crònica de les hores prèvies al ple d'investidura de Jordi Turull al parlament

VilaWeb
Una càmera de televisió enregistra imatges del parlament (fotografia d'Albert Salamé).

Les hores prèvies al ple d’investidura són d’incertesa als passadissos del parlament. Jordi Turull ha estat cridat demà pel jutge Llarena, al Suprem espanyol, i podria ser empresonat preventivament una altra vegada. També han estat citats Marta Rovira, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Josep Rull. És a dir, els encausats que no han abandonat l’acta de diputats. La reacció a la nova amenaça político-judicial de l’estat espanyol ha estat de convocar el ple d’investidura de Turull (recanvi de Puigdemont i de Sànchez, vetats per la justícia espanyola). Però ara tot depèn de la CUP. Els quatre diputats de l’esquerra anticapitalista tenen la clau per fer arribar Turull com a president investit davant del jutge o encara com un aspirant. Si la CUP no vota a favor de Turull aquesta tarda, caldria una segona volta que ja no dependria de la majoria republicana, sinó de la decisió del magistrat demà a sis-cents quilòmetres del Parc de la Ciutadella.

Aquest matí s’han reunit Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la Candidatura d’Unitat Popular a les sales de reunions de la cambra. La CUP no ha tingut temps de fer un debat seriós entre les seves assemblees, però a primera hora d’aquesta tarda reuneix el consell polític per valorar la proposta que han rebut aquest matí: investir Turull en primera volta i fer una qüestió de confiança d’ací a un mes. Aleshores, si els anticapitalistes no estan satisfets dels acords i de la feina feta, poden fer caure Turull fàcilment. D’alguna manera, es tracta d’un avançament de confiança per a poder encarar la compareixença de demà al Suprem amb un president elegit pel parlament sense que la justícia ho hagi pogut impedir.

L’acord programàtic de legislatura no està tancat amb la CUP. De fet, el que hi ha damunt la taula no satisfà els anticapitalistes. No és prou republicà, desobedient ni prou fidel al mandat de l’1 d’octubre, diuen. De fet, la investidura de Turull és el resultat de no haver fet efectiva la República després del 27 d’octubre, però també d’haver acatat el vet contra Puigdemont, primer, i contra Jordi Sànchez, després. Amb tot, la justícia espanyola sembla disposada a fer bons els plans del republicanisme i prova d’impedir allò que una aplicació estricta de les seves lleis no els permetria.

Els moviments d’uns i altres han convertit el ple d’investidura d’aquesta tarda en un desafiament a l’estat espanyol i una afirmació de sobirania catalana. Els partits de la minoria espanyolista han protestat aquestes últimes hores contra una cosa que havien exigit a pit descobert aquestes últimes setmanes. ‘És urgent que hi hagi un govern’, deien. ‘Aquest període d’interinatge i de blocatge va en contra dels ciutadans’, afegien. Evitaven dir que eren ells els que havien fet caure un govern que funcionava i que havia estat elegit democràticament feia dos anys. Caldrà veure quina capacitat té el filibusterisme aquesta tarda a partir de les cinc, quan començaran a alçar-se els braços per demanar la paraula ‘per una qüestió d’ordre’.

Tanmateix, els lletrats del parlament han dit en un informe sol·licitat pel president Roger Torrent que la petició de Ciutadans de convocar reunió de mesa i de junta de portaveus per a desconvocar el ple no obliga el president a fer-ho. Per tant, el ple començarà sense aquesta fase prèvia. La voluntat de la majoria representada a la mesa és que el ple no tingui interrupcions i que es faci al ritme habitual d’un ple d’aquestes característiques. Sigui com sigui, algunes veus de periodistes i diputats obrien encara el dubte sobre la celebració del ple. La raó? Si la CUP decideix que no vota a favor de Turull, què faran Junts per Catalunya i Esquerra? Mantindran el ple?

Si finalment es fa el ple sense el suport de la CUP a Turull, caldrà esperar a dissabte una segona volta que demana tan sols una majoria simple i no absoluta. Però on serà dissabte Jordi Turull si el jutge veu que l’endemà pot ser president? Activarà de nou la presó preventiva amb l’excusa del ‘risc de reiteració’? Aleshores caldrà cercar un quart candidat (de moment, tots homes)? No ens avancem i parlem d’aquesta tarda i demà.

Avui es fa la primera part d’un matx que torna a encarar els republicans de Catalunya i l’estat espanyol amb tots els seus tentacles. Les apostes van pujant. Pot empresonar un president acabat d’investir l’estat espanyol? Quina serà la reacció europea? Potser cap. Això no vol dir que no s’aprofundeixi en la mala fama democràtica d’Espanya. I que no es moguin fils de niló. El moviment dels dirigents polítics exiliats, amb el president al capdavant, comencen a passar factura a l’estat. El nerviosisme s’ha apoderat de la capital del Regne. Però no ens fem massa il·lusions. El manteniment a la presó de Joaquim Forn és una demostració més de la sang freda d’un estat històricament repressor. Això que fan ja ho han fet abans i no els ha tremolat mai el pols. La repressió, com la venjança, és un plat que se serveix en fred. I ara miren de venjar-se de la derrota descomunal de l’1 d’octubre.

La cosa es decidirà ben aviat. D’ací a pocs minuts. El parlament espera en un silenci tens. Els diputats de Junts per Catalunya i d’Esquerra esperen la decisió dels companys de viatge de la CUP. Mentrestant, Ciutadans continua la seva batalla d’agent judicial per mirar de trobar alguna prova documental d’il·legalitat o alguna escletxa reglamentària on agafar-se per mirar de fer la farina plana al jutge Llarena. El matx és a punt de començar. A les cinc comença la primera part.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any