Avui es constitueix la comissió no permanent de l’auditoria ciutadana del deute al Parlament de les Illes. Era un compromís del pacte de govern entre el PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem, i la cambra va donar-hi el vist-i-plau el 31 de gener, malgrat les fortes crítiques del PP. Les forces d’esquerres han d’acabar de pactar la llista de compareixences, que poden incloure tant antics responsables polítics com experts en la matèria, economistes i membres de la societat civil.

Les Illes tenen un deute públic de 9.000 milions, que equival al 30,8% del PIB. A més, cada any es destinen uns 1.000 milions a pagar el deute, és a dir, el 20% del pressupost. De fet, és la segona partida dels comptes del govern. Dit d’una altra manera, cada dia les Illes gasten prop de tres milions a pagar deute. Els partits d’esquerres han denunciat que prop de la meitat d’aquest deute correspon als governs de Jaume Matas, per les infrastructures multimilionàries que van pressupostar-se –amb els sobrecosts corresponents–, i a la política econòmica del govern de José Ramón Bauzá.

La creació d’aquesta auditoria és resultat dels Acords pel Canvi, el pacte de govern entre el PSIB, Més per Mallorca, Podem i Més per Menorca. Aquests partits diuen que volen desgranar l’origen del deute i saber quins serveis públics deixen de rebre els ciutadans per pagar-lo i també quina part es deriva dels casos de corrupció i de sobrecost d’infrastructures com ara el Palma Arena, el Palau de Congressos, les autopistes d’Eivissa i l’hospital de So n’Espases.

Les fonts del deute
‘Hi ha tres fonts molt clares. Les balances fiscals negatives i l’infrafinançament històric, la mala gestió del PP i la corrupció’, resumeix Nel Martí, el coordinador general de Més per Menorca. ‘El deute és una llosa molt dura per a les Illes. Una part dels recursos públics no els podem destinar a la millora d’infrastructures, els serveis públics i el personal de l’administració’, afegeix.

El portaveu de Més per Mallorca, David Abril, critica que, a causa del deute, un euro de cada cinc no es pugui destinar a polítiques socials. Així mateix, calcula que el deute històric de l’estat espanyol amb les Illes és de 500 milions, provinents del traspàs de les competències d’educació i sanitat. ‘També hi ha una despesa que consideram il·legítima, associada als interessos bancaris i del FLA. Diners que tornam de més’, diu.

Laura Camargo, portaveu de Podem, explica que volen examinar quin perjudici ha tingut el deute des d’una perspectiva de desigualtat de gènere, social i ambiental. ‘També volem posar damunt la taula la gestió fraudulenta, nefasta i corrupta que ens ha duit a aquesta situació’, diu.

Una part il·legítima?
Podem calcula que el deute il·legítim de les Illes oscil·la entre 300 milions i 400 milions. ‘És una part proporcionalment petita dels 9.000 milions, però directament derivada de la gestió negligent i corrupta de governs anteriors’, critica Camargo. La xifra que dóna Abril és similar. Diu que s’han esvaït entre 400 milions i 500 milions pels augments de pressupost associats a l’obra pública.

‘Hi ha hagut una fuita de recursos públics que té molt d’origen en l’època de Matas’, critica Martí. I afegeix que molts casos s’han judicialitzat, com ara la construcció del Palma Arena, l’hospital de So n’Espases i les autopistes d’Eivissa.

Segons Camargo, la política econòmica de Bauzá va fer créixer el deute per a pagar els interessos, però això no es va traduir en una millora de les polítiques socials. ‘En uns altres països d’Europa l’endeutament ha portat condicions millors per a la gent, però aquí no. El deute augmenta i no hi ha millora social’, constata.

El paper dels ciutadans
Que l’auditoria porti el cognom ‘ciutadana’ no és casualitat. Més per Menorca, Més per Mallorca i Podem insisteixen que cal obrir la comissió a la participació de la gent, tot habilitant alguns mecanismes. ‘Tenim vies diverses, presencials i virtuals. Sembla que hi ha consens perquè la ciutadania pugui participar-hi tant com sigui possible’, diu Camargo. No obstant això, insisteix que no esperen pas que hi hagi una participació multitudinària. Per això Martí creu que és important d’explicar a la gent per què hi ha aquest deute i d’on ha sortit.

Aquest consens s’ha de traduir ara en mecanismes que la comissió habiliti perquè els ciutadans s’impliquin en aquesta auditoria. Per exemple, l’obertura d’una pàgina web on la gent pugui enviar preguntes als compareixents i propostes als diputats, una mena de bústia virtual. Camargo apunta també una altra possibilitat: que funcionaris facilitin confidencialment possibles informacions que coneguin sobre les obres públiques i les operacions dels governs anteriors. Podem vol fer també actes públics perquè la comissió no se circumscrigui solament a l’àmbit parlamentari.

‘Un element de força’ per a negociar amb Madrid
El govern de Francina Armengol negocia amb el Ministeri d’Hisenda espanyol un nou règim especial balear (RIB), i vol parlar també del nou sistema de finançament i d’una possible quitança del deute. Una demanda que els barons del PP no estan disposats a acceptar, i fan pressió en el ministre espanyol Cristóbal Montoro perquè no admeti cap concessió en aquest sentit. ‘Tancar-se en banda en una negociació que encara s’ha de fer no és una mostra de bona voluntat’, diu Abril.

Més per Mallorca, que forma part de l’executiu, també vol que les conclusions d’aquesta comissió sobre el deute forneixin arguments de pes per a encarar la negociació amb el govern espanyol.

El PP va criticar la comissió i els partits d’esquerres no descarten que miri de boicotar-la. ‘Al PP no li sembla mai bé que hi hagi una comissió d’investigació de res, diuen que és una cacera de bruixes. Però l’objectiu és tenir un element de força per a la negociació amb l’estat’, diu Abril. ‘Ens fa més por Montoro que no pas el PP de les Illes, que només és una sucursal del PP estatal’, conclou.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb