08.07.2026 - 10:35
|
Actualització: 08.07.2026 - 12:10
La batllessa de València, María José Català, declara com a testimoni en el jutjat de Catarroja que investiga les 230 morts de la gota freda del 29 d’octubre.
En els primers instants de la declaració, i a preguntes de la jutgessa, Català ha explicat que al consistori van començar a treballar en l’emergència el dia 27, i que amb l’alerta groga es van activar els protocols d’augment de la plantilla de la policia local. Si plovia, s’havien de prendre mesures, per exemple, en els passos inferiors.
Segons fonts presents en la declaració, la batllessa ha declarat que es va posar en contacte amb qui era la consellera d’Emergències, Salomé Pradas. Volia saber si s’havien de tancar les escoles. El secretari autonòmic, Emilio Argüeso, investigat com Pradas, li va dir que pensava que a València la situació no canviaria.
També ha dit que el CECOPAL es va convocar quan es va activar l’alerta roja. Es va reunir a les onze del matí.
A la batllessa li han preguntat si va rebre cap comunicació aquell vespre, i ha respost que els tècnics municipals estaven en contacte amb els autonòmics, però que no va haver-hi cap contacte “polític”.
Sobre els moments posteriors a la inundació, María José Català ha dit que van intentar d’instal·lar un comandament avançat a la Torre, però que va ser impossible perquè ja no s’hi podia accedir. Els bombers van haver de demanar llanxes al Club Nàutic, ha dit. A continuació, ha explicat que la policia local va fer milers de rescats de persones que havien quedat atrapades en els vehicles o en les cases.
A banda de l’avinguda del barranc de Torrent, segons la batllessa, la crescuda del Túria va fer que es prenguessen algunes mesures d’evacuació. Va ser el màxim responsable de la policia que, a mitjanit, li va dir que el risc de desbordament del Túria era important. També es van obrir centres de recepció i acollida per a les persones que havien deixat els cotxes a la Pista de Silla.
Quant a les converses telefòniques que va tenir aquell dia, ha dit que cap a la mitjanit va parlar amb la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, amb els seus regidors i amb la batllessa de Xirivella.
Segons testimonis presents en l’interrogatori, la batllessa de València ha dit que el primer contacte amb l’ex-president Carlos Mazón el va tenir, per un missatge de whatsapp, a les 23.13. I que Mazón li va dir: “D’acord, això és horrible.” A dos quarts de tres de la matinada van parlar per telèfon.
Disset víctimes a València
Aquesta cita de Català forma part del grup de batlles de les poblacions més afectades citats per la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra. A les pedanies de la Torre, Castellar-l’Oliveral i Forn d’Alcedo, van morir disset persones aquell dia. València és el tercer municipi amb més víctimes mortals per la catàstrofe.
Català va comparèixer el 15 de juny a la comissió d’investigació del congrés espanyol i no va reconèixer cap responsabilitat ni en la pre-emergència ni en la gestió de l’emergència. En tot moment es va amagar darrere els protocols del pla d’inundacions i va aprofitar per dir que era un document que ella s’havia trobat fet perquè es va elaborar i aprovar durant el mandat de Joan Ribó. En tot moment va dir que entre les seues competències no hi havia la de vigilar el barranc de Torrent. També es va escudar en la manca d’informació.
La batllessa, que estava citada a dos quarts de deu del matí, ha arribat al jutjat abans de les nou i ha entrat per la porta del garatge. En la porta principal hi havia els mitjans de comunicació que l’esperaven.
No és la primera batllessa que declara davant la jutgessa de Catarroja. Ja ho ha fet, per exemple, la de Torrent, Amparo Folgado. Demà hi anirà José Morell, batlle de Xest.
