El barceloní Chakir el Homrani (1979) és el nou conseller de Treball i Afers Socials del govern català. Sociòleg per la UAB, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i amb una llarga militància a la UGT, El Homrani és el primer conseller de la Generalitat amb orígens al Marroc, on van néixer els seus pares. En aquesta entrevista parla del canvi que ell representa i dels desafiaments que afronta des del departament. Rep VilaWeb en una de les diverses seus del departament, a la del carrer de Taulats de Barcelona.

Quines són les vostres prioritats?
—Dues: el desplegament de la renda garantida i la qualitat d’ocupació. No pot ser que el mes de maig només el 13% dels contractes fossin fixos. Hi ha un problema i l’hem d’abordar. Per quina via? La concertació social. Ajudar a l’entesa entre l’àmbit sindical i els agents econòmics. I predicar amb l’exemple.

Expliqueu-vos, si us plau.
—La consellera Bassa va fer una cosa espectacular i ningú no hi va donar prou valor. Hi ha els plans d’ocupació del govern amb els quals els ajuntaments i entitats poden contractar gent en situació de vulnerabilitat durant sis mesos o un any. Doncs el govern, que demana un salari mínim de mil euros, no pagava aquests sous a mil euros. Bassa va fer que cobressin pel cap baix mil euros. Hi ha elements d’exemplaritat que són necessaris. I que marquen diferències.

Sabeu la xifra de desocupats de Catalunya?
—12,2%.

El govern català, com afronta l’impacte de la robotització en el món laboral?
—Hi ha una qüestió sobre la taula: les cotitzacions socials dels robots. Veure si els robots que treballen paguen per a les pensions. Hi ha debat. I al final, el debat de fons, és com canvia el paper del treball a les nostres vides. L’altre debat és el de les rendes bàsiques universals. Al final hi ha la sensació que la feina perd centralitat. I haurem de buscar uns altres mecanismes de redistribució.

Sabem quants robots hi ha a Catalunya?
—No. No us en sabria donar la xifra. Però m’ho agafo com a assignatura pendent, i mirarem de tenir la dada.

En una entrevista anterior em vau dir que us agradaven molt els trentistes de la CNT. Gent que s’enfrontava al capitalisme. No el volia reformar, sinó eliminar. I el conseller, el vol reformar, eliminar o ja li està bé el capitalisme?
—Hem de superar el capitalisme. Això ho veig molt clar. I l’hem de superar amb un model centrat en les persones. Podem discutir si aquest model econòmicament ha d’emmarcar-se en el mercat. Això es pot discutir. I el debat de com el superem, si som més gradualistes o més rupturistes, també és un element. I sí, trobo molt apassionant Joan Peiró. Ministre d’Indústria. Et mostra una visió. Perquè si ell hagués estat un purista faista no hauria estat ministre. A mi m’agrada aquest element. Hem de ser papers actius del canvi. Hem d’afrontar elements de contradicció.

Què podeu dir als autònoms? Quins plans teniu?
—Amb els autònoms hi ha dos grans objectius. El primer és evitar les situacions de falsos autònoms. I aquí l’instrument és la inspecció de treball. Hem de ser categòrics. Ho hem aconseguit amb les cooperatives càrnies. I una altra via: en aquesta legislatura hem de constituir el Consell de Treball Autònom. I tenir-hi interlocució. Ara, per una raó de competències, tenim un joc limitat. Però igual com ens en sortim amb les cooperatives càrnies, crec que amb ganes i interès podem ajudar el teixit autònom. I és necessari.

Montserrat Bassa, germana de Dolors Bassa, va escriure un article cridant l’atenció a la UGT. Els deia que s’implicaven poc amb la Dolors. Essent també de la UGT, la compartiu, aquesta crítica?
—Amb la Dolors ens vam conèixer a la UGT. Quan ella era secretària de política social de les comarques gironines. Hi ha hagut espais que han patit a l’hora de situar-se al voltant del fet nacional. Penso en la meva secció sindical i hi ha molta pluralitat de pensament. I això ha estat motiu de tensió. Tots hem patit. Jo entenc que la Montse Bassa fes aquestes crítiques. La conec. Però crec que també ho hem d’entendre, i que hem de tenir cura d’aquests espais de transversalitat. Espais que alguna gent vol trencar. Aspiren a dividir aquesta societat en dos blocs. I no. Som una societat més complexa que no pas dos blocs.

—Veig que a la UGT no li importa de viure en la contradicció. Camil Ros visita Bassa a la presó, Matias Carnero va actes de Societat Civil Catalana.
—Pot ser una anàlisi. Sí que és veritat que hi ha una pluralitat interna molt gran. A l’enquesta de CCOO els sortia que la majoria de militants votaven ERC. I a la UGT deu ser similar.

El president del govern espanyol va dir que el president Torra era un racista. Com ho valoreu?
—A mi em preocupen certes dinàmiques de banalització del racisme i la xenofòbia. M’acusen de racista i xenòfob. Sí, quan algú diu que tot el govern del senyor Torra és racista i xenòfob, també m’ho diu a mi, perquè formo part del govern. Home, si us plau. Mireu, certes piulades, i certs articles, jo no els comparteixo. I no tinc cap problema a dir-ho. Però tinc clar que ni és racisme ni és xenofòbia. I es descontextualitza. Em preocupa la banalització. I la banalització tapa la realitat. I la realitat és que en aquest país si hi ha un problema greu és que d’ençà del mes d’octubre hi ha hagut una impunitat de l’extrema dreta al carrer. Hi ha hagut agressions. Tenim un greu problema. Al final fiquem uns piulets en el mateix sac que agressions al carrer. I no és igual. A mi la gent que em diu que l’espai públic ha de ser neutre… Jo no comparteixo aquest debat. L’espai públic ha de ser plural. Que algú vulgui un espai públic neutre no em sembla democràtic.

Sou el primer conseller de la Generalitat amb uns orígens marroquins, àrabs i musulmans. Fet històric.
—Les identitats són múltiples. La meva identitat l’expliquen els meus pares, que van venir del Marroc, que són classe treballadora. Però el meu barri també m’explica. O els meus amics de tota la vida amb qui, per cert, parlo en castellà. I la dona, amb qui parlo en català. El sindicalisme m’explica. La universitat m’explica. Ara, sóc conscient que represento un canvi. Un element necessari en aquesta societat. Una societat que cada vegada és més plural i diversa. I amb mi hi ha una visualització d’aquesta diversitat. Com que em coneixes, saps que em causa incomoditat que m’encasellin massa. Però mirem-ho positivament. Hi ha una visualització del potencial d’aquesta diversitat que crec que l’hem de recordar. Tenim un grandíssim potencial entorn de la diversitat. I això ho trobo positiu.

I quina etiqueta és més precisa? Àrab, musulmà, amazic?
—Tinc família àrab i amaziga. Però bàsicament parlo dàrija, que és l’àrab que es parla al Marroc. L’amazic no el parlo, tot i tenir família que ho és. I la religió que he viscut des de petit és la musulmana. I això ho visc amb normalitat, essent com sóc un laïcista convençut. Veig molt clar que la religió és l’àmbit privat de cadascú. Ho crec de debò.

Ja és metafòric que Treball i Serveis Socials vagin junts.
—La consellera Bassa ho va explicar així: la millor política social és una feina digna. Situa molt bé la voluntat d’unir els dos departaments. S’ha fet una gran feina i hem de fer-ne més per crear sinergies.

Res més que vulgueu afegir?
—Hem parlat molt de l’àmbit del treball. Però jo voldria també parlar de l’entorn dels afers socials. I especialment del procés d’envelliment. Hem d’aconseguir que puguem envellir dignament al barri. Buscar sistemes entorn de l’autonomia personal. Un dels primers actes a què vaig anar va ser a una inauguració d’uns pisos tutelats. Pisos amb serveis específics a la consergeria per a les persones grans. Una assignatura que hem de desenvolupar.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb