Estimada consellera,

no ens hem conegut, no hem pogut parlar de les nostres lectures. Ni del món que hem viscut, ni de la teva estimada Lesbos, ni de com facilitar i agrair la tasca generosa de mestres i professorat; ni del somriure tremolós del primer dia d’escola de nenes i nens ni de les il·lusions dels nois i noies que vivifiquen les aules. No, no ho hem pogut fer, i això em produeix una profunda amargor.

I malgrat això i la teva sobtada absència et sento amiga propera. Clara, consellera, benvolguda amiga, no saps com m’impressionà el teu coratge, la teva enorme generositat i amor per la llibertat que t’empenyé, en els moments més difícils i decisius de la història que vivim, a posar al servei de l’educació i de tots els catalans la teva esplèndida experiència universitària i investigadora, el teu benestar professional i el teu futur. La teva coherència fa que em pregunti si jo hauria estat la dona valenta, la consellera exemplar que ets tu. I la resposta segura que tinc és que hauria desitjat d’ésser-ho.

Benvolguda Clara, has de saber que el teu ímprobe sacrifici, el de tots els amics i amigues exiliats i empresonats per haver obeït la voluntat del nostre poble no és estèril, puix el tenim incrustat en el nostre viure amb tristor i alhora amb orgull, donant-nos força per a no defraudar-vos.

Pels molts anys que he dedicat a l’educació sé que aquesta carta no és només meva, és la que t’escriurien totes les nostres escoles, sé que la meva veu és la de totes elles que mai no deixaran d’admirar-te, respectar-te i estimar-te. I que voldrien dir-te que no temis, que, tal com tu ho voldries, les amenaces que es publiquen contra l’escola, el professorat i la nostra llengua mai no permetran que siguin una realitat.

Fins aviat, estimada consellera. Ens retrobarem al teu despatx de la Conselleria, assegudes al vell sofà de pell negra parlarem de tot allò de què no hem pogut parlar, m’explicaràs el teu programa de govern, si s’escau fins i tot em faràs un tast de la ‘teoria dels jocs’ i mirarem amb serenor el passat i amb il·lusió feliç el futur.

Et faig arribar el meu agraïment embolcallat en una gran i amical abraçada.

De tot cor, gràcies i fins aviat!

Carme-Laura Gil

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb