Catalans atrapats a Cambotja: ‘Ens sentim desemparats per l’ambaixada espanyola’

  • En Jordi i la Mireia fa mesos que viatgen pel sud-est asiàtic · La crisi del coronavirus els ha agafat en una illa al sud de Cambotja i cerquen la manera de tornar a casa

VilaWeb
Roger Graells Font
23.03.2020 - 21:50

En Jordi (Sabadell) i la Mireia (Sant Feliu de Guíxols) proven de tornar a casa des de Cambotja. Són dos catalans que fa mesos que viatgen pel sud-est asiàtic i a qui la crisi del coronavirus 2019 ha agafat lluny de casa. No són pas els únics. En Jordi s’ha posat en contacte amb VilaWeb per explicar el seu cas, després de llegir ahir el de quatre catalanes atrapades a Colòmbia.

El Departament d’Acció Exterior ha explicat a VilaWeb que ja ha atès 250 casos que afecten uns 750 catalans que són a l’estranger i que cerquen la manera de tornar a casa. D’aquests, la meitat ja han pogut tornar a Catalunya i la resta o bé estan pendents de volar aviat o bé en tràmit. La Generalitat no pot gestionar les repatriacions ni noliejar avions, competència que depèn del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, però sí que fa contactes amb les aerolínies i les autoritats d’alguns altres països per mirar d’ajudar cadascú a resoldre la seva situació. A més, el Departament d’Acció Exterior ofereix assessorament per mitjà del contacte amb les delegacions, les línies telefòniques i les xarxes socials.

Segons que explica en Jordi, el problema principal és la falta d’informació i de connexió aèria amb Europa, a més dels preus desorbitats que imposen les aerolínies en aquesta situació de crisi. L’ambaixada espanyola no dóna facilitats als qui volen tornar a casa i el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, de moment, continua sense actuar. Sí que reben l’assessorament del Departament d’Acció Exterior de la Generalitat, malgrat que la competència de la repatriació depèn directament del ministeri.

Us oferim el relat d’en Jordi sobre la seva situació.

«La Mireia fa onze mesos que viatja pel sud-est asiàtic i jo en fa sis. La crisi del coronavirus ens ha agafat en ple viatge. Ara mateix estem confinats a l’illa de Koh Rong i fa tres dies que fem les mil i una per intentar tornar a casa com sigui. Hem enviat correus electrònics i ens hem intentat posar en contacte amb l’ambaixada. Estan saturats, com és lògic. Hi ha molta gent de l’estat espanyol viatjant pel món. L’única resposta que rebem és que tornem tan aviat com sigui possible a Espanya. Ens han donat consells sobre quines aerolínies encara operen, però a partir d’aquí ja no ens han ofert cap més possibilitat. Hem intentat apuntar-nos a les llistes dels vols noliejats de repatriació, però de moment no és possible.

Sincerament ens sentim una mica desemparats per l’ajuda rebuda de l’ambaixada. A diferència del que passa amb l’estat espanyol, el Departament d’Acció Exterior de la Generalitat sí que s’ha posat en contacte amb nosaltres. El conseller Solé em va trucar personalment ahir per saber en quina situació ens trobàvem. Els ho vam explicar i tot l’equip del departament ens ajuda, a mi i a tots els catalans que estem repartits pel món perquè puguem tornar a casa. Es porten realment molt bé.

Els nostres plans immediats són d’intentar sortir de l’illa demà mateix. Al matí tenim un vaixell que ens portarà cap a la península. Allà agafarem un transport terrestre per anar cap a la capital, Phnom Penh, i anirem directament a l’aeroport. No sortirem de l’aeroport fins que no trobem una porta d’entrada a Europa. Del Departament d’Acció Exterior ens han dit que la via Bangkok-Rússia-Madrid de moment és viable, que hi ha altres catalans que ho han aconseguit així. Nosaltres ho intentarem demà, tot i que Tailàndia ara és bastant recelosa de rebre gent de l’estat espanyol i pot ser que ens hi posin traves. Però explotarem aquesta via perquè no tenim cap més opció.

Denunciem l’increment dels preus dels vols per part de les aerolínies en un moment d’incertesa i caos. Creiem que és un acte molt miserable intentar treure partit d’una situació tan delicada com la que vivim. Però vaja, és el sistema capitalista i l’oferta-demanda, no hi podrem lluitar. Tampoc no estem contents, per dir-ho d’una manera fina, amb el comportament de l’ambaixada de l’estat espanyol. No hem rebut tot el suport que crec que ens mereixem com a ciutadans. En canvi, volem lloar la feina que fa la Generalitat.»

En Jordi també va penjar un vídeo a Twitter dissabte denunciant la situació en què es troba a Cambotja.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any