Ciutadans: com s’ha fabricat el ‘Podem de dretes’?

  • Analitzem la construcció mediàtica i demoscòpica del fenomen Ciutadans a l'estat espanyol

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
17.12.2015 - 02:00
Actualització: 17.12.2015 - 12:47

El 24 de juny de 2014 el president del Banc Sabadell deia: ‘Caldria fer un Podem de dretes, perquè, cony, el Podem que tenim ens espanta una mica. Un Podem més orientat a la iniciativa privada i a la possibilitat del desenvolupament del país, això sí que ens convindria.’ En aquell moment Podem era una força en plena efervescència, que guanyava cada vegada més pes a les enquestes, amb una presència creixent dels seus dirigents a les televisions espanyoles i amb cinc eurodiputats acabats d’obtenir.

En poc més de mig any, Oliu ja tenia ‘el Podem de dretes’ que volia. I no era pas cap partit de nova creació; era Ciutadans, un partit que ja feia anys que era present a la vida política de Catalunya però que a l’estat espanyol era un desconegut. Les coses van començar a canviar enguany, demoscòpicament i mediàticament alhora, perquè fa la impressió, veient les dades que us presentarem tot seguit, que una cosa va alimentant l’altra d’una manera espectacular en el cas de Ciutadans. Al report del CIS del mes de gener d’enguany (pdf), Podem toca sostre pel que fa a expectatives electorals: el sondatge li atorga una estimació de vot del 23,9%: supera el PSOE (22,2%) i s’acosta al PP (27,3%). I Ciutadans comença a treure el cap, però encara amb un minso 3,1% d’estimació de vot. Això contrasta amb l’últim CIS, publicat deu mesos després, el primer dia de la campanya electoral del 20-D: Ciutadans ja tenia un vot estimat del 19%.

Antonio García Ferreras és el presentador d’un dels programes estrella de La Sexta, ‘Al Rojo Vivo’. Dilluns, al programa de debat posterior al cara a cara entre Rajoy i Pedro Sánchez, García Ferreras va parlar de Ciutadans dient: ‘Com pot ser que en menys d’un any hagi passat d’un 3% d’intenció de vot a un 20%? I que hagi esdevingut el referent polític que és?’ En bona part, ell mateix és la resposta a aquestes preguntes que es feia. Ell i el seu programa, i el diari El País. Vegem-ho.

‘L’operació Ciutadans’ comença el gener

Si el CIS del gener indicava poca intenció de vot a Ciutadans, el sondatge de Metroscopia d’aquell mateix mes i que publicava el diari El País ja feia ‘irrompre amb força’ el partit d’Albert Rivera, amb un 8,1% del vot. I entre el gener i el febrer es van començar a multiplicar les aparicions d’Albert Rivera a televisions espanyoles, sobretot a La Sexta. Per què va passar allò en aquell moment? Oliu ja havia expressat públicament la inquietud per l’aparició de Podem i la voluntat que hi hagués el corresponent ‘Podem de dretes’ mig any abans. El ‘Podem de dretes’ hauria pogut ser UPyD, que havia arribat a tenir el 2013 i bona part del 2014 una intenció de vot considerable. De fet, UPyD i Ciutadans van negociar durant mesos la possibilitat de sumar forces per a les eleccions municipals i autonòmiques, primer, i per a les espanyoles, després. Però a final del 2014 van trencar la negociació de mala manera, el partit de Rosa Díez va caure en desgràcia i l’operació Ciutadans es va disparar.

Dades de les aparicions de Rivera a les televisions espanyoles

El periodista Marc Campdelacreu ha publicat una anàlisi al diari Crític que indica la gran presència d’Albert Rivera als mitjans espanyols. Compta 121 aparicions de Rivera durant l’any, fins a començament de desembre, només a la televisió. La majoria de vegades a La Sexta (31), seguit  de Cuatro (28) i Telecinco (20). Campdelacreu diu que, només el mes de febrer, Rivera va aparèixer en 26 entrevistes, i els primers quatre mesos de l’any en 60. Una sobreexposició mediàtica espectacular, si es té en compte que no tenia representació al congrés espanyol ni als parlaments autonòmics on es va presentar per primera vegada a les eleccions del mes de maig. I una sobrerepresentació en la intenció de vot de les enquestes, tal com es va veure amb els resultats reals que va acabar obtenint a les autonòmiques, per sota de les expectatives creades. Però el fenomen mediàtic ja s’havia creat, i començava a penetrar en l’electorat. Vegeu aquest gràfic revelador, publicat a la Viquipèdia, que mostra l’evolució de la intenció de vot dels partits a les enquestes des de les eleccions espanyoles del 2011 fins ara.

