Cent setanta-cinc anys de presó. Són els que els Estats Units demanen a l’activista informàtic i fundador de WikiLeaks, Julian Assange. En reclamen l’extradició al Regne Unit, després de deu anys de confinament. L’acusen de disset delictes contra la llei d’espionatge i un altre per ‘incitació al frau informàtic’. Els primers tenen a veure amb la filtració de 400.000 documents classificats sobre la guerra de l’Irac, 90.000 sobre la guerra de l’Afganistan i 250.000 més del Departament d’Estat nord-americà, que posaven en evidència, per exemple, les tortures a Guantánamo i els bombardaments contra civils a Llevant. L’altre és per haver ajudat l’ex-soldat Chelsea Manning a infiltrar-se a les bases d’arxius de la defensa americana per obtenir-ne documents.

El 2012, la justícia de Suècia també va demanar l’extradició d’Assange després d’atribuir-li una presumpta agressió sexual. Va ser aleshores que va demanar asil polític al govern equatorià de Rafael Correa, que el va acollir a la seva ambaixada del Regne Unit. Les tensions amb el govern de l’Equador van augmentar exponencialment quan Lenín Moreno, el vice-president de Correa, el va expulsar del poder i el va enviar a l’exili. Moreno ha estat acusat de violar les lleis internacionals pel ministre d’Afers Estrangers de Correa. En una conversa amb VilaWeb, Ricardo Patiño va explicar: ‘Quan un estat concedeix l’asil polític a algú, això no es revoca.’ I hi afegia: ‘Assange té la ciutadania equatoriana, de manera que lliurar-lo a les autoritats britàniques és lliurar un equatorià.’

Ricardo Patiño: ‘Concedir l’asil polític a Assange era la decisió correcta, tal com ara es demostrarà’

Assange va ser notícia a Catalunya per la seva activa participació a Twitter durant la tardor del 2017, en missatges i accions de cooperació amb l’independentisme, però també l’any anterior, quan WikiLeaks va filtrar centenars de correus i arxius de Hillary Clinton, aleshores candidata demòcrata a la Casa Blanca, que van danyar i afeblir la seva campanya perquè n’exposaven serioses contradiccions. Aleshores, la presumpta col·laboració russa que se suposava que havia afavorit la campanya de Donald Trump era en boca de tothom, i Clinton es va defensar tot argüint que darrere de WikiLeaks hi havia Putin, que havia ajudat Assange per beneficiar la campanya del contendent republicà. Trump s’hi va tornar convidant Assange a reconèixer públicament que Rússia no hi havia intervingut gens, en canvi de concedir-li l’indult quan fos president. Ho ha explicat un testimoni en els procediments previs de la vista que es fa aquests dies. La Casa Blanca ho nega, i Trump mateix ha ordit l’acusació d’Assange. Però recentment ha estat portada a tota la premsa dels EUA la condemna del seu ex-assessor Roger Stone, a qui esperen tres anys de presó per haver mentit davant el congrés: s’ha demostrat la seva cooperació amb Rússia i amb Assange.

El cas té, doncs, moltes ramificacions polítiques, però el rovell de l’ou ateny els drets fonamentals, com han reflectit les protestes. L’organització Amnistia Internacional va emetre un comunicat molt contundent en què ‘s’oposava fermament’ a l’extradició d’Assange als Estats Units perquè, diu, allà s’encararia a un risc real de violacions serioses dels drets humans, fins i tot mètodes de detenció que ‘poden incloure tortures i més maltractaments (com ara un confinament solitari prolongat)’. ‘El fet que fos l’objectiu d’una campanya de les autoritats nord-americanes de rang més alt debilita el seu dret a la presumpció d’innocència i l’exposa al risc d’un judici injust.’ Hi afegia que la publicació de documents confidencials a WikiLeaks no hauria de ser punible perquè s’emmarca en la tasca que fan normalment els periodistes d’investigació en l’exercici de la seva professió. I assenyalava que processar Assange amb aquests càrrecs pot tenir un efecte ‘descoratjador’ quant a la llibertat d’expressió, ‘conduint els periodistes a autocensurar-se per evitar persecucions judicials’.

Els diaris més prestigiosos del món anglosaxó també han demanat que s’aturi el procés d’extradició. L’editorial del New York Times diu que, si arribés fins al final, faria perillar el periodisme nord-americà ‘com s’ha fet de generacions i generacions ençà’ i que ‘apunta directe al cor de la Primera Esmena’ de la constitució del país, que protegeix la llibertat d’expressió. Això que va fer Assange és una cosa que ‘els periodistes fan constantment’ i l’acusació del govern de Trump contra ell forma part de la croada personal del president contra la premsa. També explica que la llei d’espionatge s’ha fet servir molt ‘rarament’ contra qui ha revelat documentació confidencial, i mai contra cap periodista. El diari critica, tanmateix, els mètodes d’Assange, perquè van fer perillar la seguretat dels qui apareixien en la documentació, atès que no en va esborrar els noms. Però WikiLeaks respon que el govern dels Estats Units ha reconegut que ni una sola persona no ha pres mal a causa de res que hagi fet Assange.

El diari britànic The Guardian també ha afirmat, en l’editorial, que Assange ha de ser protegit contra l’extradició i que el seu cas ‘remou els fonaments de la llibertat i la democràcia, tant al Regne Unit com als Estats Units’. El diari assegura que el valor dels documents que va filtrar o ajudar a filtrar Assange és ‘inqüestionable’, i ho vincula així, també, amb el vessant dels drets dels periodistes. De fet, n’hi ha més de mil tres-cents, de periodistes, i d’un centenar de països, que han signat un manifest en defensa de la llibertat d’Assange. Consideren que és un ‘precedent extremament perillós’ que hauria d’encendre totes les alarmes de periodistes i mitjans de comunicació. Així mateix, denuncien les ‘violacions de drets humans’ de què el fundador de WikiLeaks ha estat víctima d’ençà que fou detingut i alerten que la seva salut física i mental s’ha deteriorat greument.

Ahir, dia del començament d’un judici que encara es prolongarà dies i potser setmanes, hi hagué tot de protestes ciutadanes en defensa d’Assange: a Washington i Londres s’hi van fer les més nombroses, però també n’hi va haver a Mèxic, Austràlia i Barcelona, on l’Assemblea Nacional Catalana va aplegar centenars de persones. Al final de la concentració es va llegir un manifest i es va difondre un vídeo d’Assange. S’hi van afegir Anonymous Catalunya, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP, Demòcrates de Catalunya, el Partit Pirata, Primàries Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i les Armilles Grogues.

VilaWeb necessita el vostre suport

El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.

Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb