Catalunya perd un milió i mig de turistes respecte de l’estiu del 2019

Entre els mesos de juny i agost, ha vingut un 21% menys de visitants forans que abans de la pandèmia i, en els tres mesos, han fet un 17% menys de despesa que el 2019

Jordi Goula
07.10.2022 - 19:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La despesa total dels turistes internacionals que van visitar l’estat espanyol el passat mes d’agost va arribar als 11.258 milions d’euros, cosa que significa un augment del 90,6% respecte del mateix mes del 2021, moment en què va ser de 5.907 milions. Són dades que publicà dimarts l’Institut d’Estatística espanyol (INE) per mitjà de l’Enquesta de Despesa Turística (EGATUR). A Catalunya, la despesa va ser de 2.407 milions, amb un creixement del 114%. Són dades espectaculars, però que s’han calculat sobre un any que no es pot considerar normal.

Si allarguem les dades els tres mesos d’estiu a Catalunya, també són molt bones, en termes de recuperació i en comparació amb l’any passat, però encara són lluny de l’any de referència, que és el 2019. Fent aquesta comparació, veiem que han deixat de venir gairebé un milió i mig de turistes estrangers en els mesos de juny, juliol i agost, la qual cosa representa un 21% menys, un percentatge a tenir en compte. I la despesa feta ha baixat d’un 17% (inflació a banda).

A primera vista, em sorprèn que, si ens fixem en les dades referides a tot l’estat espanyol i fem el mateix càlcul, la baixada del nombre de turistes ha estat d’uns tres milions i mig, que significa un 12% menys que el 2019. Un percentatge menys dolent que no pas el català. També la despesa feta a tot l’estat ha estat menor, però només d’un 4%. I, fins i tot, el mes de juliol va ser superior a l’any de referència, en un 1%. Val a dir que la despesa mitjana per turista ha estat molt semblant en tots dos casos. Enguany, d’uns 1.250 euros, i fa tres anys, d’uns 1.175, és a dir, un 6% d’augment, per sota de la pujada dels preus que, com bé sabem i notem, ha estat molt important aquest darrer any.

Precisament, aquesta setmana, s’ha fet a Barcelona la convenció de l’Institut de Turisme de l’estat, adscrit al Ministeri d’Indústria espanyol, on s’han aplegat persones rellevants del sector. En les reunions ha fet fortuna una frase, que diu que l’estat espanyol ha de passar d’un model de “turisme a granel” a un altre de “turisme amb denominació d’origen”, segons directius d’unes quantes companyies i alts càrrecs de l’administració pública. Per cert, l’autor de la frase és Javier Sánchez Prieto, CEO d’Ibèria. La frase, més o menys afortunada, em sembla haver-la sentida moltes vegades; això sí, amb unes altres paraules.

La ministra d’Indústria, Comerç i Turisme espanyola, Reyes Maroto, que també participava en els actes, va dir que li agradava el símil de la venda a granel. “Aquest model ens ha servit perquè ens coneguin. Però una vegada ens coneixen i els visitants s’han fidelitzat, tenint en compte que un turista de cada quatre que van visitar Espanya aquest estiu hi havia estat almenys deu vegades, ara toca fer més valor afegit, anar a nous mercats de l’Àsia i el Pacífic… El repte és la qualitat i desestacionalitzar”, deia la ministra. Va dir res de nou? “Necessitem superar un model turístic que concentra els visitants en espais i èpoques determinades de l’any, creant massificació i tesant els recursos”, va dir Marta Domènech, directora general de Turisme de la Generalitat. Això també ho hem sentit moltes vegades.

En tota la retòrica que hi ha al voltant del turisme, que encara és un valor segur dins la nostra activitat econòmica, tant a l’estat com a Catalunya, per més que es vulgui canviar el to del registre, al final tot queda en paraules, dissenys, alguns plans… però allò que continua comptant, al capdavall, és la xifra de visitants. Aquesta és la variable clau. El discurs passa ràpidament de la hipòtesi qualitativa –un desig– al fet quantitatiu, que és el que ens dóna els calés. Jo també penso que el món del turisme ha de canviar, però no goso dir ni com ni quan. De fet, em sento teòricament arrenglerat amb tots els qui filosofen sobre la qüestió; això no obstant, hi ha la consciència de com n’és, de difícil, posar en marxa el gran canvi qualitatiu que necessita el país.

Tornant a les xifres de l’INE i l’Idescat, hem de presentar dues preguntes. La primera és per què hem perdut tants turistes estrangers després d’aquests anys de pandèmia, i per què no ha passat amb la mateixa intensitat a la resta de l’estat, i la segona, per què la seva despesa real, descomptant la inflació, ha baixat tant en aquest període.

Les dues respostes van pel mateix camí: per la procedència dels visitants que hem tingut, però sobretot pels qui no han vingut… Analitzant l’estatística pel país de sortida dels turistes, i comparant-la amb la de fa tres anys a Catalunya, ens adonem de canvis importants. El primer és que els estrangers de tots els països han estat menys nombrosos aquest estiu que no pas el de 2019. Bé, tots, amb una excepció: els neerlandesos, que han estat si fa o no fa els mateixos. Fora d’ells, tots els altres han baixat. I, dins d’aquests, cal dir de seguida que els qui més han baixat han estat els russos i els asiàtics, amb uns 300.000 menys cadascun. Les causes són ben sabudes. Els uns per la guerra i els altres per la cura extrema exercida per les seves autoritats amb la pandèmia i els viatges. Després hi ha els britànics, amb 200.000 menys, cal pensar que arran del Brexit. De totes maneres, hi ha d’haver alguna cosa més, perquè aquí la baixada és del 25%, i a tot l’estat és només del 15%.

Fixeu-vos que només amb aquests tres grups ja tenim explicada més de meitat dels turistes que han deixat de venir. Això vol dir que la resta han estat reduccions menys importants. De francesos, que són els més nombrosos i representen una quarta part del total de visitants a Catalunya, han deixat de venir-ne uns 150.000, i en una xifra al voltant dels 100.000 menys hi trobem els alemanys, els de la resta d’Europa (fonamentalment, països de l’est) i els estatunidencs. I amb aquests tres més, ja tenim detallat gairebé el 90% dels qui ens han fet el salt enguany.

Cal dir que, el 2019, dos d’aquests col·lectius tenien un pes relatiu sobre el total molt diferent a Catalunya i a tot l’estat. I són dos dels grups que més gasten quan vénen aquí. Em refereixo als russos i als asiàtics. L’estiu del 2019, els russos van representar per a Catalunya un 5% del total dels turistes estrangers, i els asiàtics, un 11%. Doncs bé, en el cas de tot l’estat, els percentatges baixaven a menys del 2% i el 6%, respectivament. Si fallen, es nota més a Catalunya, perquè hi eren més importants. I també explica bona part de la despesa menor, que ha baixat en termes reals i de manera més destacada que a tot l’estat.

Dos fets aliens al sector, doncs, ens han fet perdre pistonada dins l’estat i quota de mercat. Si el nombre de visitants estrangers que venien a Catalunya l’estiu del 2019 representaven el 24% del total de l’estat, enguany són tan sols el 21,6%. Quant a la despesa, ha seguit el mateix camí descendent en la participació sobre el total estatal. El 2019 era el 25%, i enguany, el 21,3%. Evidentment, queda el setembre, però no crec que les coses hagin canviat gaire.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes