19.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 19.07.2026 - 21:43
El 19 de juliol de l’any passat, a la matinada, el napolità Michele Noschese, conegut artísticament com a DJ Godzi, va morir al seu apartament de Santa Eulària del Riu, a Eivissa, després d’una actuació de la Guàrdia Civil espanyola. Segons la policia, tres agents el van haver d’immobilitzar perquè tenia una actitud violenta fruit del consum d’estupefaents. Poc després, va perdre el coneixement i va morir. Segons la primera autòpsia, feta a Eivissa, Noschese va perdre la vida a causa d’una sobredosi i es descartaven lesions d’agressions. La versió oficial, la de la Guàrdia Civil, és certa?
La família del discjòquei no se l’ha creguda mai. És ben convençuda que s’ha explicat una versió que no es correspon amb els fets i que la Guàrdia Civil va fer una actuació violenta que va causar el desenllaç fatal del seu fill, de trenta-cinc anys. La família disposa d’informes mèdics –i també de fotografies– que certifiquen que en Michele fou agredit brutalment, amb múltiples fractures, cosa que li podria haver causat la mort.
La fiscalia de Roma tampoc no s’acaba de creure el relat oficial i posa en dubte la versió dels fets. D’ençà de final del juliol de l’any passat, manté oberta una causa penal per homicidi involuntari.
La investigació incomoda la Guàrdia Civil. Això es fa palès amb les traves que la fiscalia ha anat topant de les autoritats espanyoles. La investigació enutja el cos policial espanyol per dos motius clars. Primer, perquè a Eivissa la investigació va quedar arxivada i ara veuen com Roma va reconstruint minuciosament què va passar aquella nit. I, segon: perquè la justícia italiana té experiència a tractar morts que en un principi semblen naturals, però que amb una investigació exhaustiva s’acaba determinant que van ser degudes a agressions policials.
Giuseppe Noschese, pare d’en Michele: “La veritat mereix sortir a la llum”
La família no vol que aquesta mort quedi impune i fa un any que batalla per exigir responsabilitats. “En Michele era un ésser humà extraordinari, un noi meravellós i especial. La seva memòria mereix respecte i la veritat mereix sortir a la llum”, explica el pare, Giuseppe Noschese, a VilaWeb.
La família viu amb molt de dolor la pèrdua, amb l’afegit que el cas és molt mediàtic. En Giuseppe ens diu que té poca força per a parlar, però que està convençut que s’ha de mantenir ferm. “D’aleshores ençà vivim amb un dolor que ens acompanya cada dia i amb una única esperança: que finalment es faci justícia.” I afegeix: “La meva família i jo hem sofert una tragèdia que marcarà les nostres vides per sempre. A en Michele li van arrabassar la vida, però no és just que també intentin d’arrabassar-li la dignitat.”
Noschese és un metge de renom a Nàpols, ha treballat en molts hospitals i és expert en politraumatismes. Sap perfectament què implica morir d’un politraumatisme, ha estat el seu eix de treball principal. Per això no es creu la versió de la Guàrdia Civil i vol anar més enllà. “La meva trajectòria professional, construïda durant tota una vida de servei, no pot ni podrà ser mai tacada per ningú ni per una reconstrucció dels fets que no es correspongui amb la veritat”, sosté.
La defensa de la família: “El govern espanyol ho ha silenciat tot”
Durant aquest any, la fiscalia de Roma s’ha anat nodrint de declaracions de testimonis, nous informes pericials i més documents. També s’ha vist obligada a pressionar les autoritats espanyoles perquè li fessin arribar informació que considera clau per a aclarir què va passar. Aquesta manca de documentació obliga els investigadors italians a reconstruir els fets pràcticament de zero.
La defensa legal de la família es mostra molt molesta amb les autoritats espanyoles. L’advocat, Sandro Angelo Sammarco, explica amb indignació a VilaWeb: “Tot s’ha de reconstruir perquè el govern espanyol ho ha silenciat tot.” I recorda que el cas fou arxivat pocs dies després de la mort, “malgrat les proves clares que demostraven la comissió d’un delicte greu de tortura”.
El darrer moviment de la defensa ha estat presentar un escrit de sis pàgines sol·licitant a la fiscalia de Roma que emeti una ordre de detenció europea contra els agents de la Guàrdia Civil que van intervenir a casa de Michele. Angelo Sammarco també explica que la família Noschese ha presentat a la fiscalia un informe en què s’acredita que en Michele va rebre una agressió violenta deliberada i injustificada: “La violència greu i gratuïta li va causar la mort.”
El delicte de tortura també és punible a Itàlia. “Per això, davant la inacció injustificada de les autoritats judicials espanyoles, els defensors de la família d’en Michele exigim que es faci justícia a Itàlia. És a dir, que s’obrin els procediments contra tots aquells qui, actuant amb brutalitat i extrema violència, van assassinar Michele Luca Noschese”, declara l’advocat.
Desídia de la justícia espanyola
La defensa de la família Noschese critica durament l’actitud de les autoritats judicials espanyoles. Segons ells, la col·laboració és nul·la i això fa impossible de valorar si la investigació feta a Eivissa va ser prou exhaustiva i posa traves a la investigació a Roma. Malgrat que la causa espanyola hagi estat arxivada, això no impedeix que la justícia italiana arribi a conclusions diferents si obté noves proves. Precisament per això, la fiscalia insisteix a reclamar tota la documentació generada durant les diligències practicades a Eivissa.
A l’abril, la fiscalia de Roma va haver de preparar una segona ordre d’investigació europea adreçada a les autoritats judicials espanyoles. La primera, segons que recull el diari napolità Il Mattino, no va proporcionar la documentació que esperaven els investigadors. El dossier enviat d’Espanya contenia, bàsicament, l’informe de l’autòpsia feta a Eivissa i la interlocutòria d’arxivament de la causa, però no incorporava les declaracions dels testimonis, els informes de la policia científica ni la resta d’actuacions fetes durant la investigació.
La fiscalia de Roma ha anat incorporant al sumari la segona autòpsia practicada quan el cos va arribar a Itàlia, els informes encarregats per la família Noschese i les declaracions dels primers testimonis, entre les quals la d’en Giuseppe.
Stefano Cucchi, un cas amb paral·lelismes
El cas de Michele Noschese té paral·lelismes amb el de l’italià Stefano Cucchi, que el 22 d’octubre de 2009 va morir mentre era sota custòdia preventiva. La família Cucchi, com la de Noschese, també tenia clar que alguna cosa no quadrava. La perseverança de la família, encapçalada especialment per la seva germana, Ilaria Cucchi –ara senadora italiana–, i la confessió d’un dels carrabiners implicats, van acabar destapant la veritat: Stefano Cucchi havia estat víctima d’una agressió brutal en mans d’uns quants agents dels Carabinieri.
Cucchi fou detingut per possessió i tràfic de drogues. Quan va comparèixer al jutge, l’endemà de la detenció, ja presentava dificultats per caminar i parlar i tenia hematomes visibles a la cara. El seu estat va empitjorar ràpidament i les proves mèdiques li van detectar una fractura de mandíbula, fractures vertebrals i del còccix, a més de nombroses contusions. Va morir sis dies després de la detenció.
Durant anys, la versió oficial va desvincular la mort de qualsevol agressió policial. Tanmateix, després de quatre judicis i més de cent cinquanta sessions, la justícia italiana va concloure que dos carrabiners eren responsables de l’homicidi i també va condemnar uns quants comandaments per falsedat documental i maniobres d’encobriment destinades a ocultar què havia passat realment. El cas va commoure Itàlia i va acabar impulsant canvis legislatius, entre els quals la introducció del delicte de tortura al codi penal italià.
Per a Ilaria Cucchi, avui senadora i vice-presidenta de la comissió de justícia del senat italià, el cas de Noschese recorda inevitablement el del seu germà. “En Michele, com l’Stefano, va ser presentat com algú que s’havia mort ‘pel seu compte’, perquè així és més fàcil de girar full”, deia en declaracions a Il Mattino. També va reclamar que el govern espanyol col·laborés per aclarir els fets i va anunciar la voluntat de presentar una iniciativa parlamentària sobre el cas: “Cada vegada que un estat obliga una família a assumir el paper que correspondria a la justícia, aquell estat hauria de tenir com a mínim l’honestedat de reconèixer el seu fracàs.”
Cucchi també reivindica la investigació oberta per la fiscalia de Roma i defensa que la batalla judicial de la família Noschese és també una “batalla de civilitat”: “Indignem-nos davant la indiferència i lluitem perquè s’aclareixi la mort de Michele Noschese. Perquè en Michele també és fill nostre.”