enquestesespanya

L’evolució de Podem i de Ciutadans és impressionant. L’abril del 2014 apareix Podem i té un ascens enorme en la intenció de vot a les enquestes. Supera el 10% en només dos mesos: el mes de juny és quan Oliu diu que cal el ‘Podem de dretes’. L’ascens de Podem al gràfic continua imparable fins a final d’any, quan, com ja hem comentat, toca sostre. I aquest punt d’inflexió, d’estancament primer i de descens després a les enquestes, coincideix amb l’ascens fulgurant de Ciutadans, que a mitjan 2015 s’estabilitza en el 15%, encara per sota de Podem. Fins que arriba el setembre, amb les eleccions del 27-S i la pre-campanya del 20-D, i el partit de Rivera supera en intenció de vot Podem i atrapa el PSOE. El resultat que obté el 27-S satisfà les expectatives creades i els vint-i-cinc diputats obtinguts són presentats per la premsa espanyola com ‘un èxit’ en contraposició amb ‘el fracàs’ dels seixanta-dos de Junts pel Sí.

El gran esclat: entre setembre i desembre

Aquests últims tres mesos són també els de la gran explosió mediàtica de Ciutadans. I això ho podem veure en una anàlisi exhaustiva de Sílvia Martín i de Daniel Camon de la presència dels principals dirigents de Ciutadans als mitjans de comunicació espanyols. Una anàlisi que podeu veure completa ací, publicada a Mèdia.cat.

L’anàlisi comprèn el període entre el 28 de setembre i el 15 de novembre. En quaranta-nou dies, han comptat 176 aparicions en mitjans: 99 a la televisió, 62 a la ràdio i 15 als diaris. Són gairebé quatre aparicions per dia de representants de Ciutadans. 3,6 diàries, per ser exactes. Hi ha dies, segons que destaquen els autors de l’estudi, que Ciutadans arriba a tenir entre vuit i deu aparicions.

De les televisions, és a La Sexta on Ciutadans té més presència, amb una aparició cada dos dies de mitjana, i hi ha setmanes en què han sortit quatre vegades. Diuen els autors de l’informe: ‘Per programes, l’espai en el qual intervenen més els representants de Ciutadans és “Las Mañanas de Cuatro”, amb 13 aparicions en els 49 dies de l’estudi, la qual cosa representa una entrevista cada 3,7 dies. En segona posició es troben “El Cascabel”, de 13TV i “Al Rojo Vivo”, de La Sexta, amb 11 presències de Ciutadans en aquests 49 dies.’

I no és només la quantitat de vegades que apareix Ciutadans a les televisions espanyoles, sinó també el tracte que reben. Un dels casos més comentats aquestes últimes setmanes fou el tracte que diferent van rebre Albert Rivera i Pablo Iglesias en el programa televisiu ‘El hormiguero’, d’Antena 3; el presentador, Pablo Motos, va tenir un to molt amable i amicable amb Rivera i un de molt agressiu amb Iglesias, tal com palesa aquest vídeo:

Antena 3 i La Sexta, doncs, són les dues televisions que han catapultat mediàticament Ciutadans. Totes dues són propietat del grup empresarial Atresmedia, que és controlada majoritàriament (un 41,7% de les accions) pel Grup Planeta, presidit per José Creuheras després de la mort de José Manuel Lara Bosch el 31 de gener del 2015. Creuheras és també el president d’Atresmedia, l’empresa que ha fet possible en bona mesura l’operació Ciutadans, o la construcció mediàtica i demoscòpica d’un ‘Podem de dretes’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any