Catalunya i Califòrnia, una relació tan intensa com llunyana

Portola Valley, Califòrnia
Mapa a Google

L’any 1983, el bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa (1923-2004) i el polític balaguerí Josep Borràs (1943), tots dos diputats durant la primera legislatura del Parlament de Catalunya després del franquisme, van fer una visita oficial a San Francisco, on els va rebre el governador californià de l’època, George Deukmejian. Oró i Borràs, juntament amb l’historiador i també diputat barceloní Josep Maria Ainaud de Lasarte (1925-2012), havien fundat el 3 d’abril de 1981 a Balaguer (Noguera) l’associació Amics de Gaspar de Portolà –amb tot el suport institucional del president de la Generalitat Jordi Pujol–, amb la intenció d’aprofitar la figura de l’explorador català Gaspar de Portolà i Rovira (1716-1786), primer governador de Califòrnia (1767-1770), per a impulsar una aliança estratègica i privilegiada entre tots dos territoris en el màxim nombre de dominis possibles.

D’aquell viatge va néixer, justament, una resolució d’agermanament de l’estat de Califòrnia amb Catalunya, aprovada per unanimitat pel senat i l’assemblea californians el 15 de juliol de 1986 en ocasió dels dos-cents anys de la mort de Portolà, “a fi de promoure intercanvis artístics, acadèmics i culturals i de fer que l’amistat i la relació entre els californians i els ciutadans de Catalunya siguin més inesborrables i duradores”. La petició fou acceptada, també per unanimitat, pels diputats del parlament català el 12 de maig de 1987.

Aquell acte de germanor rubricat fa quaranta anys s’ha materialitzat en dominis tan variats com l’institucional, l’artístic, l’acadèmic i universitari, el científic i l’econòmic, a més del terreny cultural i històric, en record del pes decisiu que Gaspar de Portolà i nombrosos catalans (i mallorquins) més van tenir en l’establiment dels fonaments de la majoria de les grans ciutats de la Califòrnia actual, de San Diego a San Francisco, passant per Los Angeles, Monterey i San Jose, el cor de Silicon Valley. Tot aquest lligam, no exempt de polèmica arran del debat creixent sobre les conseqüències terribles del colonialisme en les poblacions i cultures autòctones americanes, té l’origen a Os de Balaguer, el poble on va néixer fa poc més de tres segles Gaspar de Portolà i Rovira, fill d’una família noble amb possessions a Àger, Balaguer i Arties que s’havia significat en la guerra de Successió al tron hispànic amb el bàndol austriacista.

De jove es va decantar per la carrera militar i va participar, de fet, en les campanyes d’Itàlia i de Portugal d’una altra guerra de Successió, la d’Àustria, a mitjan segle XVIII. Posteriorment, amb el grau de capità, fou destinat a l’actual Mèxic. En territori nord-americà va continuar progressant en l’escalafó i el 1767, acabat de nomenar primer governador civil i militar de Califòrnia, va rebre l’encàrrec d’incorporar a la corona hispànica els territoris costaners més al nord, fins a la badia de Monterey. Gaspar de Portolà, doncs, fou la punta de llança d’una expedició marcadament catalana, l’anomenada Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya: era formada, entre molts més, per Pere Fages i Beleta (1730-1794), natural de Guissona, que va substituir Portolà com a  governador de Califòrnia el 1770; el comandant tortosí Pere d’Alberni i Teixidor (1747-1802); l’enginyer i cartògraf barceloní Miquel Constançó i Rufart (1739-1814), i el metge Pere Prat, que es va esforçar a protegir els homes d’aquella companyia de voluntaris dels estralls de l’escorbut i hi va acabar sucumbint.

L’expedició per mar i terra cap al nord de Califòrnia tenia dos grans eixos: el polític, amb la intenció d’evitar que els anglesos que havien conquerit el Canadà i els russos amb un peu a Alaska continuessin ocupant territoris costa avall; i el religiós, amb l’encàrrec del rei Carles III d’expulsar els jesuïtes de Califòrnia i lliurar la tasca evangelitzadora en terres inexplorades als franciscans. Per aquest motiu, incrustats als homes armats de Gaspar de Portolà, hi havia un nombrós grup de frares, amb els mallorquins Juníper Serra i Joan Crespí al capdavant, que van anar plantant tot de missions a l’alta Califòrnia que, amb el temps, van germinar en les grans urbs californianes actuals.

El 1771, amb la missió encomanada ja completada, Gaspar de Portolà fou ascendit a tinent coronel i va tornar a Catalunya, on es va morir el 1786. El seu cos fou enterrat a l’església de Sant Pere de Lleida, la ciutat on dos segles després es va inaugurar un monument de Jaume Perelló i Miró a la seva figura. També n’hi ha una escultura a Balaguer i una altra a Arties, a la Vall d’Aran, que és de fet una còpia de la que la Generalitat de Catalunya va regalar a la ciutat de San Francisco i a l’estat de Califòrnia el 1988. Signada per Josep Maria Subirachs i Francesc Carulla, es trobava a la ciutat veïna de Pacifica. Parlem en passat perquè, silenciosament, les autoritats la van retirar el 2024 del lloc on era, l’anomenada “Plaça de Catalunya” davant el Pacifica Community Center (a Crespí Drive, justament), arran d’una campanya contra “el colonialisme, el racisme i el patriarcat que representava aquesta estàtua”.

El nom de l’explorador català, amb tot, es manté uns quants quilòmetres al sud, a Portola Valley, un petit municipi nascut el 14 de juliol de 1964 al costat mateix de Silicon Valley.

I una mica més: L’associació Amics de Gaspar de Portolà vol celebrar solemnement aquest 2026 l’agermanament de fa quatre dècades, “únic a la història de Catalunya”, juntament amb les màximes autoritats de Catalunya i Califòrnia. Entre les idees que proposa per a la commemoració hi ha una exposició del 40è aniversari de l’agermanament, unes jornades universitàries i de recerca Catalunya-Califòrnia, unes jornades econòmiques o empresarials, una exposició antològica d’artistes de Barcelona i San Francisco, la creació d’un centre d’interpretació a Balaguer i la creació d’una Fundació Catalunya-Califòrnia.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat