G-7 cimera

La reunió de caps mundials del G-7 organitzada pel Regne Unit a Cornualla tindrà un aire molt diferent que les últimes cimeres. La cimera del 2020 es va cancel·lar a causa de la covid-19, però l’agenda de “l’Amèrica primer” de Donald Trump havia causat molta acritud en les reunions anteriors. A Biarritz (Euskadi Nord), el 2019, i a La Malbaie (Quebec), el 2018, hi va haver disputes de gran nivell sobre qüestions com ara el comerç i la possibilitat de readmetre els russos.

Ara que el president Joe Biden es proposa de reactivar el multilateralisme nord-americà com una manera de refermar l’hegemonia dels EUA, la cimera servirà per a veure si el món pot continuar treballant unit a l’ombra de la pandèmia. L’agenda és ambiciosa i pretén d’abordar els problemes més urgents:

  1. Posar fi a la pandèmia garantint la distribució mundial de vaccins el 2022.
  2. Accelerar l’acció contra el canvi climàtic per part de governs i empreses.
  3. Frenar el poder de les empreses multinacionals amb un nou règim fiscal global.

Històricament, les cimeres del G-7 han tingut un paper important en els canvis de l’economia mundial cap a una globalització més intensa. La reunió inaugural a Rambouillet (França), el 1975, es va convocar durant una profunda recessió causada per la crisi del petroli i les turbulències en els mercats de divises, i va conduir a una acció coordinada sobre els tipus de canvi i, en darrera instància, a la creació de l’euro. La cimera del G-8 del 2005 a Gleneagles (Escòcia) es va centrar en la pobresa i el deute de l’Àfrica i va ajudar a impulsar els estats rics a assolir l’objectiu d’ajut de l’ONU del 0,7% del seu PIB.

Acord històric del G-7 per a perseguir l’evasió fiscal de les grans empreses

Però, a mesura que la potència econòmica del G-7 ha disminuït (del 80% de l’economia mundial el 1975 al 40% actual), ha passat de centrar-se en els problemes econòmics mundials a qüestions geopolítiques més àmplies.

Propostes per a la pandèmia

La tasca més urgent és combatre la pandèmia mundial i la repercussió econòmica consegüent. La distribució desigual dels vaccins –amb els països rics acumulant molt més que no podrien utilitzar mai– amenaça no tan sols la salut mundial, sinó també la recuperació econòmica planetària.

Per assolir l’objectiu de posar fi a la pandèmia el 2022, els països del G-7 han de començar a distribuir els vaccins sobrants immediatament. Però, arran de la por per l’aparició de noves variants i no havent assolit encara la immunitat del ramat als països rics, aquest enfocament sembla políticament difícil. A més llarg termini, aquests estats s’estimen més produir els vaccins ells mateixos, però la petició de suspendre la protecció de les patents per a permetre la producció local també topa amb resistències.

Reunió dels ministres de Finances del G-7 a Londres, el 4 de juny de 2021 (fotografia: EPA/Andy Rain).

Els països en via de desenvolupament tampoc no tenen recursos financers per a reactivar sengles economies després de la pandèmia, que hi ha fet créixer dràsticament la pobresa. Vista l’actitud britànica envers l’ajuda, sembla que el G-7 oferirà poques esperances en aquest front. Es deixarà a les mans de l’FMI i el Banc Mundial la possibilitat de permetre que els països més pobres demanin més préstecs i els serà transferit l’augment recent dels actius de reserva internacional coneguts per “drets especials de gir”.

Hi ha encara menys acord sobre la manera de reactivar l’economia mundial. És improbable que la resta del G-7 doni suport a l’opinió de la secretària del Tresor dels Estats Units, Janet Yellen, que va dir: “Les economies del G-7 tenen espai fiscal per a accelerar les seves recuperacions, no solament per a assolir els nivells pre-covid del PIB, sinó també per a tornar al camí de creixement anteriors a la pandèmia.” Tot i la ràpida recuperació dels EUA, a la Gran Bretanya i a més estats del G-7 hi ha plans per a reduir la despesa del govern i estabilitzar les finances públiques.

Canvi climàtic i grans empreses

El canvi climàtic és un objectiu proclamat sovint en les cimeres del G-7. Però els avenços reals dependran de les decisions de països en via de desenvolupament i de creixement ràpid, com ara la Xina i l’Índia, en les negociacions de la COP26 a Glasgow al novembre. No obstant això, els ambiciosos objectius dels estats rics del G-7 poden impulsar un avanç més ràpid.

La cooperació amb els països en via de desenvolupament més pobres es podria reforçar si es lliuren els 100.000 milions de dòlars americans (82.000 milions d’euros) anuals que es van prometre ara fa una dècada per mitigar el canvi climàtic (que es tornarà a prometre en aquesta cimera). També hi ha plans per a una versió ecològica de la iniciativa xinesa de desenvolupament de la Ruta de la Seda, amb la creació d’un marc per a ajudar els països en via de desenvolupament a transitar cap a la reducció de les emissions de carboni.

La cimera del G-7 pot tenir més influència en el canvi de comportament de les empreses. Una nova iniciativa a la qual es dóna suport té per objectiu de garantir que els inversors i els bancs requereixin la divulgació completa dels futurs riscs de canvi climàtic.

Encara és més atrevida la proposta dels EUA de combatre l’evasió fiscal. Impulsat en part per la necessitat de trobar noves fonts d’ingressos després de la pandèmia, es proposa d’implantar un impost global mínim de les societats del 15% i d’obligar les 100 multinacionals “més grans i rendibles” a pagar més imposts allà on es generin els seus ingressos.

Els principals objectius són les grans empreses tecnològiques nord-americanes, com ara Facebook, Google i Microsoft. Actualment paguen un “impost sobre serveis digitals” a diversos països europeus, inclosos el Regne Unit i França. Els Estats Units diuen que una condició prèvia per a un acord fiscal és que s’eliminin aquests imposts i ja han amenaçat d’aplicar sancions comercials si no ho fan.

El ministre britànic Rishi Sunak intervé durant la reunió dels ministres de Finances del G-7 a Londres, el 4 de juny de 2021(fotografia: EPA/Andy Rain).

Tenint en compte la història d’evasió fiscal de les grans empreses, no és clar què significaria aquest impost, i veurem un regateig prolongat sobre els detalls. Les empreses tecnològiques preferirien pagar imposts una mica més alts que no pas l’amenaça d’una acció antimonopoli.

D’una altra banda, de la cimera han estat visiblement absents les mesures concretes per a impulsar el lliure comerç mundial, una constant de moltes cimeres anteriors i que continua essent important per al Regne Unit. Això indica un canvi important dels Estats Units, on el comerç és ara una qüestió política delicada i on es mantenen els aranzels en moltes importacions xineses. Els intents d’acords comercials mundials són fora de l’ordre del dia.

En general, malgrat la retòrica creixent, aquesta cimera mostrarà els límits i les possibilitats de l’acció coordinada sobre problemes econòmics mundials urgents. En comparació amb la crisi financera del 2008, quan el G-20 va acordar un conjunt de rescat d’un bilió de dòlars, és probable que els resultats siguin modests. Caldrà veure si la cimera serà el precursor d’un nou esperit de cooperació en un món de polarització ideològica i creixent competència global.

Steve Schifferes és investigador honorari del City Political Economy Research Centre de la Universitat de Londres. Aquest article fou publicat originalment a The Conversation.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.