21.06.2026 - 09:12
|
Actualització: 21.06.2026 - 11:19
Colòmbia arriba a la fase decisiva de les eleccions presidencials, després d’una campanya marcada pel triomf a la primera volta d’Abelardo de la Espriella, aspirant del moviment Defensors de la Pàtria, d’extrema dreta, contra l’oficialista Iván Cepeda. La campanya ha estat marcada per unes quantes polèmiques, com la ingerència dels Estats Units, l’ús polític de la samarreta de la selecció de futbol i el protagonisme del president Gustavo Petro.
Tots els sondatges apunten a la victòria de De la Espriella. Al llarg de la campanya, han tornat a assegurar-li vincles amb grups paramilitars. De la Espriella, considerat d’ultradreta, a començament d’any només superava el 20% de la intenció de vot. Ara voreja el 50%, i en el millor dels casos hauria d’obtenir gairebé vuit punts percentuals més que Cepeda, que s’aproparia al 44%. Mentrestant, el vot en blanc superaria el 6%.
Un electorat molt dividit
Els 41 milions de ciutadans colombians registrats per votar tornaran a triar entre dos models de país diametralment oposats. El maig, De la Espriella va superar Cepeda per 660.000 vots, mentre que 406.000 paperetes van ser en blanc, 245.000 més van ser nul·les i l’abstenció va ser de 17 milions de persones.
A diferència d’uns altres països, a Colòmbia els abstencionistes tendeixen cap al centre. Cepeda ha buscat captar-los, moderant el to, teixint aliances amb l’ex-candidata Claudia López i modificant el programa, fins i tot renunciant a la idea de reformar la constitució.
Participació polèmica de Petro
El president Petro també ha estat objecte de crítiques per la seva participació durant la campanya. Un jutge li va ordenar que s’abstingués d’intervenir, després d’acceptar una tutela presentada per la ciutadania. Petro encara ha estat qüestionat per posar en dubte el resultat de la primera volta i suggerir la possibilitat de frau, una teoria que el seu hereu polític no ha avalat.
La samarreta de la selecció i la batalla pels símbols
A Colòmbia, la coincidència històrica entre la cita més important del futbol mundial i les eleccions presidencials sol relaxar els ànims i unir la ciutadania després de campanyes molt tenses. Ara bé, aquesta vegada la samarreta del combinat nacional hi ha accedit d’una manera especialment disruptiva.
L’oficialisme ha advertit que De la Espriella pretén segrestar un símbol de tots, precisament quan l’equip juga el Mundial als Estats Units. La justícia colombiana instà De la Espriella i el seu equip a deixar de fer-lo servir durant la campanya, arran d’una denúncia que advertia de l’associació indeguda d’aquest símbol a una candidatura; finalment, una altra resolució judicial va tombar la prohibició.
També ha emprat imatges de les forces armades, instigant-les a actuar si l’oficialisme no acceptava la seva eventual victòria. Tot plegat, en un context de crisi sanitària profunda, amb el sistema de salut tensionat pel paper històric d’empreses privades com a intermediàries i la reforma de Petro arxivada després d’un any de desacords al congrés. Alhora, la inseguretat persisteix: Colòmbia continua essent un dels països més violents de la regió.
Seguretat i pau, enfrontaments de model
En aquests cinc anys, els grups armats han duplicat els efectius, amb el cas més paradigmàtic al Clan de l’Atlàntic. La política de pau de Petro s’ha estavellat contra la realitat d’un narcotràfic que manté el pols per lucre malgrat importants avenços socials. De la Espriella proposa mà dura i alineació amb Washington. Cepeda, en canvi, aposta per completar la implementació dels acords firmats amb l’antiga guerrilla de les FARC a l’Havana el 2016 i revisar el pla de “pau total” de Petro per corregir-ne buits i errors.
El pròxim president haurà de posar en pràctica les promeses electorals a un congrés on l’ara oficialista Pacte Històric és la força majoritària a les dues cambres, seguida pel Centre Democràtic. Això augura una forta polarització, amb els partits liberals i conservadors decisius per a formar coalicions de govern.
