El borrianenc que ‘va alliberar’ París dels nazis

Jardins des Combattants de La Nueve
1341 Quai de l’Hôtel de Ville
Mapa a Google

Aquesta setmana s’ha commemorat a París el setanta-cinquè aniversari de l’alliberament de la ciutat ocupada pels nazis. El diari Libération del 25 d’agost de 1944 titulava a portada ‘Ils sont arrivés!’ (Ja han arribat!), amb una fotografia feta dins de l’Ajuntament de París en què un ‘soldat francès’ (a la dreta) posava amb Marcel Flouret, prefecte del Sena, i el cap del Comitè de la Resistència, Georges Bidault. El soldat pretesament francès era, de fet, Amado Granell Mesado (Borriana, 1898-Sueca, 1972), el primer oficial que va entrar a l’ajuntament després de la fugida dels alemanys de la capital francesa. I els primers vehicles aliats que van arribar davant l’Hôtel de Ville parisenc duien noms de batalles de la guerra del 1936-1939 (Ebre, Guernica, Guadalajara, Terol…) i la tricolor pintada.

Tant Granell com aquells cuirassats formaven part de la companyia La Nueve, integrada a la segona divisió blindada del general Philippe Leclerc i formada per 160 soldats, 146 dels quals veterans republicans i llibertaris que s’havien escapat a l’últim moment cap a Algèria arran de la imminent victòria del colpista Francisco Franco. En el cas del militar borrianenc, casat a València i instal·lat un temps a Oriola abans d’arribar a ser comandant de la 49a Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular de la República, va salpar d’Alacant a bord del vaixell carboner Stanbrook el 28 de març de 1939, amb destinació a Orà. Tancats en camps de concentració i treballs forçats a Algèria, molts refugiats republicans es van acabar enrolant el 1943 en l’heterogènia segona divisió blindada de la França Lliure del general Leclerc, especialment a la novena companyia, com ara Fermí Pujol de Barcelona, Germà Arrué de Benaguasil, els germans Miquel i Pere Solé Pladellorens del Bruc i el mateix Granell. Traslladats a Anglaterra, després d’un període d’entrenament van participar en el desembarcament de Normandia l’1 d’agost de 1944, i el dia 24 del mateix mes van expulsar els nazis de París. Però la historiografia oficial francesa va preferir de passar-hi de puntetes relegant a un segon pla La Nueve i commemorant l’alliberament de la capital els dies 25 i 26 d’agost, quan hi va arribar el gros dels exèrcits aliats.

Aquesta visió ha anat canviant els últims anys gràcies a l’esforç de fills de republicans establerts a França: amb el llibre La Nueve. Los españoles que liberaron París (2008; traduït posteriorment al francès), de la periodista i activista Evelyne Mesquida, i l’estudi Amado Granell. Libérateur de Paris (2016; traduït al català), de l’investigador Cyril Garcia, s’ha començat a reivindicar el paper principal de La Nueve en l’alliberament de la capital francesa, un paper que institucionalment va assumir fa alguns anys la batllessa Anne Hidalgo. Aquest 24 d’agost, per exemple, va inaugurar rere l’Ajuntament de París el Jardí dels Combatents de La Nueve, amb placa explicativa inclosa. Granell també té el seu reconeixement particular a la ciutat de València, on dóna nom a una avinguda, a un carrer del barri de la Fonteta i a una plaça a l’interior de l’Institut Francès.

Granell, amb una vida de pel·lícula com queda plasmat en aquest documentari d’À Punt i Info TV, va tornar semiclandestinament al País Valencià els anys 1950. El 1972 es va morir a causa d’un accident de trànsit a Sueca, on és enterrat amb una làpida sufragada pel govern francès amb una fulla de plata i les inicials de la Legió d’Honor.

I una mica més: Aquesta setmana, en el setanta-cinquè aniversari de l’alliberament de París, s’ha sumat a la recuperació de la memòria d’Amado Granell i de La Nueve el Club de Futbol Popular Oriola Esportiu amb una segona samarreta decorada amb vinyetes de l’àlbum il·lustrat Los surcos del azar (2019), de Paco Roca.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat