Chat Control

El Parlament Europeu va aprovar el 6 de juliol proppassat una resolució temporal per permetre que les companyies tecnològiques puguin vigilar les comunicacions privades de la ciutadania fins el 31 de desembre de 2022. La llei, que popularment es coneix com a Chat Control (“control de xats” en anglès), es va aprovar per una majoria àmplia: 537 vots a favor, 24 abstencions i 133 en contra. Tot i que sembla una victòria folgada, s’ha originat un debat polític i social fort perquè el sector més progressista del Parlament Europeu la veu com una amenaça a la privadesa.

Chat Control té com a finalitat combatre l’abús sexual a menors a internet i és una excepció a la directiva europea 2002, que fins ara ha regulat el tractament de les dades personals i la confidencialitat de la comunicació. La Unió Europea justifica el canvi legal en el fet que els delinqüents sexuals fan servir sistemes d’encriptació d’extrem a extrem, com el que té WhatsApp o Telegram, per no deixar rastre. L’any passat, tal com informa la Comissió Europea, es van registrar gairebé quatre milions d’imatges i vídeos d’abusos sexuals a nens i 1.500 denúncies per ciberassetjament pedòfil. Segons Internet Watch Foundation, en aquests darrers cinc anys Europa s’ha convertit en el territori on circulen més continguts d’abús sexual a menors. El 2019, un 90% de pàgines web amb continguts pedòfils eren europees.

“L’abús sexual infantil és un crim horrible que viola els drets humans. Hem de prevenir-ho més eficaçment, jutjar més delinqüents i donar més suport als supervivents. Hem arribat a un acord entre la detecció de l’abús sexual infantil en línia i la protecció de la privadesa”, ha dit Birgit Sippel, relatora de la resolució i diputada socialdemòcrata alemanya. També ha admès que encara que el canvi de normativa no fos perfecte, era una solució viable i temporal per als tres anys vinents.

La decisió no ha estat exempta de polèmica i debat. El diputat del Partit Pirata Patrick Breyer n’ha estat un dels detractors més ferms i ha anunciat que hi emprendria mesures legals en contra. Diu que Chat Control obre la porta a la vigilància en massa: “És una notícia trista per a tothom que confia en les comunicacions lliures i confidencials. La vigilància en temps real de tots els vostres correus i missatges és ineficient, contraproduent, perillosa i causa danys col·laterals greus, fins i tot als nens.”

Un altre punt de discòrdia que hi troba Breyer és la ineficàcia dels mètodes actuals per a detectar contingut pedòfil: “Gairebé el 90% del contingut reportat és inofensiu. Hi ha molts positius falsos.” Fins ara, hi ha hagut empreses que ajudaven voluntàriament les autoritats a examinar les xarxes a través de tecnologies específiques que analitzen el contingut com ara imatges, text i les dades de trànsit.

Breyer i el Partit Pirata no han estat els únics que s’han queixat. El vice-president del Parlament Europeu i membre del grup dels Verds-Aliança Lliure Europea, Marcel Kolaja, també ha expressat el desacord: “Els empleats de correus no obren les cartes privades per a veure si envies res censurable. S’hauria d’aplicar la mateixa regla a la xarxa. Aquesta normativa farà un mal irreversible al dret fonamental a la privadesa.”

La privadesa i la intimitat són un dret, tal com diu l’article dotze de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries a la seva vida privada ni a la de la seva família, al seu domicili ni a la seva correspondència, ni d’atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.” En aquesta línia, una enquesta de YouGov a més de 10.000 ciutadans de deu països de la Unió Europea mostra que el 72% dels enquestats s’oposa que controlin els seus missatges privats.

Una de les veus del país més autoritzades per a analitzar la situació és l’advocat especialitzat en dret digital Josep Jover, conegut per haver presentat una denúncia contra l’estat espanyol i la Comissió Europea per haver censurat el web del Tsunami Democràtic i l’aplicació mòbil. Sobre Chat Control, Jover és contundent: “És una mala iniciativa per a una fi bona. Ningú no votaria en contra de perseguir els pedòfils, però cal veure si hi ha segones intencions al darrere.” Avisa que si un proveïdor de telecomunicacions obre les portes a les autoritats, després serà massa tard per a tancar-les.

Jover diu que no es pot qualificar una normativa europea sense saber qui l’ha portada a votació: “Els promotors d’aquesta resolució no són les entitats de protecció dels menors sinó les que gestionen la propietat intel·lectual; el seu negoci és que no et puguis descarregar contingut d’internet com ara una pel·lícula i una cançó.” “Per a prevenir els abusos també cal formar el consumidor, sobretot els més joves. A internet no s’han establert codis morals. Fora de la xarxa, hi ha uns pilars intocables, uns consensos socials. Ara cal establir-los aquí”, rebla.

Ara per ara, el debat a Europa és tan intens que l’eurocomissària d’Interior, Ylva Johansson, ha decidit d’ajornar l’aplicació de Chat Control fins el setembre.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.