07.11.2017 - 05:01
L’American Journal of Physics publicava fa uns anys un editorial sobre el nombre de doctorats en Física obtinguts per homes i dones als Estats Units. Amb un títol ben explícit, «958 men, 93 women. How many Lise Meitners among those 865?», Romer (1988) es preguntava quantes dones del talent de Lise Meitner s’estaven perdent pel camí. Han transcorregut dues dècades des d’aquella crida d’atenció sorgida en el si de la comunitat científica, ja que les xifres a què es referia l’autor eren del curs 1985-1986.
El qüestionament que en el seu dia va moure a identificar les barreres i dificultats que històricament van enfrontar les dones per a entrar en les institucions científiques –universitats, societats científiques, grans acadèmies i fòrums diversos– ha pres ara un tomb positiu. En línia amb Romer les preguntes són: què ens estem perdent per no tenir en compte el talent de la meitat de la humanitat?, què, per no modificar institucions que continuen mantenint barreres davant de la meitat de la humanitat?, què, per no incorporar l’anàlisi de sexe-gènere a la investigació bàsica i aplicada? Les dues primeres continuen enfocant-se cap a l’èxit d’institucions científiques més inclusives. La tercera és la més nova i de manera operativa es planteja així: Com poden els investigadors aprofitar el poder creatiu de l’anàlisi de gènere per a fer nous descobriments?
El 2005, en la Universitat de Stanford, a Califòrnia, EUA, l’última de les preguntes mencionades va donar lloc al naixement d’un interessant projecte anomenat Gendered Innovations. A partir de llavors i sota el lideratge de la historiadora de la ciència Londa Schiebinger, més de seixanta científics, enginyers i experts en gènere, primer dels Estats Units i després de Canadà, Europa i Àsia, es van anar reunint en grups de treball interdisciplinari per desenvolupar mètodes d’anàlisi i identificar i exemplificar casos d’estudi, sota aquest paradigma. Avui la cerca de nous coneixements i tecnologies aplicant anàlisi de gènere a la investigació ha assolit dimensió de col·laboració internacional i ha aconseguit el suport d’institucions com la Comissió Europea, que el 2011 va crear un grup d’experts per a unir-se al projecte, i la National Science Foundation, que va fer el mateix el 2012.
Aquest programa tan fructífer de recerca no va nàixer del no-res. La seua genealogia pot rastrejar-se en un passat que comprèn prop de quatre dècades, anys en què filòsofes i historiadores de la ciència van documentar els biaixos de gènere de la ciència a l’ús i van constituir i van donar vida a un nou camp d’investigació: els estudis de gènere i ciència.
Línies d’investigació en gènere i ciència
Per a entendre el tomb i la potencialitat del que ara es proposa, és rellevant recordar el camí recorregut, les grans línies que van anar conformant un bagatge nou de coneixements sobre la ciència. Em propose fer-ho, precisament, de la mà de Londa Schiebinger, líder del projecte Gendered Innovations.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Carmen Magallón.
