05.07.2019 - 10:43
|
Actualització: 05.07.2019 - 14:59
Catalunya tindrà a partir del mes d’octubre vinent la seva primera carta de drets i responsabilitats digitals, que pretén dotar el país d’un marc legislatiu i democràtic que reguli les relacions entre ciutadans, empreses, entitats socials i administracions públiques en l’àmbit digital.
La Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública ha encapçalat el projecte, juntament amb uns dos-cents cinquanta experts del sector, i s’ha basat en regulacions internacionals per fer la seva proposta. Ara s’obre a la ciutadania perquè faci les seves aportacions i es vol presentar definitivament a l’octubre, coincidint amb el tercer aniversari del referèndum i amb un dels períodes més convulsos en l’àmbit digital a Catalunya, amb el tancament de webs, ciberatacs i ciberassetjament. No obstant, la carta seguirà ‘viva’ amb futures aportacions.
La carta té vuit punts. Tracta sobre l’accés universal a internet; un model de governança d’internet obert, inclusiu, plural i divers; llibertat d’expressió i d’informació; innovació digital, creació, accés i distribució del coneixement; protecció de dades i privacitat; garantir la capacitació i la inclusió digital; ètica en l’ús de la intel·ligència artificial i la governança algorítmica; i mecanismes de salvaguarda dels drets digitals.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha dit que els drets fonamentals no només són al món real sinó també al digital. Per això, ha reivindicat el dret i llibertat d’expressió i de reunió tant físic com digital. També ha destacat el lideratge econòmic de Catalunya en aquest sector, donant diverses dades sobre empreses, treballadors i facturació.
El conseller Jordi Puigneró ha dit que la carta és un pas endavant per a Catalunya cap a una democràcia avançada i pretén ser una inspiració per a futures cartes similars que han de garantir els ‘nous drets emergents’. Ha explicat que ara s’està debatent si traslladar aquesta carta a una llei catalana o fins i tot a una modificació de l’Estatut, però en tot cas ha dit que la mateixa carta ja pot servir de referent ‘ètic’ per lluitar contra certs ‘tics autoritaris’ d’alguns estats que poden tenir la ‘temptació’ de limitar els drets digitals.
La subdirectora general de Societat Digital, Joana Barbany, ha explicat que durant el primer trimestre de l’any un petit grup de treball va començar a recopilar informació internacional. Durant el segon trimestre es va ampliar el grup amb empreses, advocats, universitats, associacions, empreses i administracions, i es va començar a treballar en l’elaboració dels vuit punts de la carta. Ara s’obre a la ciutadania fins a finals de setembre.
L’activista d’Xnet Simona Levi ha elogiat la manera oberta de treballar del govern i el fet de comptar amb experiències anteriors per ‘no resoldre dos cops el que ja està resolt’.
El subdirector de la Fundació i2cat i director de recerca del Citilab, Artur Serra, ha dit que aquesta carta és una innovació social, com en el seu moment també ho va ser la Carta Universal dels Drets Humans, i ha reivindicat el dret fonamental al coneixement i la innovació digital.
En tot cas, ha dit que de moment és una carta del govern i un grup d’experts, però la societat se l’hauria de fer seva pels propers vint anys. Així mateix, ha alertat que ‘abans de legislar cal legitimar, consensuar i passar a l’acció, demostrar que funciona’.
