Palau Fortuny
San Marco, 3958, Venècia
Mapa a Google

Si el pintor, dibuixant i gravador Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874), figura capital de la pintura catalana del segle XIX, és recordat al seu municipi natal amb un teatre, una plaça i una avinguda, el seu fill Marià Fortuny i Madrazo (Granada, 1871 – Venècia, 1949), reconegut pintor, escenògraf i dissenyador tèxtil i industrial, també va aconseguir d’imprimir per mèrits propis el seu cognom en uns quants indrets de la seva ciutat adoptiva, Venècia.

Marià Fortuny fill havia nascut a la popular Fonda de los Siete Suelos de Granada l’11 de maig de 1871, fruit del matrimoni entre el pintor reusenc i la madrilenya Cecilia de Madrazo, filla del també pintor Federico de Madrazo. Tres anys després, quan la família vivia a Roma, Marià Fortuny pare es va morir prematurament d’una úlcera. Amb dues criatures petites –en Marià i la Maria Lluïsa– i una impressionant col·lecció de teixits i d’obres d’art, Cecilia de Madrazo es va establir d’entrada a París –on vivia una part important de la seva família– i finalment, el 1889, va triar Venècia com a lloc de residència definitiu. El Palau Martinengo, a la vora del Gran Canal, va ésser l’indret que els va acollir i que es va omplir, ràpidament, de visites d’aristòcrates, escriptors, filòsofs, músics i pintors, com Isaac Albéniz i Josep Maria Sert, a més de Marcel Proust i Paul Morand.

Aquest ambient familiar (l’avi per part de mare era aleshores el director del Museu del Prado de Madrid) i l’efervescència cultural que vivia Venècia a la darreria del segle XIX (la primera Biennal data del 1895) van encaminar el jove Fortuny cap a les arts, però sense deixar d’interessar-se mai per la ciència (havia estudiat física i química a Alemanya). El 1898 va adquirir les golfes de l’antic Palau Pesaro degli Orfei per instal·lar-hi un taller que va esdevenir, amb el temps, la seva torre d’ivori particular. Lliurat a la creació artística i als invents tècnics, Fortuny va començar a forjar-s’hi la imatge de personatge renaixentista i polimàtic, a l’estil d’un petit Leonardo da Vinci venecià. En el terreny tècnic, per exemple, ensumant-se el gran potencial de l’aleshores incipient electricitat, va decidir d’aplicar-la a les escenografies teatrals amb un èxit esclatant que el va portar a patentar l’anomenada cúpula Fortuny, àmpliament utilitzada en escenaris de tot el món. A més d’exclusives làmpades, també es va interessar per la fotografia avantguardista.

I en el terreny estètic, a més d’excel·lir ben d’hora en les escenografies per als grans teatres italians i europeus, també va revolucionar el vestuari: la gran col·lecció tèxtil plena de peces antigues de la seva mare va ser una font d’inspiració capital per a dos vestits seus que van causar especial furor, el Knossos i sobretot el Delphos, una túnica de seda que van acabar lluint des de la ballarina Isadora Duncan fins a la pintora i escriptora Gloria Vanderbilt, passant per les actrius Sarah Bernhardt i Julie Christie, la col·leccionista Peggy Guggenheim i la compositora Alma Mahler. Amb l’ajuda d’Henriette Nigrin, la seva companya i futura dona, aquell veritable laboratori tèxtil que ja ocupava tot el Palau Orfei es va convertir ben de pressa en una empresa manufacturera de teixits estampats amb botigues exclusives a París i Nova York necessitada d’espai. Per això el 1919 van traslladar la producció de la Società Anonima Fortuny a una nau industrial de l’illa de la Giudecca.

Marià Fortuny va expressar el desig que, a la seva mort –el 3 de maig de 1949–, el Palau degli Orfei passés a mans del seu país de naixement, però el règim de Francisco Franco no va acceptar la donació i Henriette Negrin el va acabar cedint a la ciutat de Venècia, que el va convertir en l’actual Museu Fortuny.

I una mica més: A la casa museu de Marià Fortuny prop del Gran Canal se’n conserva el taller, la gran biblioteca, els arxius particulars i una selecció de la seva variada obra. Per cert, no cal anar fins a Venècia per gaudir-ne: el programa Arts & Culture de Google en proposa una visita virtual prou completa.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.