Què ha causat la riuada devastadora del Tibet i el Nepal?

La riuada sobtada que ha devastat zones de la frontera entre el Tibet i el Nepal ha causat prop d’un centenar de morts i molts desapareguts, a més d’haver arrasat poblacions, carreteres, ponts i infrastructures hidroelèctriques. A mesura que avancen les hores, els científics miren d’aclarir una de les grans incògnites de la catàstrofe: com s’ha pogut originar una crescuda d’aquesta magnitud i amb tanta rapidesa?

La causa exacta encara no s’ha establert, però les investigacions i les imatges de satèl·lit indiquen una hipòtesi principal. L’origen seria a l’alta vall del riu Lhende, en una zona d’alta muntanya de l’Himàlaia molt pròxima a la frontera entre el Nepal i el Tibet. Una gran massa de gel i roques es va desprendre d’una glacera situada a uns 5.200 metres d’altitud i va caure més de 1.200 metres fins al fons de la vall. Allà, els materials arrossegats per l’allau haurien blocat temporalment el curs del riu Lhende, de manera que l’aigua es va començar a acumular riu amunt. La hipòtesi és que aquest blocatge va actuar com una mena de presa natural fins que l’aigua es va acabar obrint pas violentament i va baixar carregada de fang, roques i sediments. El Lhende alimenta el Bhotekoshi, el riu que travessa la zona fronterera i pel qual la crescuda ha entrat al Nepal abans de continuar riu avall.

Les imatges per satèl·lit analitzades després de la catàstrofe mostren el gran despreniment a l’alta muntanya. Segons els especialistes consultats per Reuters, l’allau de gel i roques és ara una de les explicacions principals de l’origen d’una riuada que va sorprendre les poblacions situades molt més avall amb una força extraordinària. L’Autoritat Nacional de Gestió del Risc de Desastres del Nepal també treballa amb aquesta hipòtesi preliminar.

Aquesta seqüència permetria d’explicar la virulència extraordinària de la riuada. No hauria estat simplement un augment progressiu del cabal causat per la pluja, sinó l’alliberament sobtat d’una gran quantitat d’aigua retinguda a l’alta muntanya, acompanyada pels materials que havia arrossegat el despreniment.

La hipòtesi d’una inundació causada únicament per la pluja del monsó ha perdut força. El Departament d’Hidrologia i Meteorologia del Nepal ha dit que no s’havien registrat precipitacions fortes allà abans del desastre. La rapidesa de la crescuda encaixaria més bé amb un fenomen originat riu amunt i amb un alliberament brusc d’aigua.

Un terratrèmol pocs minuts abans

La gran incògnita és ara què va desencadenar l’allau. Poc abans de la riuada es va registrar un terratrèmol de magnitud 4,4 al Tibet. El moviment sísmic es va produir molt poc abans de la crescuda i, per això, els investigadors estudien si va poder desestabilitzar la glacera o el vessant i originar el despreniment.

Ara com ara, no s’ha pogut demostrar una relació directa entre el terratrèmol i l’allau. Els científics encara han de reconstruir amb precisió la successió dels esdeveniments i determinar si el moviment sísmic en va ser el detonant o si hi van intervenir més factors.

I un llac glacial?

També continua oberta la possibilitat que en la riuada hagués intervingut algun llac glacial. L’Himàlaia és ple d’aquests dipòsits d’aigua formats pel desglaç i continguts sovint per barreres naturals de gel, roca i sediments. La zona ja havia experimentat un episodi semblant el juliol del 2025, quan una crescuda del Lhende va ser atribuïda al buidatge sobtat d’un llac glacial. Els científics necessitaran més imatges de satèl·lit i dades sobre el terreny per a determinar si aquesta vegada també se’n va buidar algun o si l’aigua procedia principalment de l’embassament temporal creat pel despreniment.

Ara com ara, doncs, la reconstrucció més probable comença a l’alta vall del Lhende, prop de la frontera tibetano-nepalesa: una gran massa de gel i roca es desprèn d’una glacera, cau fins al fons de la vall i bloca temporalment el riu; l’aigua queda retinguda riu amunt i, quan aconsegueix de superar o trencar aquesta barrera, baixa de manera sobtada cap al Bhotekoshi amb una enorme quantitat de sediments. Així que la part que encara resta per a aclarir, per tant, no és el mecanisme que podria haver originat la crescuda, sinó què va desencadenar el despreniment inicial i quin paper hi va tenir el terratrèmol registrat poc abans.

El desastre també torna a posar el focus en la fragilitat de l’Himàlaia. Les glaceres de la regió han perdut massa aquestes darreres dècades i els experts diuen que les temperatures elevades poden afavorir la inestabilitat del gel i dels vessants.