ACN Barcelona.-Científics de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) han descobert una nova espècie de papallona, ‘Spialia rosae’, endèmica de la península ibèrica. Es tracta d’un fet excepcional ja que a Europa no es descrivia cap espècie nova de papallona des del 1993. Els científics assenyalen que ha passat desapercebuda tots aquests anys “ja que és una espècie críptica i no es pot diferenciar a simple vista de la seva espècie bessona, la ‘Spialia sertorius'”. A més expliquen que “les dues espècies sovint conviuen en el mateix hàbitat, fet que no és habitual en espècies tan properes”.

El mateix equip ja va publicar l’any passat un estudi que diu que pot haver-hi fins a un 30% d’espècies de papallones encara desconegudes a Europa i que ha desencadenat el descobriment. “Ens vam fixar en el gènere Spialia perquè les dades de l’ADN mitocondrial assenyalaven que hi havia més d’una espècie a la Península Ibèrica, però al mirar-les no podíem veure cap diferència”, explica Roger Vila, científic del CSIC a l’IBE i investigador principal de l’estudi. Durant anys les van analitzar a fons i van veure que eren iguals fins i tot a través d’un microscopi d’alta resolució. A més, també els científics han informat de que les dues espècies “comparteixen moltes parts del genoma nuclear, on hi ha la majoria de gens, i que és el causant de la majoria de processos d’especiació”.És per això que les úniques diferències que van trobar van ser l’ADN mitocondrial i els hidrocarburs cuticulars, és a dir, l’olor que desprenen. Aquesta característica, indiquen, és “imperceptible pels humans, però és segurament el que permet distingir-se entre elles”. A més, el científic Roger Vila ha afirmat que “això és molt rellevant ja que, si per equivocació es creuessin, la descendència probablement no seria fèrtil i per tant les dues espècies anirien minvant”.Finalment, perseguint un exemplar de ‘S.rosae’ per Serra Nevada, els investigadors es van adonar que parava a posar un ou a una rosa, fet que segons Vila, “ens va sorprendre molt, perquè totes les altres ‘Spialia’ s’alimenten i posen els ous a unes plantes que s’anomenen pimpinelles”. Arrel d’aquest descobriment, també van poder entendre perquè ‘S. Rosae’ arriba a viure fins a gairebé 3.000 metres, més amunt que ‘S. Sertorius’, ja que les seves plantes nutrícies, les roses, es troben en aquests indrets on no poden viure les pimpinelles.De moment no hi ha dades suficients per saber si es tracta d’una espècie en perill d’extinció, però al ser un endemisme ibèric “és important protegir-la”. Se n’han trobat exemplars a Sierra Nevada, al Sistema Central, als Picos de Europa, i en alguns llocs dels Pirineus.Per altra banda, aquesta troballa valida els resultats publicats l’any passat sobre la diversitat críptica. Segons Vila, “durant els propers anys potser aconseguim descobrir altres noves espècies, però en tots els casos serà una labor detectivesca ja és difícil o fins i tot impossible diferenciar-les a simple vista. Només posant juntes les dades sobre la seva forma, les seva olor, la seva ecologia, la seva genètica, com si fossin les peces d’un puzle, es pot acabar entenent si hi ha vàries espècies”.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb