22.01.2021 - 21:50
Farragut Square, Washington
Mapa a Google
Sense cap gir de guió d’última hora protagonitzat per l’imprevisible Donald Trump, dimecres la façana del Capitoli assaltat pels seus seguidors més abrandats el 6 de gener va ser l’escenari de la investidura oficial del demòcrata Joe Biden com a quaranta-sisè president dels EUA, al costat de la seva mà dreta a la vice-presidència, Kamala Harris.
Per causa de la pandèmia de la covid i per l’amenaça ultra, la presència d’assistents a la cerimònia es va haver de limitar enormement i va quedar ben lluny de la gran afluència de gent, per exemple, que hi va haver en les de Barack Obama el 2009 i el 2013, totes dues amb Joe Biden de vice-president. Però sí que hi eren, com a convidats de pedra, dos personatges de casa nostra. A dins mateix de l’edifici del Capitoli, com ja vam destacar fa un any i mig en un altre capítol d’aquesta sèrie, hi ha el National Statuary Hall, una immensa sala de dues plantes amb un centenar d’escultures de personatges prominents dels EUA. Al costat de Dwight D. Eisenhower, Rosa Parks i George Washington, hi veiem qui és considerat “pare fundador” de Califòrnia, el missioner fra Juníper (o Ginebró) Serra, nascut fa poc més de tres-cents anys a Petra, a Mallorca.
I a pocs centenars de metres de la Casa Blanca, on es van traslladar ràpidament Biden i Harris poc després del jurament del càrrec, els vigilarà ben de prop des de la veïna plaça de David G. Farragut l’estàtua d’aquest heroi de la guerra civil nord-americana (1861-1865), que va combatre amb decisió el supremacisme blanc dels estats sudistes. El primer almirall de la marina dels EUA va néixer a Knoxville el 1801 fill del ciutadellenc Jordi Ferragut Mesquida (1755-1817) i d’Elizabeth Shine, d’origen escocès i irlandès. El seu pare, nascut durant l’època de dominació britànica de Menorca, es va enrolar primerament amb la marina naval russa, va passar després per l’Escola Nàutica de Barcelona i posteriorment va emigrar, com a capità de mercant, cap a les colònies angleses de Nord-amèrica, on s’acabaria implicant en la guerra contra els britànics com a comandant naval de les forces independentistes. Més enllà de la participació en batalles concretes, hi ha la llegenda que en una de les escaramusses va salvar la vida del comandant en cap de l’exèrcit revolucionari, George Washington, convertit el 1789 en el primer president dels EUA i en la persona que donaria nom a la capital del nou país.
El mite de Jordi Ferragut, amb tot, seria superat amb escreix pels honors del seu únic fill, David Glasgow Farragut, que va seguir els mateixos passos que el pare i va entrar a l’armada ben aviat. Amb l’esclat de la guerra civil nord-americana la seva carrera dins l’exèrcit va ser fulgurant gràcies als dots d’estratègia i a la valentia demostrada, sobretot amb el blocatge de la costa atlàntica per a evitar l’entrada de provisions als estats confederats del sud. Durant el conflicte, com destaca l’historiador ciutadellenc Marc Pallicer a Els menorquins de la guerra civil nord-americana (1861-1865), es va donar l’avinentesa que va haver de combatre contra no pocs menorquins integrats en companyies confederades, especialment a la zona de Nova Orleans. Sigui com sigui, David G. Farragut va entrar al conflicte com a contraalmirall i en va sortir com a primer almirall dels EUA, un càrrec que li ha valgut, a més d’estàtues i monuments com el del Bronx novaiorquès on és enterrat des del 1870, que es bategessin amb el seu nom places i carrers, dues parades de metro a tocar de la Casa Blanca, una acadèmia militar a Florida, un parc natural a Idaho, tota mena de vaixells de guerra i fins i tot una nau de la mítica sèrie intergalàctica Star Trek.
I una mica més: Juníper Serra no és l’únic personatge nostrat que, el 20 de gener, va ser testimoni mut de la investidura de Joe Biden i Kamala Harris al Capitoli. Qui sap si el pintor barceloní Francesc Pausas i Coll (1877-1944), a través dels ulls de l’arquitecte Thomas U. Walter que va retratar l’any 1925 per al simbòlic edifici, també va assistir indirectament al jurament del càrrec?
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
