Monestir de Vatopedi
Mapa a
Google

Al completíssim llibre Els catalans a Grècia (2013), Eusebi Ayensa, filòleg i ex-director de l’Institut Cervantes d’Atenes, no s’està d’esmentar l’infaust record que tenen dels catalans en aquest país arran de la presència dels almogàvers durant algunes dècades del segle XIV. Del seu pas, en resten nombroses referències i expressions en el folklore i la literatura gregues, documentades anteriorment per l’historiador Antoni Rubió i Lluch, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies.

És el cas del monestir de Vatopedi, un dels vint establiments ortodoxos espectaculars que formen part de la República Monàstica del Mont Athos, sota la jurisdicció directa del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble i situada al dit més septentrional de la península de la Calcídica. A la cronologia històrica present a la web oficial del monestir, és ben destacat ‘el pillatge del mont Athos per part dels catalans entre el 1307 i el 1309’. I és això que va descobrir amb astorament l’octubre del 1993 el cantant empordanès Josep Tero quan va visitar aquesta peculiar i aïllada república autònoma dins Grècia per aprendre cants de la litúrgia ortodoxa dels monestirs. ‘El 9 d’aquell mes, davant el prior del monestir d’Ivíron, se’m va escapar d’identificar-me com a català, oblidant els consells de l’hel·lenista Alexis-Eudald Solà que m’acompanyava. Vaig ser expulsat del monestir sota l’advertiment de no entrar-hi mai més. Vaig haver de passar la nit al ras, entre els udols dels llops’, recordava fa uns quants anys el músic.

Punyit per l’experiència, quan va tornar a Catalunya no va parar fins a convèncer la Generalitat que calia fer un gest per a reparar la mala fama dels catalans al mont Athos. I la resposta va ser la restauració, amb fons del govern, de l’anomenada torre del tresor de Vatopedi, un antic trull de dos pisos que ara acull l’esplèndida col·lecció d’obres d’art regalades al monestir per emperadors bizantins, tsars russos i més monarques cristians. Acabades les reformes, a la porta de la torre es va instal·lar una placa commemorativa en grec i català, inaugurada el 9 d’octubre de 2005 per autoritats gregues i eclesiàstiques de l’Athos, juntament amb una delegació catalana formada per Josep Tero mateix i el conseller Joaquim Nadal. Encara que ho haguessin volgut, no hi haurien pogut assistir les quatre conselleres que aleshores feien part de l’executiu (Montserrat Tura, Marina Geli, Anna Simó i Caterina Mieras), perquè d’ençà del 1045 no es permet l’entrada a dones ni nenes a la península, una prohibició criticada periòdicament per la UE i que s’estén a tots els animals domèstics femella (tret de les gallines).

Dels greuges i desgreuges catalans al mont Athos, en concret, i a Grècia, en general, en parlava Eusebi Ayensa en aquest extens reportatge publicat el 2006 a la Revista de Girona.

I una mica més: El paper de Josep Tero per a reconciliar Catalunya i Grècia va molt més enllà de la restauració de la torre del tresor de Vatopedi: als seus discs i concerts sol haver-hi referències i sonoritats gregues, tal com destacava fa pocs mesos el diari grec I Kathimerini.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.