biel mesquida

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

És un exercici discret.

No necessita un esforç evident.

Quan vols trobar el sentit fixant l’atenció en aquells materials carbonosos que suren sobre les antracites i els sutges, cal tenir molta cura a no perdre’t en tot de miratges que els teus ulls cercaran per no veure la definició exacta.

D’això se’n deia fugir d’estudi.

Pas les hores fugint d’estudi perquè no vull descobrir cap transcendència en aquests dos verbs difícils que pasten la nostra vida.

Viure i morir. 

Morirviure.

Viuremorir.

He tornat al·lèrgic a la transcendència.

I això és com si hagués deixat en terra un sac de plom que no em permetia volar i voler.

L’alè de la vida!

Ara que he alenat a fons un parell de vegades amb moviments suaus i harmònics que fan del joc d’entrar i sortir l’aire del cos un exercici de vida, puc dir paraules sinceres que em mostrin i demostrin algunes coses senzilles i antigues que de tan simples que són sempre oblidam. 

Cal recordar tostemps que davall el regal d’aquestes lletres hi ha misteris codificats que amaguen translacions, enigmes i metàfores que ens ajuden a viure.

Fotografia: Jean-Marie del Moral.

Em sent un infant de l’humus.

Som dins aquesta part orgànica i fosca del sol, aquesta part que sembla bruta o fibrosa i és un vivàrium en què les alteracions de plantes i animals formen un medi riquíssim de nutrients, d’acceleradors del creixement i de la vida.

Som dins aquest humus del llenguatge, duc la marca d’un horitzó al ras de la terra verbal, estructurat dins l’aparent caos fònic, exacte dins la mescladissa de processos, fluid en el seu esdevenir, i, sobretot, respirador en la seva complexitat formal exquisida.

El meu desig d’escriure provenia d’aquell desig infantil de conèixer el nom llatí i català dels arbres i de les plantes, la constitució geològica de les roques, la formació complexa dels meteors, el ritme dels fruits i les collites de les estacions, les clarors calidoscòpiques d’aquelles Geòrgiques foravileres de nin que esdevindrien el principi en nom del qual descriuria la vida, el camp, aquell teixit de cases de fang del poble i fins i tot l’asfalt perfumat de benzina i els gratacels de les ciutats.

Hi insistesc des del gris acotonat dels estats d’infantesa: l’ull escolta, l’orella discerneix, el nas recorda, el gust és el nec plus ultra de la intel·ligència i les mans ho saben tot.

Hi insistesc: viure el món, la història i l’existència pròpia com un desxiframent seguit seguit.

Hi insistesc: hi ha un infinit en l’instant.

Hi insistesc: vull ser aquell que excita en l’ànima del lector més sensacions al mateix temps.

Hi insistesc: la vulgaritat i la immoralitat han esdevingut tan intenses que un dels antídots més curatius són els clàssics de totes les èpoques.

Hi insistesc: escriure és contar i cantar, desoblidar a voler, fer de nomenclàtor, enregistrar moments, acaramullar idees, bastir un univers.

Hi insistesc: Borges dixit paraules alades: ‘He notat al llarg dels anys que la bellesa és una cosa freqüent. Ni un dia s’escola sense que visquem, un instant , en el paradís.’

Per això, i per altres motius que no fan al cas, sé que hi ha una certesa on visc: l’eficàcia màgica del llenguatge que malgrat la pandèmia, el caos i la barbàrie encara és possible que ens faci de benigne bàlsam sempre que l’elecció sigui precisa i exacta, la dicció clara i vibrant, la complexitat vençuda i les visions múltiples i polifòniques. 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.