Una mostra dels ceps serrats del celler Sanromà.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La història que volem explicar és difícil de pair. Acostumem a parlar de projectes vinícoles amb valors, arrelats a la terra, al paisatge, amb relats que fan de bon sentir. Aquesta història que llegireu ara té aquesta força indiscutible, però l’expliquem arran d’un fet execrable, un acte vandàlic amb la intenció de fer mal.

Aquest dilluns, el pare del jove viticultor Eduard Sanromà, pagès i enòleg de Vila-rodona (Alt Camp), mentre llaurava una vinya de la varietat parellada, va avisar el fill que havia vist un cep tallat. Hores després, a mitja tarda, l’Eduard hi va anar per marcar-lo, pensant que havia estat algú del celler que sense voler, amb el tractor o amb una altra màquina, hauria tallat aquell cep. Però va ser llavors quan es va trobar amb la destrossa: algú havia serrat a contra-saba, de biaix, una vintena de ceps, un sí, un no, de les fileres nou i deu de la vinya. Era evident que l’acció s’havia fet amb tota la mala intenció. I el fet que sigui una vinya situada en un lloc discret, mig amagada, que poca gent sap que és d’ell, fa pensar a l’enòleg que qui va fer l’acció vandàlica ha de ser algú que el coneix. Ara, per què? Amb quin propòsit? Un avís, una venjança, un atac de gelosia? Eduard Sanromà prefereix no pensar-hi. La denúncia als Mossos és feta, però té clar que difícilment trobaran el culpable. Potser tampoc no vol saber qui ho ha fet, perquè amb rancúnia no es viu bé.

Davant aquella agressió al patrimoni vinícola, feta amb tanta mala bava, Eduard Sanromà va agafar el mòbil i va enregistrar un vídeo ensenyant els ceps guillotinats i comentant encès el fet. Va penjar-lo a Twitter amb les frases: “El món és ple de valents de nit. Quina impotència i ràbia.”

El vídeo va impactar entre els usuaris de les xarxes socials i de seguida va començar a fer-se viral. Les mostres de suport i solidaritat també van arribar de seguida. Un dels primers, el president Quim Torra. També la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, l’INCAVI i la DO Tarragona, de la qual el celler Sanromà forma part i l’Eduard és membre actiu a diverses comissions del Consell Regulador. I les mostres de solidaritat no tan sols han estat amb missatges sinó que les comandes no han deixat d’arribar i els mitjans també s’hi han interessat. “El meu no és un celler conegut. I aquest fet tràgic m’ha donat un impuls increïble. Qui hagi fet aquest acte vandàlic li ha sortit malament. Jo no esperava una reacció tan massiva ni tantes mostres de solidaritat. N’estic molt agraït. Ara, també he de dir que preferiria conservar els ceps, si pogués triar”, explica Eduard Sanromà a VilaWeb.

Quan parlem amb ell per telèfon, el trobem podant els ceps d’una de les vinyes de macabeu més velles, plantada en vas el 1964. És mitja tarda i el sol comença a pondre’s. Eduard Sanromà va néixer el 1992 i ara té vint-i-vuit anys. Forma part d’una nova generació de ‘vinyerons’, que en diuen ara. I com molts més, la seva és una història de formació, coneixement, superació i molta feina, on la vinya i el vi prenen sentit, s’expressen i expressen el paisatge.

Eduard Sanromà, pagès i enòleg, propietari del celler Sanromà.

Ens explica Sanromà: “Sóc de Vila-rodona, hi he viscut tota la vida i aquí em quedaré, si les coses no canvien. El meu besavi, que era carboner, va arribar al poble i va començar a arrendar vinyes a rabassa. Després, el meu avi i el meu pare van començar a comprar-ne, de vinyes, i portar el raïm a la cooperativa. Vaig estudiar enologia i gestió d’empreses i quan vaig acabar els estudis vaig començar a plantejar-me que vendre el raïm estava bé, però que per a mi tenia sentit acompanyar el raïm des de la vinya fins a l’ampolla, tancant tot el cicle de treball. Volia fer els meus vins. Ara amb el pare collim uns 70.000 quilos de raïm, la major part dels quals els portem a la cooperativa, i en destinem entre 15.000 i 17.000 quilos per als vins del meu celler, que va néixer el 2013. Va ser quan estudiava enologia que vaig aconseguir un dipòsit de 200 litres i vaig elaborar els meus primers cent vint-i-cinc litres de vi de la varietat ull de llebre. Per això el vi d’ull de llebre que faig ara es diu 125. Elaborava els vins al garatge, fins que el 2018 vam hipotecar-nos de per vida i vam comprar un magatzem davant de casa, on hem instal·lat el celler. El 2018 va ser un any determinant, vaig fer el salt, perquè vaig passar d’elaborar 4.000 ampolles a fer-ne 10.000.”

Eduard Sanromà no té un sostre de producció, en tot cas diu que el sostre el marcarà la qualitat, que en cap moment ha de minvar i sempre ha de prevaler, que vol dir no perdre el control. “Sóc feliç fent els vins que faig, tots monovarietals i monoparcel·laris. No crec en els cupatges, perquè el meu objectiu és que els vins s’expressin tal com són i els cupatges fan perdre l’origen i la puresa. L’eslògan del meu celler és ‘Alt Camp embotellat’. Aquesta és la idea.”

“Són vins d’agricultura ecològica fets tot escoltant la terra, seguint les llunes, sense llevats que no siguin els propis de la vinya, sense filtrar… És qüestió de respectar la natura, de tenir una bona relació amb la vinya. Els meus vins van fer un salt qualitatiu quan em vaig aturar a escoltar. Aleshores vaig començar a entendre el temps de les fermentacions, els ritmes de cada procés, com funcionen els llevats espontanis… Una de les grans diferències amb la viticultura i l’enologia de fa vint anys és que avui els joves que fem vi ens coneixem i som amics i compartim inquietuds i coneixements. No ens considerem rivals i entenem la competència com un fet positiu. Perquè de mercat n’hi ha per a tots. Perquè cada vinya és única i dóna un vi únic també.”

Eduard Sanromà diu que les coses van molt de pressa i això el té una mica aclaparat. A primers de desembre, per exemple, la revista Forbes va donar a conèixer els 12 millors vins catalans, entre els quals hi havia el seu 125 d’ull de llebre. Sanromà treballa molt bé l’exportació, a la qual destina entre el 35% i el 40% de la seva producció total, majoritàriament al Canadà i als Estats Units, amb presència també a Suècia, Bèlgica, Dinamarca i potser ben aviat també el Japó i França.

El temps, un valor intangible

La vinya de parellada que ha rebut l’agressió no és per a Eduard Sanromà una vinya qualsevol. És una de les que s’estima més, perquè la van plantar el seu avi i el seu pare i perquè quan el seu avi li va demanar que li fes un vi, ell va elaborar un vi de parellada nascut d’aquella parcel·la. I també va ser el primer parellada que va vinificar. Avui d’aquesta vinya surt l’Incorrecte, que és un vi de parellada brisat, i un ancestral.

I tornant a l’acte vandàlic, explica: “Ara aquests ceps estan perduts, perquè tallats a contra-saba difícilment tornaran a brotar. Hi ha qui em diu que tan sols són vint ceps. Cert, però són ceps que ja havia format i havia vist créixer, havia podat a l’hivern, esporgat a la primavera i veremat a la tardor durant molts anys. Sí que es poden tornar a empeltar, però recuperar un cep vol molt de temps. Abans de quatre anys no comencen a donar raïm. El meu pare té un disgust a sobre… I sort que el meu avi no ho ha vist (es va morir el 2018), perquè hauria tingut un cobriment de cor.”

El vídeo on es veu la destrossa feta a la vinya, més enllà de la ràbia que produeix, deixa un desassossec que desemboca en una mena d’estat de malenconia. Perquè serrar els ceps amb aquesta mala jeia, sabent que difícilment tornaran a brotar, és una mena d’acció mafiosa. D’advertència. I això costa de pair. Però, a més a més, aquest acte és un atac a la natura, al patrimoni vinícola i paisatgístic. I és irreparable. Perquè la vinya i el vi contenen un valor intangible de primer ordre, que és el temps. Ja hi vam reflexionar, juntament amb l’escriptor Joan Rendé, quan el riu Francolí es va endur literalment el celler familiar, Rendé Masdéu. El vi necessita les quatre estacions per a fer-se. I plantar una vinya és un projecte a vint anys vista, com a mínim. Cada vinya mira cap a la generació següent. Per això, aquests ceps perduts són vint anys perduts. Com quantificar aquesta pèrdua? Impossible.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.