Ana Barceló a les Corts Valencianes dilluns (fotografia: EFE).

Entre divendres i dilluns van morir 280 persones al País Valencià. Estatística i nombres freds. Aquestes persones eren residents a més de cent poblacions diferents.

A Alacant en van faltar vint-i-vuit i a València, vint-i-cinc. Benidorm té quinze veïns menys; Alcoi, deu, Gandia, sis. També en falten cinc a Oriola, dos a Xixona o a Bétera o a Carcaixent. Daimús, Anna, Llíria, la Vall d’Uixó, Coix, Algímia d’Alfara, Catarroja, Xèrica, Torreblanca… fins a cent, en ploren un. Tot el mapa clapat de pèrdues.

En aquest context, la consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló, va comparèixer dilluns davant la comissió permanent de les Corts Valencianes per a descriure així la situació de la pandèmia:

Transmissió comunitària, sostinguda, sense control, generalitzada i amb una pressió sostinguda a tots els departaments de salut“.

Després va afegir-hi percentatges. Per exemple, que el 23% dels ingressats ja són persones de 15 a 34 anys. O que la taxa de letalitat és de l’1,77% i que això situa el País Valencià a la franja més baixa de la letalitat a l’estat espanyol (la mitjana és del 2,2%). També va dir que l’índex de transmissió del virus era de l’1,03%. És a dir, cada persona infectada en contagiava més d’una.

La compareixença de la consellera Barceló, a petició pròpia, però també sol·licitada pels grups de l’oposició, semblava pensada com una mena de crida a tancar files, però va esdevenir un cant a la impotència. “Hem fet allò que calia, no hi ha més recursos humans. Tant de bo jo fos sanitària i pogués anar a ajudar!”, va arribar a dir quan explicava que no es podia llogar més personal d’infermeria perquè se n’havien exhaurit les borses. Sí que han contractat administratius, psicòlegs, documentalistes… “Tot el que hem pogut”, va dir.

La incorporació, fa pocs dies, de cent nous rastrejadors es revela del tot insuficient per a contenir la pandèmia, si han de resseguir la pista dels milers de brots que es declaren cada dia. Només ahir se’n van notificar setanta, alguns dels quals amb 48 casos, amb 26 o amb 22.

Són xifres que no tenen res a veure amb les de la primera onada ni amb les de la segona, quan la gestió del govern valencià es posava d’exemple de com s’havien de fer les coses, de com s’havien frenat les infeccions. Es parlava de lideratge. Ara, d’impotència.

Impotència de la Generalitat quan es relaciona amb el govern espanyol i no li permet de prendre mesures més estrictes i més restrictives per a tancar la població a casa. Ho demanen a crits, fa moltes setmanes, els metges que treballen a primera fila i que veuen que ja no tenen ni espais ni mans per a atendre tants malalts. Ho va demanar no tant a crits, i potser amb sordina, el president Puig.

Ací convé fer un incís. I potser convé parlar de la impotència de la consellera davant el cap del Consell, que és qui finalment signa els decrets. Ara, i abans de Nadal, quan ja hi havia veus molt autoritzades que reclamaven que es tancàs l’hoteleria per a evitar reunions indesitjables; quan es parlava de “salvar Nadal, però la corba ja pujava a conseqüència del Black Friday… O, més recentment, quan finalment ha tancat els bars, ha perimetrat les ciutats grans i ha prohibit les reunions a casa, però ha deixat oberts els centres comercials. No hi era el president Puig, a les Corts, quan la consellera compareixia. Visitava unes obres del metro a Burjassot.

Impotència també, si no és submissió, vers el govern espanyol, de qui depèn la bona planificació de la segona fase de la vaccinació. El president del fòrum de metges d’atenció primària demanava instruccions l’altre dia en aquesta entrevista. Què faran i com ho faran quan el vaccí ja no s’administre en residències i la població haja d’anar als centres de salut? O potser hauran d’anar a algun altre lloc que encara no s’ha ni definit ni preparat. Perquè el govern espanyol, que avui estrenarà ministra, encara no ha explicat a les comunitats autònomes com serà aquesta segona fase, va dir la consellera.

Impotència davant la Unió Europea, que no subministra les dosis que havia promès als països que el mes de juliol es van aliar fent la compra conjunta a unes farmacèutiques que tenen el món als seus peus. Pidolant dosis per a immunitzar la humanitat sencera.

Impotència contra una hidra de set caps com és la pandèmia que s’escampa com una taca d’oli, i que s’intenta resoldre a còpia de decret. “Fins a 28 resolucions i 8 decrets, hem fet”, digué la consellera.

Els mots “impotència” i “lideratge” no són compatibles. No són fàcils d’escriure en una sola frase. La segona part de la compareixença de la consellera a les Corts, després d’haver entrat en el cos a cos amb una oposició ultra-hooligan que no va oferir ni la mà ni cap proposta assenyada, va ser això. Els braços abaixats, la veu entretallada, la mirada perduda. Desigs de millora i laments sincers per cada víctima. Sense lideratge. “Necessitem la col·laboració i la responsabilitat de tothom”, va dir. El què i el com de la frase van eixir dissociades de la trona de les corts.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.