Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La negociació entre Junts pel Sí i la CUP amb vista a definir un marc per a l’acord entre tots dos grups ja ha donat fruits concrets. Ara com ara, ja han bescanviat documents i propostes que dibuixen un escenari d’entesa molt perfilat sobre les decisions que hauria de prendre el nou govern en relació amb el procés d’independència. Tal com van deixar clar en la proposta de declaració conjunta, hi ha tres camps prioritaris que han estat definits i sobre els quals l’acord ja és molt avançat: com serà el procés constituent, com serà la transició a una hisenda pròpia i com s’activarà la seguretat social catalana, amb totes les conseqüències que implica.

L’acord sobre aquests tres elements, afegit a l’acord perquè les decisions del Tribunal Constitucional ja no siguin vàlides a Catalunya, marca un terreny en què la CUP pugui sumar els seus vots –si més no, una part– als de Junts per Sí per tal de proclamar un nou govern. Fonts de Junts pel Sí donen molta importància al fet que dissabte la CUP decidís de convocar una assemblea oberta per a prendre decisions sobre la negociació, perquè això indica que el punt en què es troben les converses ara mateix ja dóna prou confiança a l’esquerra anticapitalista.

Hi ha un factor afegit del qual són conscients totes dues parts: la pressió cada vegada més dura de l’estat espanyol i les amenaces constants acaben fent precisament que l’acord sigui més fàcil. ‘Com més repressió arribi des d’Espanya més unitat d’acció hi haurà a Catalunya’, va dir un dels negociadors de la CUP.

Com es fa la desconnexió?

Segons fonts pròximes a Junts pel Sí, les negociacions han estat i són ‘molt tècniques’. El debat partidista –diuen– se supera parlant en tot moment sobre els passos pràctics a fer i cercant l’acord sobre aquests passos, més que no pas sobre les grans definicions.

De moment, hi ha acord total quant a la necessitat que el parlament elabori amb agilitat les tres lleis bàsiques, que faran referència al procés constituent, la hisenda i la seguretat social. No es tracta, com alguns volen presentar-ho, de fer unes lleis ràpides, en qüestió de setmanes, però sí de fer-les i aprovar-les en pocs mesos. I per aquesta raó ja s’han començat a fer esborranys concrets.

La primera gran llei és la del procés constituent, que tindria tres eixos: establir com es fa el procés constituent, adaptar el sistema institucional del país a la nova realitat i regular matèries sensibles de caràcter jurídic. Tindria un articulat simple i faria una distinció entre aquelles normes i lleis actuals que es mantindrien en vigor a Catalunya i les que resultarien afectades. S’entén que tot allò que continua en vigor es podria revisar i canviar durant el procés de redacció de la constitució republicana.

La negociació d’aquesta llei serveix també per a fer front a alguns dels problemes més difícils de la negociació entre tots dos grups. En les discussions sobre com adaptar l’estructura institucional a la nova època és on han aparegut, encara tímidament, fórmules que podrien resoldre el conflicte obert per la presidència d’Artur Mas. És a dir, la llei ha de resoldre qüestions com ara qui tindrà formalment la figura de cap de l’estat català, com serà l’adaptació dels organismes reguladors espanyols o com s’organitzarà el nou poder judicial.

La hisenda, preparada per a actuar de seguida

La segona llei que la nova majoria parlamentària abordarà de seguida fa referència a la hisenda pròpia. En aquest punt, els negociadors són conscients que la qüestió no es resol només amb lleis. Per a poder aplicar el pla previst, l’Agència Tributària de Catalunya ha de poder actuar a tot el país i en totes les circumstàncies, i encara no té capacitat operativa necessària per a fer-ho. Per això es van fent passos paral·lels, com ara la convocatòria la setmana passada de les vint primeres places d’inspectors tributaris de l’ATC. Aquestes places han estat convocades malgrat que el Tribunal Constitucional ha suspès la llei de l’Agència Tributària Catalana.

La discussió sobre l’Agència Tributària Catalana es fa partint de tots els documents que s’hi han dedicat fins ara. A part els aspectes tècnics, inclou referències a quin comportament hauria de seguir, especialment per oposició al de l’agència espanyola.

En aquest punt, hi ha acord que la nova agència ha de servir per a plasmar un canvi de model respecte de l’espanyola. Es tracta de fomentar al màxim la transparència i el servei, de manera que els ciutadans acabin donant valor al pagament dels imposts, pels serveis que en depenen.

El fet que la desconnexió no es faci d’acord amb l’estat espanyol obliga també a afinar molt la previsió sobre què passarà i com es farà el pas de pagar a la hisenda espanyola a pagar a la hisenda catalana, un pas fonamental per a assentar les bases de la sobirania.

La seguretat social, emblema del nou país

Les converses sobre com ha de ser el nou sistema de la seguretat social dibuixen també una desconnexió contundent respecte del model espanyol. No es tracta simplement d’adaptar la seguretat social actual al nou entorn, sinó de repensar-la, tenint en compte experiències i pràctiques d’uns altres països de la Unió Europea.

En el cas de la creació de l’Agència Catalana de la Seguretat Social, ja hi ha estudis fets que en delimiten el funcionament i detallen què és necessari per a engegar-la. Es parla de quatre mil funcionaris repartits en dues-centes oficines per tot el país, amb un pressupost de 130 milions d’euros. L’agència, probablement, dependria directament del parlament i no del govern.

Partint de la base dels estàndards internacionals regulats per l’OIT, la voluntat és que la seguretat social catalana esdevingui la bandera del nou país, a base de proporcionar prestacions molt avançades, ara inexistents. L’exemple potser més paradigmàtic seria la inclusió del dret d’habitatge com una prestació, tal com es fa a França, Alemanya i Finlàndia.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.