La decisió fa riure d’entrada, certament. Més que indignació causa estupefacció. Pensar, com afirma Ciutadans, que el català al País Valencià és promogut artificialment fins al punt que ja ofega l’espanyol és viure en la cara oculta de la lluna tancat dins una caixa impenetrable i insonoritzada. Ningú que conega la realitat valenciana no pot subscriure una idea semblant. Fa més de vint anys que tenim governs del PP que, precisament, han maldat per anorrear salvatgement el valencià i només la resistència de la gent ha aconseguit salvar la situació. Ep!, salvar-la i prou. És cert que hi ha grans esperances en l’efecte social positiu del canvi de govern, però tot just si s’ha començat a treballar. La realitat i això que veu Carolina Punset no tenen res a veure, una apreciació que fa dubtar fins i tot sobre la seua capacitat analítica. Siga com siga, Ciutadans ha anunciat que plantaria batalla contra el valencià, així com sona. I això té un punt interessant.

Té el punt interessant que ja no cal disfressar res i que situa la batalla on és. Durant dècades, en la transició, l’invent del blaverisme va funcionar de manera eficaç derivant el conflicte real entre el País Valencià i Espanya cap a un d’inventat entre el País Valencià i el Principat. Les causes, els perquès i els coms ja s’han analitzat a bastament i no cal repassar-los. El fet, però, és que ara que comença la segona transició la situació apareix diametralment oposada. I això juga a favor nostre.

Ara el blaverisme ja no ven. No ven perquè han passat dècades i la gent ja no és tan ignorant com era —els fills han fet molta feina. No ven tampoc, i aquesta és la part perillosa, perquè l’ús de la llengua ha reculat moltíssim. No ven perquè queda clar que és la maniobra d’uns que han saquejat el país i l’han deixat en la misèria. No ven, en fi, perquè el nou ‘catalanisme’ és infinitament més arrelat i popular que el d’aquells anys.

Tanmateix, ara, els antivalencians ens ajuden perquè centren la qüestió: el problema ja no és que el valencià siga català o deixe de ser-ho, sinó que el problema és el simple fet de ser valencià. I açò és un pas de gegant. Sorprèn que la senyora Punset no se n’adone. El seu discurs a les corts va revoltar fins i tot el més tou dels valencians amb aquells insults cínics i bufats contra allò que som. Ser ‘aldeano’ ha esdevingut, gràcies a la seua ignorància, gairebé un honor. Si continuen per aquest camí, atacar-nos només pel fet de ser valencians, amb independència de quin siga el nostre programa nacional, ens faran un gran favor. Encara que ells cerquen l’efecte contrari.

I ens faran un gran favor perquè coincideix amb la degradació definitiva de l’estat de les autonomies. Avui ja no es pot ser valencià de manera mínimament conscient sense denunciar l’espoliació espanyola. És una constatació indiscutible. El president Ximo Puig no és cap nacionalista abrandat, però com que és president s’adona que és impossible de continuar per aquesta via. El País Valencià no pot ofrenar cap glòria més a Espanya: ja ens les han furtades totes. I això, la brutalitat del tracte de Madrid cap a nosaltres, comença a aparèixer com la clau que explica per què tenim tantes i tantes dificultats quan no n’hauríem de tenir, només que s’aplicàs una certa lògica.

Sumeu les dues tendències i afegiu-hi que ara la gent ja parla clar —Alabajos negant-se a acceptar un ‘Himno’ amb què no s’identifica, Mulet dient que la constitució no el representa, Puig mateix afirmant que no queden glòries per ofrenar— i tenim al davant un horitzó impensable fa només un any: l’enfrontament de València amb Espanya.

L’opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t’apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Vicent Iborra

Les darreres eleccions autonòmiques i municipals a nivell valencià han tingut un caràcter clarament provincial. Jo veig l’anàlisi que es fa a l’editorial correcta a la província de València i també a la de Castelló, però a la d’Alacant, si comparem resultats, veurem a Podem, Ciudadanos i Compromís pràcticament empatats i això és reflex d’unes inèrcies i ideologia imperant. Inèrcia marcada per la influència de tenir un bon grapat de canals de TDT amb el mateix amo i ideologia de “en castellano porque somos españoles” o “a l’escola millor invertir en llengua xinesa que en valencià”. És veritat a les comarques Alcoià i marines aquesta ideologia no es nota tant, però a l’Alacantí, Baix Vinalopó i sobretot Baix Segura en alguns sectors de la societat la desconnexió amb tot allò relacionat amb el cap i casal (València) és total -curiosament la televisió autonòmica de Múrcia es pot sintonitzar perfectament des d’Alacant capital i que jo sàpiga no han multat a ningú per això-.

Malgrat la primera llavor amb intent de recuperació de la cultura autòctona, Alacant va patir una desvertebració amb el PSOE que posteriorment ha estat continuada amb el PP. No parle ni de nombre de parlants de la nostra llengua, ni tan sols d’escolaritzats, parle d’una ideologia que fa a néts no puguen sentir-se identificats amb la llengua parlada actualment pels seus avis.

Erika Casajoana

En la dècada de vida de Ciutadans/Ciudadanos a Catalunya l’únic tret ideològic que els ha definit és l’oposició sistemàtica a la nostra llengua, cultura i autogovern.  No volien definir-se ni de dretes, ni d’esquerres. Només exercien d’anti-catalans. I amb un número vergonyós d’ultradretans a dins reblant el missatge.

Ara tenen ambició de poder a Espanya i evolucionen cap a marca blanca del PP, intentant esdevenir un partit “normal”, amb una ideologia rica en matisos. Però segueixen sent visceralment i primària anti-catalans. Celebro que a València Ciutadans es mostri tal com són. Ni el PP actua de forma tan xenòfoba. La “nova política” a Espanya és una regressió democràtica, almenys pel flanc dret.

Josep Blesa

La rancior colonial espanyola es crea, es propala i es transforma. Des d’aquell “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado” 1712-16, del corregidor castellà a la colona Punset d’Altea Hills de 2015. En són, de tan “modelns” i universals,…que, de moment, ens fa goig tindre’ls a la vora: ens fan sentir civilitzats i contemporanis. El dia de la independència no serà bonic sols per la llibertat, sinó pel bon gust que hàgem demostrat i el profund sentit higiènic.

Més que “colònies”, perfums !

Josep Amilcar

Quin argument tan vell el d’aquesta dona que vol semblar tan nova!!. Més que de la capacitat analítica, fa dubtar de la seua capacitat intelectual, per adonar-se’n de quins són els problemes de veritat dels ciutadans valencians i valencianes, així com de quin és el problema del valencià-català en el País Valencià. Però què es pot esperar de una política que no sap la diferència entre la Generalitat i les Corts Valencianes? Un fet que és tota una declaració d’intencions, d’ella i dels seus.

Josep Usó

Pel que sembla, la deriva fins el totalitarisme d’astracanada de Ciudadanos és imparable i molt ràpida. De tota manera, està bé que parlen clar. Al capdavall, quan més clar, més amics. Afortunadament, els valencians tenim un quants greuges per tractar amb aquelles persones i institucions que pensen, parlen i actuen com el partit del senyor Rivera (a tot arreu) i la senyora Puntset i el senyor Cantó (fitxatge d’última hora) al País Valencià. No és només la llengua, que ho és. Es també el finançament que ens espolia sense clemència des de fa anys, és la manca insuportable d’infraestructures (utils, de les altres en tenim a vessar), és el cas de la corrupció i dels robatoris per part d’aquells partits (bàsicament el PP) amb els quals el partit de Ciudadanos pacta allà on pot, és el cas de la emigració forçada de gran quantitat de joves i no tant joves amb excel·lent preparació, és…

Val més que parlen clar. Així els podrem respondre de la mateixa manera. Perquè els valencians hem deixat de fer vacances. Ara ens estem posant a la feina. I amb ganes.

Joan Guasch

Jo no crec que aquests de C’s visquin a la cara oculta de la lluna, ans el contrari. Si nacionalisme és pretendre que un territori sigui completament uniforme en llengua, cultura, costums, etc. ells són els més nacionalistes del món, més que el propi PP, que, a voltes i en alguns territoris, ha tingut un cert respecte per les particularitats d’un territori concret. Està bé, això si, que es treguin les màscares. Són sincers en els seus plantejaments: bàsicament són anticatalans. Qui sigui que els ha promocionat sap perfectament què fa. El PP ja no els servia per a la eradicació de qualsevol indici català i en la seva croada han trobat (o creat) l’aliat perfecte el Rivera. Amb aparents ínfules de canvi i vestits sovint amb pell de xai, són el partit més depredador, més destructor de la societat i la cultura catalanes des de fa molt de temps. Per mi són franquistes de guant blanc que es mouen a la perfecció en un món de bons i dolents, on els bons no cal que pensin gaire (amb el Sálvame ja van fent) i els dolents som, és clar, els catalans. Atenció amb aquesta patuleia, trauran molt bons resultats a Catalunya i faran notar el seu poder demagògic onsevulla que posin les urpes. Per ells som un enemic a batre, a ser eradicat. No són demòcrates i, espero equivocar-me, però cal estar molt amatents a tot allò que puguin fer.

Joan Rubiralta

L’actitud de C’s de voler-se carregar el valencià/català no és nova. Només cal veure qui són els personatges que militen en aquesta formació. Això ja ho van intentar a Catalunya, a través d’alguna entitat, centrant-se en l’escola i posant pals a les rodes infructuosament al nostre procés d’alliberament i no se n’han sortit. Recordeu allò de “Prohibirem la manifestació de la Meridiana”, però veient el resultat de les eleccions ja veuen que han fet el ridícul i ja no ho tornen a dir. Ara i aquí, aprofiten les petites escletxes que tenen per poder seguir agredint però només ho poden fer a baixa intensitat.

Al País Valencià han tingut més fortuna (el desmembrament del PP ho ha facilitat), per poder intervenir més assíduament i més asprament però la gran sort que ens assisteix és que estan en la més absoluta oposició i el govern -i el poble-, pilota en contra de les seves maniobres i que per tant, l’impacte del seu odi a la llengua, tindrà poques conseqüències. Ells, com els altres unionistes i espanyolistes, ja han fet tard i esperem que veient què diuen, cada vegada que obrin la boca per insultar a la gent que parla valencià, se’l tapi democràticament la veu i quedin com el que són: uns provocadors dretans i ultraespanyolistes, és a dir, uns exòtics a dins de la nostra nació del Països Catalans.

Antoni Carol

Bon títol, sí senyor: «Ciutadans contra el(s) valencià(ns)». Bon títol perquè anar contra el valencià (l’idioma) és anar contra els valencians (les persones). Ciutadans con-nacionals dels Països Catalans: ni un pas enrere en els drets —que són deures— de la nostra llengua! Ens hi va la cultura, ens hi va l’esperit, ens hi va la Nació, ens hi va el ser o no ser! “To be or not to be. That is the question!”

director@vilaweb.cat