Com fotografiar l’eclipsi sense fer malbé la càmera (ni danyar-nos la vista)

El 12 d’agost de 2026, es podrà contemplar un fenomen astronòmic extraordinari: un eclipsi solar total. Per a les persones que es troben dins la franja de totalitat de l’eclipsi, durant uns minuts, la Lluna s’interposarà exactament entre la Terra i el Sol.

El cel s’enfosquirà fins a produir un crepuscle inesperat en ple dia i transformarà el paisatge en una escena difícil d’oblidar. El cel revelarà un espectacle que poques vegades tenim l’oportunitat de veure en directe. Per a milions de persones serà una experiència única. I, com passa amb qualsevol esdeveniment excepcional, moltes voldran conservar aquell instant en forma de fotografia.

Però ací convé fer una primera advertència important: fotografiar un eclipsi solar no té res a veure amb fer una fotografia de les vacances o d’una posta de sol. Requereix una certa preparació, conèixer les limitacions dels nostres equips i, sobretot, adoptar les mesures de seguretat adequades. En cas contrari, no sols podem obtenir imatges decebedores, sinó també fer malbé la càmera o, cosa més important, danyar-nos els ulls.

La fotografia de l’eclipsi comença molt abans de l’eclipsi

Un dels errors més freqüents és pensar que tot es redueix a estar en el lloc adequat el dia assenyalat. En realitat, les millors fotografies solen ser el resultat d’una preparació prèvia acurada. El primer pas és tan simple com decisiu: saber amb exactitud quan i on serà visible l’eclipsi en el nostre punt d’observació. Consultar els mapes de la trajectòria i els horaris específics per a cada localitat permetrà d’organitzar la jornada amb tranquil·litat i arribar amb prou de temps per a instal·lar-hi l’equip.

Però hi ha un segon aspecte igual d’important: practicar. El dia de l’eclipsi no és el millor moment per a aprendre a utilitzar nous ajustos o descobrir com funciona l’enfocament manual. Les setmanes prèvies ofereixen una oportunitat excel·lent per a fer proves, experimentar amb diferents configuracions i comprendre com responen l’exposició i l’enfocament davant una font de llum tan intensa com el Sol.

Càmeres, mòbils i la qüestió de l’augment

Els telèfons mòbils actuals poden produir imatges sorprenentment bones, especialment si incorporen zoom òptic. No obstant això, convé d’evitar el zoom digital, perquè simplement amplia els píxels i redueix considerablement la qualitat de la imatge.

Si no es disposa d’un telèfon amb zoom òptic, hi ha alternatives interessants. Una consisteix a fotografiar per mitjà de l’ocular d’un telescopi equipat amb filtre solar. També es poden utilitzar lents òptiques d’augment dissenyades específicament per a telèfons mòbils. Són recursos senzills, però poden marcar una gran diferència en el resultat final.

El trípode: l’element que ho canvia tot

El Sol ocuparà una part molt menuda de l’enquadrament, per la qual cosa caldrà ampliar la imatge per apreciar els detalls de l’eclipsi. I com més s’amplia, més evident es fa qualsevol vibració. En aquestes circumstàncies, qualsevol moviment, per menut que siga, es multiplica.

Per això, un trípode estable es converteix en un dels accessoris més importants de tota la sessió fotogràfica. Tant si s’utilitza una càmera com un telèfon mòbil, disposar d’un suport ferm marcarà la diferència entre una imatge nítida i una fotografia borrosa.

Els filtres solars: imprescindibles, no opcionals

Si hi ha un element que no pot faltar és el filtre solar. La seua funció és doble: protegir l’equip fotogràfic i protegir els nostres ulls, atès que redueix la intensitat extrema de la llum solar. Per a les persones que utilitzen telèfons mòbils, fins i tot hi ha la possibilitat d’adaptar el material filtrant d’unes ulleres homologades per a eclipsis i col·locar-lo amb cura sobre les lents de la càmera, procurant que no hi haja cap zona per on puga entrar la llum directa.

Durant totes les fases parcials de l’eclipsi, el filtre solar ha de romandre col·locat davant l’objectiu. Únicament durant la totalitat de l’eclipsi –quan el disc solar quede completament ocult per la Lluna– pot retirar-se temporalment per fotografiar la corona solar. Tan bon punt reaparega el primer esclat de llum solar, el filtre s’ha de tornar a col·locar immediatament.

Un xicotet gest que marca la diferència

De vegades, els detalls més simples tenen un gran impacte. En prémer la pantalla del mòbil o el botó de disparament d’una càmera es generen xicotetes vibracions que poden afectar la nitidesa de la fotografia. Per aquest motiu, és molt recomanable d’utilitzar un disparador remot Bluetooth o activar el temporitzador de la càmera. D’aquesta manera, l’equip roman completament immòbil en el moment de la captura i s’eviten moviments indesitjats.

Com configurar la càmera per a l’eclipsi

El primer que cal fer és fixar l’enquadrament sobre el Sol. És aconsellable blocar l’enfocament tot mantenint premuda la pantalla i ajustar manualment l’exposició per evitar que el disc solar aparega completament cremat i sense detalls.

Durant la fase de totalitat, quan el Sol quede completament cobert i es puga retirar el filtre solar, els modes HDR o de fotografia computacional poden ajudar a registrar simultàniament detalls de diferents zones de la corona solar.

Una alternativa interessant consisteix a enregistrar un vídeo en resolució 4K, sempre amb el filtre solar col·locat, durant les fases de l’eclipsi. Més tard, serà possible extraure’n fotogrames individuals d’alta qualitat, cosa que amplia les possibilitats d’aconseguir una bona imatge final.

No tot passa al cel

Hi ha una tendència natural a concentrar tota l’atenció en el cel. No obstant això, alguns dels moments més fascinants de l’eclipsi succeiran al nostre voltant: l’eclipsi transformarà el nostre entorn.

A mesura que la Lluna va cobrint el disc solar, la llum canvia d’una manera sorprenent. El paisatge canvia de tonalitat, les ombres adopten formes inesperades que transformen completament l’entorn i apareixen efectes curiosos, com ara les projeccions naturals generades per les fulles dels arbres, que dibuixen a terra xicotetes versions de l’eclipsi.

I una darrera consideració: no tot el món ha de fotografiar l’eclipsi. Si no es té prou seguretat en el maneig de la càmera o del telèfon, o si la idea d’ajustar paràmetres, filtres i trípodes resulta massa complexa, potser la millor opció és, simplement, gaudir del fenomen en directe.

L’eclipsi del 2026 serà un esdeveniment breu i irrepetible, i viure’l sense pantalles pel mig pot ser una experiència igualment valuosa. A més, molts fotògrafs i professionals de l’astrofotografia captaran imatges extraordinàries que documentaran l’esdeveniment amb una qualitat difícil d’igualar en un context domèstic.

Pedro Vicente-Mullor és professor i investigador en fotografia i imatge de la Universitat Politècnica de València. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.