31.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 01.08.2026 - 09:51
The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee
Seül. Els nord-coreans no poden accedir a internet. Però això no ha impedit que una part significativa comprés un telèfon intel·ligent. The Washington Post, amb l’ajut de Martyn Williams, especialista en tecnologia nord-coreana, ha pogut accedir a dos dels darrers models de telèfon nord-coreans, que obren una finestra excepcional a la vida quotidiana d’un dels estats més tancats del món.
Plens d’aplicacions, però confinats a una intranet nacional restringida, els telèfons expliquen la història d’una societat que es digitalitza a gran velocitat i on fins i tot una versió molt limitada de la vida digital s’ha convertit en una capa més de control governamental.
A Corea del Nord els telèfons intel·ligents són, en realitat, un luxe concentrat en l’elit de la capital, Pyongyang. Amb preus de venda al voltant dels 750 dòlars per als models de gamma alta –una quantitat exorbitant en un país on molta gent guanya una fracció mínima d’aquesta xifra en salaris formals, més allò que pugui arreplegar pel seu compte–, aquests aparells són molt lluny de l’abast de la gran majoria. Però sembla que n’hi ha prou, a Pyongyang, perquè els mitjans oficials emetin espais amb consells per a qui tingui fatiga visual d’haver passat massa temps davant la pantalla.
Vet aquí, doncs, una ullada poc habitual a la vida digital que el govern nord-coreà permet i que sembla que com més va més fomenta.
Banca en línia
Corea del Nord ha viscut molt de temps dels diners en efectiu, però per als qui tenen telèfon intel·ligent les aplicacions de moneder electrònic van canviant la seva manera de fer.
La banca en línia dóna a l’estat un control més gran de la circulació de divises, els tipus de canvi, els preus i la fiscalitat, una cosa que persegueix des dels anys noranta, explica Peter Ward, investigador de l’Institut Sejong de Seül, que estudia l’economia nord-coreana.
“Ho pots fer indirectament, si assumeixes que totes les botigues tenen càmeres i porten llibres de comptes. Però és realment difícil de vigilar les transaccions en efectiu a gran escala” si la gent no comença a operar en línia, diu Ward.
El govern també fa temps que prova de controlar millor el proveïment de gra i perseguir el robatori i la corrupció en la cadena de distribució, un esforç que els pagaments electrònics també faciliten.
Els pagaments amb codis QR amb el mòbil són com més va més habituals a Pyongyang i els fan servir fins i tot els venedors ambulants, segons testimonis que han visitat la ciutat aquests darrers anys. Els moneders electrònics també serveixen per a pagar el transport públic, demanar un taxi, encarregar menjar a casa i reservar entrades de cinema, segons Steven Zhang, de Young Pioneer Tours, una agència que organitza viatges a Corea del Nord.
Vídeo a la carta
Què miren els nord-coreans quan s’avorreixen? Els qui tenen telèfon intel·ligent poden recórrer a Manbang, una aplicació de vídeo en línia que funciona vint-i-quatre hores el dia i ofereix sèries i films a la carta, i també vídeos dels mitjans oficials.
L’oferta sembla una manera de donar als nord-coreans opcions aprovades per l’estat en plena persecució de les sèries i els films estrangers que entren il·legalment al país, diu Williams, investigador sènior del programa de Corea del Centre Stimson, i del seu projecte 38 North. El govern és especialment sever amb els drames i els films sud-coreans de contraban: distribuir-los es castiga amb la mort.
Un privilegi per a l’elit
El nombre d’usuaris de telefonia mòbil a Corea del Nord s’ha enfilat aquests darrers anys, d’ençà que els telèfons començaren a ser accessibles el 2008. Hi ha més de 6,35 milions de línies contractades en un país de vora 26 milions d’habitants, segons els investigadors. No se sap quantes corresponen a telèfons intel·ligents, que solen ser maquinària xinesa amb programari nord-coreà.
Amb una xarxa 4G disponible a bona part del país, s’han popularitzat centenars d’aplicacions autoritzades per l’estat i almenys vint-i-quatre marques nacionals de telèfons, diu Williams.
Que hi hagi tantes aplicacions fetes a Corea del Nord indica que l’enginyeria de programari del país és com més va més sofisticada, afirma.
Viure a Pyongyang és un privilegi generacional, que dóna accés a comoditats, i fins i tot a excessos, pràcticament impensables fora de la capital.
L’expansió dels telèfons intel·ligents a Pyongyang forma part dels esforços del líder, Kim Jong-un, per invertir en el desenvolupament urbà de la ciutat, amb la voluntat de mantenir les elits contentes i lleials al règim, diuen els experts. També subratlla com Kim ha aïllat l’elit dels xocs econòmics de la pandèmia de coronavirus.
Aplicacions de salut i forma física per a dones
En compte dels vídeos de TikTok populars en uns altres llocs, hi ha una aplicació nord-coreana que dóna consells de tota mena: des del seguiment del cicle menstrual fins a tutorials de maquillatge o com mantenir la cintura estreta.
L’aplicació, que es diu “L’edat d’una dona”, s’obre amb un missatge de Kim Jong-il, l’antic líder del país: “Hem de dirigir l’atenció a la gestió de la salut de les dones.”
Medicaments a domicili
A Corea del Nord es troben medicaments de producció nacional i importats, tot i que el país té un sistema sanitari que s’esfondra i sovint desenvolupa tractaments sense base científica.
Ara hi ha una aplicació que permet de comprar fàrmacs i rebre’ls a casa. Això també permetrà, probablement, el seguiment electrònic de les compres, cosa que pot dificultar el robatori i ajudar el govern a vigilar més de prop el proveïment farmacèutic.
Convenientment, hi ha una segona aplicació, “Diccionari de medicaments”, que permet de consultar termes mèdics que l’usuari potser no coneix a l’hora d’encarregar els fàrmacs.
Navegació
Els residents de Pyongyang que tenen telèfon intel·ligent ja poden pagar escannant codis QR i llegir la premsa oficial en lectors electrònics, segons els mitjans estatals i persones que han visitat la ciutat aquests darrers dos anys.
També poden demanar un taxi –com qui fa servir Uber o Lyft a la resta del món–, amb pujades de preu a les hores punta i de nit. Un viatge de quaranta-cinc minuts costa uns 8 dòlars amb la tarifa incrementada i 5 en condicions normals, diu Rowan Beard, cofundador de Young Pioneer Tours.
Però l’auge dels telèfons intel·ligents a Corea del Nord, amb totes les limitacions, no ha anat pas acompanyat de cap augment de l’accés a la informació de fora de les fronteres del país.
Els qui volen accedir a la internet exterior s’hi juguen la vida. Han de comprar targetes SIM al mercat negre i agafar senyal de les torres de telefonia xineses a prop de la frontera. I fins i tot així queden sotmesos a la vigilància digital i al tallafoc de la Xina.
