Raïm catalanesc a la falda del Vesuvi

Uva catalanesca
Somma Vesuviana i Terzigno
Mapa a Google

Els Països Catalans, de fa molts segles, han estat un territori eminentment vinícola. En són una bona mostra les vinyes presents encara a molts racons del país i, de fet, gràcies a la toponímia, podem descobrir fins on arribava aquest conreu tradicional abans de la fatídica plaga de la fil·loxera. Era tan important que fins i tot es va arribar a exportar. És documentada, per exemple, la introducció d’unes quantes varietats de raïm a Sardenya durant el període en què la segona illa més gran de la Mediterrània va formar part de la Corona d’Aragó.

Una d’aquestes varietats sembla que va viatjar una mica més enllà i tot, fins a Nàpols, quan aquest regne itàlic es va incorporar als territoris catalano-aragonesos pels volts del 1450. En efecte, a la falda de l’imponent Vesuvi es conserva la varietat catalanesca, cultivada actualment en terres volcàniques entre els municipis de Somma Vesuviana i Terzigno (Campània) i que és considerada popularment una relíquia arqueològica en forma de ceps arribats fa sis-cents anys amb Alfons el Magnànim.

A manca d’investigacions profundes que estableixin, més enllà del nom, les veritables arrels catalanes d’aquesta varietat o si és fruit d’empelts posteriors, el cas és que el raïm catalanesc no es va revalorar fins fa relativament poc. Durant moltes dècades, de fet, va ser catalogat als registres ampelogràfics locals com un raïm de taula i, per tant, no vinificable ni comercialitzable, però als anys noranta alguns investigadors van començar a destacar-ne les bondats i la història, i va emprendre el camí cap al reconeixement: el 2006 va ser inclòs oficialment en el catàleg de raïm de vi, i el 2011 va aconseguir la denominació d’origen geogràfic protegit Catalanesca del Monte Somma IGT, amb què s’ha començat a comercialitzar amb noms com Katà (Cantina Olivella), Catalò (Azienda Vinicola Sorrentino)… o Esclamativo (un blanc biològic de Casa Barone), el signe de puntuació més gràfic i adequat per a representar la descoberta d’un raïm catalanesc a més de mil quilòmetres de casa.

I una mica més: Durant el regnat d’Alfons el Magnànim, Nàpols va ser la capital oficiosa de la Corona d’Aragó. El monarca ibèric es va enamorar de la ciutat… i també d’una napolitana, Lucrezia d’Alagno. Circula una llegenda que diu que va ser per causa d’aquest idil·li que els ceps catalans van arribar fins a aquest racó de la península Itàlica.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat