Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Sinagoga Ramban
Plaça Hurva, Jerusalem
Mapa a Google

L’escriptor i hebraista Manuel Forcano, en una entrevista el 2014 arran de la publicació del llibre Els jueus catalans, deia sobre el teòleg, cabalista i metge gironí Bonastruc ça Porta (1194-1270): ‘És el nom més important, el gran home del judaisme català.’ I ho argumentava així: ‘És molt important per al judaisme en si, sobretot gràcies a una obra magna, El comentari a la Torà. És un comentari del Pentateuc, els primers cinc llibres de la Bíblia, la Torà dels jueus, que ell comenta paraula a paraula. Arriba a descriure psicològicament els personatges. Mai fins ell no s’havia fet. Encara avui s’estudia a totes les acadèmies rabíniques del món. Tots els jueus religiosos saben qui és perquè és un teòleg que va crear escola.’

No és estrany, doncs, que a la seva ciutat natal, Girona, un carrer porti el seu nom i que al cor del call hi hagi el Centre Bonastruc ça Porta, on s’allotja el Museu d’Història dels Jueus. Però, d’acord amb les paraules de Forcano, Moixé ben Nahman o Nahmànides, com també és conegut, és alhora ben present a Terra Santa. Perquè el rabí de l’aljama gironina i barcelonina, protegit inicialment per Jaume I, després de participar en l’anomenada disputa de Barcelona del 1263 amb Pau Cristià i Ramon de Penyafort –convocada per afavorir la conversió de jueus al cristianisme–, fou forçat a l’exili. En un llarg periple que el va dur per Castella i per Provença, finalment va acabar arribant a Palestina.

A Jerusalem, sense anar més lluny, hi ha un carrer de Ramban (l’acròstic de Rabbi Moixé ben Nahman) i una de les sinagogues més antigues en funcionament de la Ciutat Vella porta el seu nom. S’atribueix a Bonastruc ça Porta, de fet, la fundació el 1267 de la sinagoga Ramban, que va haver de tancar les portes el 1589 per ordre del soldà otomà i no es va tornar a obrir a la pregària fins el 1967, just després de la guerra dels Sis Dies, al lloc on es creia que s’havia aixecat l’edifici original feia exactament set segles. En un lateral de l’entrada, situada als baixos de la gran sinagoga Hurva, hi ha reproduïdes les Igeret ha-Ramban, les últimes cartes plenes d’enyorança que abans de morir va escriure –originalment en català– al seu fill, que havia restat a Girona.

Sense deixar Jerusalem, al barri de Katamon hi ha des de la proclamació de l’estat d’Israel, el 1948, una altra sinagoga amb el seu nom, restaurada completament el 2005. I en un altre racó de la ciutat podem trobar la cova de Ramban, l’indret on alguns creuen que va predicar i fins i tot morir el gran savi gironí. El lloc de repòs etern de Bonastruc ça Porta també és disputat per Hebron, on hi ha un memorial al cementiri, i a Acre, la ciutat costanera on tradicionalment es considera que va traspassar el 1270.

I una mica més: Els jueus de Catalunya, el Regne de València i Mallorca tenien els seus costums i tradicions litúrgiques, que amb les successives expulsions es van endur a la diàspora i amb el pas dels segles, lluny de casa, es van anar perdent. Aquesta primavera, després de molts anys d’investigació, l’arxiver i filòleg Idan Pérez ha aconseguit de reconstruir a partir de múltiples peces i documents escampats per mig món el llibre de pregàries –Sidur Catalunya– amb què devia pregar Bonastruc ça Porta i la resta de jueus del nostre país.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.