Moulin Rouge
82, Boulevard de Clichy
Mapa a Google

En les deu atraccions turístiques imprescindibles de París, al costat de la Torre Eiffel, la catedral de Notre-Dame i el Louvre, no hi pot faltar el Moulin Rouge, el cèlebre cabaret que il·lumina de fa més d’un segle amb les seves aspes vermelles la nit de Pigalle. Si us hi acosteu, us recomanem que us fixeu en una placa informativa clavada al carrer per l’Ajuntament de París just davant la façana. «Sur l’emplacement du bal de la Reine Blanche, Oler et Zidler ouvrent le Moulin-Rouge le 5 octobre 1889. Dans le jardin se promènent des singes en liberté, un énorme éléphant de bois à flancs mobiles abrite un orchestre, et sur une escène de théâtre, évoluent des danseuses mauresques.» [A la ubicació del ball de la Reina Blanca, Oler i Zilder obren el Moulin Rouge el 5 d’octubre de 1889. Dins el jardí caminen mones en llibertat, un gran elefant de fusta mòbil pels costats aixopluga una orquestra, i en un escenari de teatre, actuen ballarines mores.]

Més enllà de les potents imatges d’un gran elefant de fusta amb una orquestra a la panxa i de micos passejant-se amb llibertat total pel jardí, la inscripció ens comença parlant dels fundadors del cabaret ara fa cent trenta anys: Oler [sic] i Zidler. A la web oficial del Moulin-Rouge, dins l’apartat ‘Les Vedettes‘, s’esmenten les tretze llegendes que han format part de la seva llarga i moguda història, de La Goulue, Jane Avril i Toulouse-Lautrec a Édith Piaf i Yves Montand. Al capdamunt, amb tot, hi ha els noms dels cofundadors del local: Charles Zidler (1830-1897) i Joseph Oller (1839-1922).

Josep Oller i Roca, fill d’empresaris tèxtils de Terrassa, va emigrar a França amb la família quan era petit. A Bilbao, on va estudiar, es va afeccionar a les apostes i quan va tornar amb la família el 1867 va crear el sistema de travesses pari-mutuel a l’hipòdrom de La Marche de París i la primera publicació periòdica dedicada a les curses de cavalls (Bulletin des Courses). Interessat tot seguit pels espectacles musicals lleugers, no va parar de fundar espais: la sala d’atraccions Fantaisies Oller (1876), primer music-hall de París; el Théâtre des Nouveautés (1878), d’opereta i vodevil; l’hipòdrom de Saint-Germain (1882); la Grande Piscine Rochechouart (1885); Le Nouveau Cirque (1886), i el parc d’atraccions Montagnes Russes (1887).

El seu projecte principal, ‘el cabaret més gran i bonic’ de París, va obrir la porta paral·lelament a la inauguració de l’Exposició Universal del 1889. El seu germà Joan Oller en va ser el primer director i Henri de Toulouse-Lautrec, gran amic seu, un dels dissenyadors de cartells. L’esperit emprenedor d’aquest fill de Terrassa no es va aturar aquí, perquè el 1892 el trobem darrere el Jardin de Paris i el 1893 va fundar la cèlebre sala Olympia, encara existent, al boulevard des Capucines. Es va morir el 19 d’abril del 1922 a la casa que tenia a l’avinguda Carnot i les restes, és clar, reposen al cementiri més il·lustre de la capital francesa, el Père Lachaise.

I una mica més: En la llista de personatges importants en la història del Moulin Rouge també hi ha Joseph Pujol (1857-1945), fill d’un escultor i picapedrer mataroní establert a Marsella. Més conegut en el món de l’espectacle pel Petòman a causa del gran domini dels pets, la seva cridanera presència a l’escenari d’ençà de l’11 de febrer del 1890 va donar una gran empenta als primers compassos del cabaret d’Oller.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb