Vinya d'on neix el vi Finca les Lleres 2015, del celler Batlliu de Sort.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Conèixer projectes vinícoles, conèixer les persones que els fan possibles, la seva empenta, el seu compromís amb el territori i el paisatge, el seu relat, el seu coneixement de les vinyes, dels sòls argilosos, calcaris, granítics o de pissarra sobre els quals aquestes vinyes s’aixequen; la seva relació amb el pas del temps, que en viticultura sempre és lent, que sempre és una inversió de futur; les seves expectatives del vi a dins l’ampolla, l’expressió dels sentits, del terreny i de cada anyada; expectatives també de caràcter cultural i social; la seva relació sentimental, tradicional o d’avantguarda amb el projecte… Tot això i més acostuma a mostrar-se quan un viticultor ens ensenya el seu projecte vinícola. Per això creiem amb fermesa que el vi és, per davant de tot, cultura: agri-cultura.

I en aquesta línia de treball i d’objectius, avui dediquem una ‘col·lecció’ particular d’històries vinícoles a cinc cellers dels Costers del Segre. Aquesta Denominació d’Origen ens va convidar al primer tast virtual d’un cicle que ha anomenat ‘Cicle polièdric de tastos exclusius de la DO Costers del Segre’. I us el volem explicar.

Per a situar-nos, la DO Costers del Segre aplega els territoris vinícoles que s’aixequen entorn de les comarques de ponent. És un territori ampli i amb una gran varietat de característiques, molta diversitat, de manera que aquest mosaic s’ha ordenat en set territoris que es troben repartits de cap a cap de la conca del riu Segre i del Pirineu. En aquesta primera sessió, es van tastar cinc vins de cinc cellers situats en zones de muntanya, zones de molta altitud, amb vinyes que donen lloc a vins de muntanya. Tres cellers situats als dos Pallars, a uns 800 metres d’altitud (Batlliu de Sort, Vila Corona i Terrer de Pallars) i dos cellers de les Garrigues, al vessant nord del Montsant, entre 700 i 750 metres d’altitud (Mas Blanch i Jové i Cérvoles). Si una característica els marca, és la fantàstica acidesa que els agermana i que comporten uns vins frescs i aptes per a la criança. Va conduir l’acte el sommelier Josep Pelegrín.

Vila Corona, vins d’una vall osca

El primer a obrir el tast va ser Vila Corona, el primer celler que es va adscriure a la subzona Pallars de la DO Costers del Segre. Enric Vila, propietari i enòleg, va explicar que el celler és a Vilamitjana (vila que depèn del terme municipal de Tremp, Pallars Jussà) en una nau semisoterrada aixecada el 1993, envoltada d’onze hectàrees de vinya pròpia plantades el 1989. Vila va estudiar enologia i en aquell temps va quedar influït per la tendència a plantar varietats franceses (merlot, cabernet sauvignon, riesling i chardonnay), tot i que després va tornar a les varietats autòctones (monestrell, garnatxa, ull de llebre). Ofereix una gamma de vins monovarietals sota la marca Llabustes i també té un vi de cupatge, sota la marca Tu Rai…

Vila és un enamorat de la llengua, o així ens ho va semblar, perquè va posar èmfasi en el vincle dels noms dels vins amb característiques de la zona, “noms basats en arrels de paraules llatines, amb forma de pensar ibera”. Així ho va dir. I mentre Tu Rai… és una expressió molt pròpia del Pallars, una manera de dir ‘feliç de tu’, Llabustes fa referència a la geologia del terreny, a la tipologia de vall oscada. Les seves vinyes s’aixequen sobre un terreny arenós i pedregós, en part calcari, que retenen poc l’aigua.

De les sis referències que s’elaboren a Vila Corona, vam tastar el Llabustes Chardonnay 2019. Una anyada de molta calor, que va fer avançar una setmana la verema. Amb tot, és un vi que manté una bona acidesa, que li confereix frescor i aroma. Vila va explicar que a tota la zona aquest any el míldiu ha fet estralls.

Batlliu de Sort, a la recerca de varietats antigues

El segon projecte vinícola ens va portar a Batlliu de Sort, el celler situat més al nord de la DO Costers del Segre, al Pallars Sobirà. Un projecte impulsat per cinc personatges gens convencionals: Josep Rabasa (ex-banquer), Ramon Aytés (hoteler), Guillem Puras (enginyer agrònom i tècnic de promoció econòmica local) i Aleix Aytés (economista reconvertit en cuiner). A la seva web es defineixen així: “Som pagesos, no som hippies ni poetes… i entenem que la natura per si sola és la més gran obra d’art.” Van plantar les primeres vinyes l’hivern del 2007.

Josep Rabasa és qui va presentar el projecte i ja d’entrada va presentar el vi triat per al tast, Finques les Lleres 2015, un blanc fet 100% amb la varietat viognier, del qual se n’elaboren només mil ampolles i que, segons va comentar Rabasa, és un vi que “explica molt bé d’on venim”. Té cinc anys de guarda, perquè aquest vi no surt al mercat abans de passar quatre anys al celler. Un temps que li confereix aromes madures al nas, mentre que en boca predomina una expressió fresca i jove, que ens anuncia que tenim vi per anys. És l’acidesa, la característica més remarcable dels vins fets de vinyes situades a més de 800 metres d’altura.

Rabasa va parlar d’un projecte estimulant, molt arrelat al territori, que se centra en la recuperació de varietats antigues del Pirineu. Un projecte que ja ha identificat una trentena de varietats diferents, quinze de les quals no es troben registrades i les registrades es troben en desús. El projecte ha suposat un treball de camp, de recerca i d’experimentació, que Batlliu de Sort fa en col·laboració amb l’INCAVI i amb el suport del Consell Comarcal i la DO. Enguany possiblement se’n podrà fer alguna primera vinificació. Al Pallars feia dos-cents anys que s’havia perdut el conreu de la vinya. Per tant, ha estat un treball lent, cercant ceps endèmics que quedaven als marges de camins i marges quasi salvatges. I en aquest procés, han considerat que era varietat autòctona aquella que s’ha pogut trobar replantada amb una certa distància. Va ser molt comentada una de les denominacions d’un dels ceps ancestrals: popa de vaca.

Cérvoles i les garnatxes

El tercer vi tastat va ser el primer elaborat amb una varietat negra, del celler Cérvoles: Garnatxa de Cérvoles 2018. Amb aquest celler de la Pobla de Cérvoles, també vam canviar de comarca i vam baixar a la subzona de les Garrigues, a l’altra banda del Priorat. I, amb tot, els vins que s’hi elaboren també són considerats vins de muntanya, perquè les vinyes tenen una altitud d’entre 700 i 800 metres. Xavier Cepero, director general de Castell del Remei (que inclou els cellers Tomàs Cusiné, Cérvoles i Cara Nord), va ser l’encarregat de parlar del vi i del celler Cérvoles.

Cérvoles va arrencar el 1997 i Cepero explica que segurament va ser el primer projecte de viticultura de muntanya. Una finca ecològica i de baix rendiment (es cullen entre 1.000 i 3.000 quilos per hectàrea, tot i que la DO permet de collir-ne fins a 16.000). És una zona ben ventilada, per la marinada continuada que hi bufa. L’altitud de les vinyes fa que les veremes siguin tardanes, que es puguin fer a l’octubre.

La garnatxa és la varietat més plantada a Cérvoles i el celler en fa cinc tipus de vinificació diferent (una part amb rapa, una altra amb pas per tines de 4.000 litres menys de tres mesos…) per fer-ne després un blend. D’aquest vi se n’elaboren 20.000 ampolles. Un cop tastada la Garnatxa de Cérvoles 2018, la consideració general és trobar-la diferent de la majoria de garnatxes catalanes i més propera a les franceses, de Costers del Roine (Côtes du Rhône), per exemple. El fet diferencial torna a ser una altra vegada l’altura. Xavier Cepero va dir-ho ben clar: el present i el futur de Cérvoles són les garnatxes.

Vins tastats a la primera sessió del Cicle polièdric de tasts exclusius de la DO Costers del Segre.

