Catalunya, el segon territori de l’estat espanyol on es registren més lesions amb bales de goma

  • Aquestes dades es desprenen de "Stop Balas de Goma", un informe sobre l'ús i l'impacte d'aquests projectils a l'estat espanyol elaborat per Irídia conjuntament amb Novact

VilaWeb
Roger Español va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma l'1-O del 2017
Redacció
16.06.2021 - 11:18
Actualització: 16.06.2021 - 12:53

El 2014 el Parlament de Catalunya va prohibir l’ús de les bales de goma, però això no ha evitat que els Mossos d’Esquadra i la policia espanyola hagin deixat d’utilitzar-les. De fet, Catalunya és el segon territori de l’estat espanyol on es registren més lesions per culpa d’aquest projectil amb un total de setze entre el 2000 i el 2020. Només el supera Ceuta, que acumula totes divuit lesions durant els fets del Tarajal.

Aquestes dades es desprenen de “Stop Balas de Goma“, un informe sobre l’ús i l’impacte d’aquests projectils a l’estat espanyol elaborat per Irídia conjuntament amb Novact, un institut internacional per l’acció no violenta. L’objectiu d’aquest és contribuir al debat públic, exposant que es tracta d’una arma que, pel seu potencial lesiu, asseguren que no compleix amb els estàndards internacionals relatius a l’ús de la força i en recomanen la seva prohibició.

L’informe també diferencia quins són els cossos que han provocat més lesions amb l’ús de bales de goma i els Mossos d’Esquadra només són superats per la Guàrdia Civil. El cos català ha ocasionat catorze lesions mentre que la Guàrdia Civil, divuit.

És destacable que entre tots els casos analitzats entre el 2000 i el 2020, més de la meitat (69%), els ferits van rebre l’impacte d’una bala de goma a la zona del cap, sent el perímetre ocular el principalment afectat. D’aquests, una part van acabar amb la mutilació del globus ocular (7) o la pèrdua de visió d’un ull (4).

L’informe també recull les responsabilitats depurades arran de les lesions i conclou que en cap dels quaranta casos identificats s’ha condemnat a l’autor material del tret. Només en un cas, el d’Iñigo Cabacas, es va condemnar a un comandament de l’Ertzaintza per un delicte d’homicidi comès per imprudència greu, per no aturar la càrrega policial. En el cas de Roger Español tot i tenir identificat a l’agent i el moment del tret, ni els comandaments, ni els agents presents, ni el cos de policia van identificar a l’autor. Aquest cas encara es troba en investigació.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any