Papers de Salamanca

El Departament de Cultura rebrà la setmana que ve el setè lliurament de la documentació confiscada a Catalunya l’any 1939 dels anomenats papers de Salamanca. Aquest lliurament és exclusivament de documentació privada i es compon de vint-i-sis fons documentals (vuit d’entitats i associacions, nou de particulars i empreses, i deu de partits i sindicats) i seixanta-vuit agrupacions documentals de menor entitat que en total es corresponen a un volum de vint-i-cinc mil sis-centes dues imatges digitals. La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ho ha qualificat com “un acte de justícia aconseguit amb l’esforç i la perseverança de moltes persones i entitats. Arriba tard i encara ens falta camí per recórrer, però som més a prop de restituir la història nacional, civil i humana del nostre país”.

Es tracta de documentació de persones físiques i jurídiques, algunes de les quals ja havien rebut transferències anteriors, com ara la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Unió General de Treballadors (UGT), l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica de Catalunya (AUS), el Socors Roig Internacional (SRI) de Catalunya, la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) de Catalunya, la Companyia de Jesús, Antoni Aymat Mareca o el conseller de Sanitat (1931-1932) del govern de la Generalitat, Josep Jové i Sarroca.

Així mateix, inclou nous receptors com organitzacions professionals o sindicats i cooperatives d’arreu del país: l’Associació de Professionals de Faquins Bastaixos del Peix, la Societat d’Obrers Calderers en Coure de Barcelona, el Sindicat Agrícola de Balaguer, el Sindicat Agrícola de San Carles de la Ràpita (Montsià), el Sindicat Únic Agrícola Cooperatiu de la Portella (Segrià), el Sindicat de Pagesos Unió Agrària de Llardecans (Segrià) , el Comitè local de Reus de l’Aliança Obrera, l’Associació d’Operaris Pintors i el Sindicat d’Obrers Forners de Terrassa, la Cooperativa de Tintorers de Robes Usades de Reus, la Societat de Picapedrers de Tarragona o la Cooperativa Popular Lleidatana.

Pel que fa a entitats socials i polítiques cal ressaltar la documentació recuperada del Centre Israelita ‘Agudad Ahim’ de Barcelona, el Centre Republicà Autonomista del Vendrell, la Joventut Cultural i Recreativa de Rosselló i el Centre Republicà d’Esquerra de Rosselló (Segrià), el Casino Foment Rapitenc i el Centro Republicà de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), el Comitè local de Freginals del Centre Republicà Radical (Monstià), les seccions locals de la Unió Patriòtica de Tarragona i Freginals i una bandera de l’Aliança Nacional de la Dona Jove.

Així mateix, també es restitueix documentació d’entitats assistencials i religioses com la Confraria del Cordó i el Convent de Santa Maria de Jesús de Reus o la Casa Asilo de San José (Tarragona); d’empreses com la Compañía General de Minas y Sondeos, la Compañía Termoeléctrica de Fayón, la Sociedad Anónima Mixta i la delegació a Barcelona de la Distribuidora Ibérica de Publicaciones; i dels seus comitès de control durant la guerra del 1936-139, com en el cas de la Central Hidroelèctrica de Cledes (Les, Vall d’Aran) o Carner, Colom, i Cia. Lda. d’Igualada.

Finalment, també de famílies com els Amell Pretel i personals, corresponents a trenta-vuit homes i dones, entre els quals destaca la documentació d’un dels principals referents històrics de l’anarcosindicalisme, Ángel Pestaña Núñez.

L’Arxiu Nacional

Una vegada rebuda la documentació, el Departament de Cultura, a través de l’Arxiu Nacional de Catalunya realitzarà els treballs necessaris per a identificar, localitzar i informar als titulars.

D’aquesta manera, es dona continuïtat a la tasca encetada a partir dels sis lliuraments anteriors realitzats pel Ministeri de Cultura entre el 2008 i el 2014: entre 2012 i 2015, la Generalitat va restituir els primers disset fons documentals a titulars coneguts, que els reclamaven de feia molts anys; durant el 2015, l’Arxiu Nacional va començar una campanya per localitzar els titulars dels altres 459 fons i documents que va fer possible restituir-ne 120 més en dos actes públics. D’ençà d’aleshores ha continuat el degoteig de sol·licituds i tramitacions que el centre ha lliurat de manera individual. En definitiva: el Departament de Cultura ha retornat als titulars legítims més del 95% de la documentació lliurada a la Generalitat fins avui, complint l’objectiu de restituir als legítims propietaris els documents requisats per les tropes franquistes.

Aquesta campanya encara és activa amb l’objectiu de restituir-ne la seva totalitat, ja que prop d’un 5% de documentació que no ha estat reclamada ni atribuïda a cap titular.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.