Mas Blanch i Jové i la Vinya dels artistes

Sara Jové és una dona jove i entusiasta. Es faria difícil d’entendre el seu projecte vinícola familiar, Mas Blanch i Jové, sense aquest entusiasme. Alhora que se singularitza amb el convenciment de lligar vi i cultura i d’impulsar la Vinya dels artistes. El celler, situat també a la Pobla de Cérvoles, va néixer l’any 2006 d’una família que durant diverses generacions anteriors ja s’havien dedicat a la pagesia. El celler, que elabora en total 60.000 ampolles de vins ecològics, és energèticament sostenible gràcies a l’energia solar.

Aquest celler ha impulsat la Vinya dels artistes, ja fa deu anys, a partir d’una idea de l’artista Josep Guinovart, amb obres que s’instal·len entre les vinyes i les oliveres de la finca i culminen en una sala d’exposicions oberta a tothom. I així també amb un programa d’activitats culturals ben reeixit. Carles Santos, Guinovart, Joan Brossa, Susana Solano, Evru (Zush) i Frederic Amat són alguns dels artistes que han participat en la iniciativa.

Mas Blanch i Jové vinifica disset hectàrees de vinya de garnatxa negra, garnatxa blanca i macabeu principalment, tot i que també tenen plantat sauvignon blanc, ull de llebre, merlot, sirà, sumoll, viognier i riesling. Elabora dues grans gammes de vins. La principal, Saó, amb sis referències vinícoles amb voluntat d’expressar el territori, i la gamma Troballa, marcada per l’interès en l’experimentació, la prova. Són vins més agosarats, rústics, elaborats amb fermentació espontània.

I és precisament la Troballa Garnatxa 2018 el vi que vam tastar. Elaborat amb una part de criança amb verd i una altra de més madura. Sara Jové va explicar que la intenció era d’oferir la frescor dels vins d’altura sense renunciar a la carnositat dels vins més madurs. Una part de la garnatxa s’ha criat en àmfores, una part en bóta i una altra en tines d’acer inoxidable. Entre la gamma de les ‘troballes’, Jové va apuntar que la intenció del celler de cara a l’any vinent era d’experimentar amb la varietat antiga trobada i amb una vinya de garnatxa peluda plantada a més de 800 metres d’altura.

Terrer de Pallars, pagesos que no abandonen

El tast virtual i la primera fase de la descoberta dels vins de la DO Costers del Segre es va tancar amb un vi que ens va retornar al Pallars: el Conca de Tremp 2018 del celler Terrer de Pallars. Tornàvem al Pallars, a Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà), un celler nascut fa deu anys de l’empenta, la passió i la temeritat de joventut de Núria Bigorra (Figuerola d’Orcau, 1981) i Jordi Ruiz (Manresa, 1976). Així es va mostrar a la presentació del celler i de la seva trajectòria Núria Bigorra, tot nervi i molt parladora.

Després de formar-se i guanyar experiència a Bodegas Torres, Núria Bigorra va tornar als seus orígens. Tenia trenta anys. Va començar a comprar el raïm a petits productors del territori, evitant així que aquestes vinyes s’acabessin perdent, i en va anar plantant de noves també, amb varietats autòctones com ara monestrell i macabeu. Ella va explicar que durant aquests deu anys ha treballat amb els mateixos pagesos, cinc viticultors, i que hi té un contracte de paraula. “És gent molt honesta”, diu, “i de fet cultiven les vinyes per fer els nostres vins”.

Aquest celler elabora quatre vins, dos de joves (blanc i negre) i dos de criança (blanc i negre). El Conca de Tremp 2018 és fet amb merlot i cabernet sauvignon al 50% i se n’elaboren 8.000 ampolles. És un vi corpulent, amb potència, marcat també per l’acidesa i la frescor. S’elabora en dipòsits de 4.000 litres i en bótes de roure francès durant dotze mesos (de primer any, segon, tercer i quart, perquè cada quatre anys canvia i renova les bótes).

La sessió es va acabar amb una nota gastronòmica, quan un periodista va preguntar a Núria Bigorra amb quin plat maridaria el seu Conca de Tremp. La resposta va ser clara: amb qualsevol plat de cuina pallaresa, com ara la girella (un embotit de muntanya, fet amb arròs i carn de corder), un xulís (llonganissa) o un bon formatge local.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.