closcadelletra

El color no és color sinó llum reflectida de manera diversa.

L’aire entre les coses no és aire.

Les paraules dins l’aigua no són paraules.

No és ocell qui vol.

Puc escoltar el refilar d’una merla que no existeix?

Enyor aquell sabor estrany dels fruits tardans que et donen tot el seu gust quan ja comencen a podrir-se.

De vegades no sabria dir si una cosa l’he llegida o l’he somniada, perquè sé que no l’he viscuda.

No em puc avenir que les escenes tinguin aquesta precisió, aquesta presència, aquesta veritat que es troba en els somnis i en els llibres.

Un somni, un llibre és com una finestra que ens enquadra un bocí de la realitat i ens l’ofereix separada del caos de l’ambient com una meravella efímera, mentre que el somniador i el lector està com entre parèntesis.

Fotografia: Jean-Marie del Moral

Practic un mateix amor pel provisori i per l’etern.

Mir el camí dels núvols en els vidres antics que fan aigües i tenc un grapat de fulles de lledoner seques entre les mans.

De vegades som un altre.

Prenc una o dues decisions.

Aferr frases que he escrit en un paper damunt un altre paper.

Assaboresc la parsimònia, invent històries mentre camín i m’engat del passeig i de les històries.

Intent desxifrar els signes de la natura: uns llevamans salvatges florits de carbassa, aquell caramull de pedres sense sentit, una clariana lluminosa en el bosquet, un esbart d’estornells que dibuixa figures difuminades…

Polesc formes petites.

Envellesc amb dolçor i m’acost als gusts de l’infantesa.

La popa d’una figa coll de dama, la pols i les cançons de l’era, les juguetes del Reis, els contes de mumare i l’amargor de créixer, de viure, de ser.

No hi ha passat ni futur, només l’instant indubtable.

Medit sobre la fluïdesa del temps, el cicle de les estacions, la presència dels morts, la permanència i la vanitat de les coses.

Puntuu simulacres petits i anodins.

Vull reanimar els esperits amuermats.

Capgirar el curs de la negativitat.

Transformar la vida en frases.

Batecs íntims sobre el paper, línies entretallades que són el sismògraf d’un esperit.

Mixtura del passat, del present i de l’invisible com em deia l’amic Adam Zagajewski quan em parlava de la imaginació.

Han passat anys dels quals no record quasi res.

Les coses s’esborren, amb el temps, però m’agrada agafar estatuetes antigues, acaronar-les i sentir el pes dels segles.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb