El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Les possibles relacions existents entre ciència i ideologia han estat amplament estudiades i comentades per l’acadèmia. D’aquestes, la complicitat que va existir entre alguns científics i el nacionalsocialisme resulta, potser, de les més singulars. Personatges com Konrad Lorenz, guanyador del Premi Nobel de Medicina l’any 1973, han sigut protagonistes d’alguns dels avanços més importants de la història del coneixement, unes aportacions que han quedat en la memòria per sobre de les seues contribucions a la defensa i legitimitat dels postulats nazis.

«Ciència i nazisme: La inconfessa col·laboració dels científics amb el nacionalsocialisme» és el títol del nou número 102 de Mètode, el tercer volum publicat en 2019, un monogràfic que reuneix a especialistes per posar llum sobre la implicació de la ciència en les polítiques del Tercer Reich, un moviment que va comptar amb el suport del món universitari, pensadors del moment i part de la comunitat científica. El primer article el signa Ute Deichmann, especialista en l’impacte de la ideologia en la ciència, una temàtica que desenvolupa per descobrir els trets principals del període nacionalsocialista, de científics alemanys i les seues conseqüències en l’antisemitisme. Sobre l’acadèmia austríaca versa Klaus Taschwer, editor científic del diari Der Standard (Àustria), així com de la persecució antisemita que va patir la Universitat de Viena. L’escriptor i comunicador de la ciència Phillip Ball fa memòria sobre els atacs que va rebre Albert Einstein com a científic jueu, mentre que el professor Wolfgang Kophamel recupera la figura de l’etnòleg Franz Termer per revisar la seua obra, una producció que ja comptava als anys vint amb conceptes que passarien a conformar la base ideològica del nacionalsocialisme. Per la seua banda, l’arquitecte i doctor Unai Fernández analitza la visió científica urbanística amb què Alemanya va legitimar la seua política expansionista.

Amb tot, es tracta d’un especial colpidor i necessari, tal com explica el seu coordinador Martí Domínguez, el també director d’aquesta revista. Un volum per revisar els grisos que conformen la història de la ciència, «uns fets que ens haurien de posar alerta davant del ressorgiment de moviments totalitaris i ultradretans al món, i així redoblar esforços per tal de combatre’ls des del primer moment», sentència. L’art que acompanya aquestes pàgines són obres d’artistes com Kandinski, Kokoschka, Emil Nolde o Paul Klee, uns treballs que van estar catalogades pel règim nacionalsocialista d’«art degenerat».

Futur digital i poesia química, entre els temes que completen la revista

Aquest nou número de Mètode obre amb tres tribunes: La primera, de Christian Ingrao, segueix la temàtica del monogràfic principal. Les altres dos, per la seua part, serveixen per a celebrar el desé aniversari del Parc Científic de la Universitat de València. Mètode es suma també a l’aniversari de la Taula Periòdica, que rep homenatge internacional aquest 2019, i aprofitem per a descobrir també les albors de la indústria química en un altre article. La revista recupera la secció ‘Documents’ amb un assaig sobre la sostenibilitat en l’era digital que signa Rafael Capurro, i també amb dos entrevistats: Gunnar von Heijne, secretari del Comité del Nobel de Química, i Angela Saini, periodista científica i escriptora. Alguns dels col·laboradors habituals tanquen el número amb les seues seccions, un espai on aquesta vegada s’estrena Chantal Ferrer, directora del Departament de Física Aplicada i Electromagnetisme de la Universitat de València, amb una secció titulada ‘Caiguda Lliure’.

Què és Mètode?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.