07.12.2016 - 11:36
|
Actualització: 07.12.2016 - 11:48
La revista ‘The Lancet’ publica avui un estudi de l’Hospital Clínic que demostra que un fàrmac oral, el Regorafenib, millora la supervivència dels pacients amb càncer de fetge (carcinoma hepatocel·lular) quan les alternatives fallen, fins a reduir en un 38% el risc de mort durant el període analitzat. El doctor Jordi Bruix va presentar l’estudi, que porta per nom Resorce, a finals del juny al Congrés Mundial de Càncer Gastrointestinal que es va celebrar a Barcelona. El carcinoma hepatocel·lular (HCC) és la forma més comú de càncer de fetge i representa entre el 70-85% dels tumors hepàtics malignes. Es tracta del sisè tipus de càncer més freqüent en el món, es diagnostiquen 780.000 nous casos/any i és la tercera causa de mort per càncer.
En l’actualitat només hi ha una opció de tractament sistèmic aprovat per a pacients amb HCC, Sorafenib. Quan aquest fàrmac falla i la malaltia progressa, no hi ha opcions de tractament de segona línia d’eficàcia provada per als pacients amb aquesta malaltia.
El Dr. Jordi Bruix, cap de la Unitat d’Oncologia Hepàtica (coneguda com BCLC, Barcelona Clínic Liver Cancer) de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS i Director Científic del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), ha coordinat aquest estudi en el que han participat 152 hospitals de 21 països d’Europa, Àsia i Amèrica.
En l’estudi que publica la revista The Lancet han participat 573 pacients amb carcinoma hepatocel·lular. Se’ls va dividir aleatòriament en dos grups: 379 van ser tractats amb Regorafenib, a més del millor tractament de suport disponible, i 194 van rebre placebo, a més del mateix tractament de suport.
Els resultats demostren que el tractament retarda la progressió del càncer, amb una reducció del 38% del risc de mort durant el període de l’estudi. A més es tracta d’un fàrmac segur i ben tolerat pels pacients (només un 10% dels pacients van haver d’abandonar l’estudi a causa de la toxicitat del tractament). Per tant, s’aconsegueix una millora molt significativa de la supervivència dels pacients.
