Cartes creuades: Ja veurem fins quan dura l’ensurt

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

De la nit al dia el coronavirus ha fet un capgirat les nostres vides, ens hem adonat que la ciència i els científics són summament importants. Sembla que ens n’hem adonat tots: tant la gent del carrer, que no té gens de responsabilitat en les polítiques científiques, com la que sí que ostenta càrrecs polítics. No tractem bé els científics, que realitzen una ingent tasca perquè tots puguem gaudir de més bona salut; i és ara, quan la por se’ns ha ficat fins moll de l’os, és ara quan ens hem adonat que, en general, perceben uns sous més aviat escassos. I n’estem avergonyits.

Durant aquests dies hem fet molts exercicis de justificació de les nostres consciències, hem vessat moltes llàgrimes falses i hem demostrat poca voluntat d’assumir les nostres responsabilitats.

A conseqüència de què no atorguem als científics la seva merescuda valoració? Les polítiques científiques tenen els seus responsables, que segurament percebran bons sous. Les polítiques científiques no les decideix la gent del carrer, i no és vàlid de dir que és culpa de la gent del poble, perquè ha confiat el seu vot a tal o tal altre. Darrerament es va estenent la idea de culpabilitzar els votants de tot allò que facin els qui n’han rebut els vots. No és just, car aquesta gent ja en té prou amb el seu dia a dia. Les polítiques científiques es dissenyen i es decideixen en algun lloc: quants diners cal invertir, en què, en quines condicions, quines són les prioritats …

Tal com han anunciat molts responsables polítics, d’ara endavant tindran els científics en més consideració. Sembla, doncs, que en el futur se’ns obriran molts paradisos, pel fet que el forat del coronavirus a l’escenari d’aquest fals drama en què vivim s’ha cruspit tots els actors.

Se’ns obrirà un món nou i, d’ara endavant, tots serem honestos i tindrem consciència. Ja veurem fins quan ens dura l’ensurt.

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

El 15 d’abril passat, el govern català va començar a informar cada nit de les defuncions que hi ha als hospitals i afegeix les que hi ha hagut en residències, en domicilis i als altres llocs. Abans d’aquesta data, la dada oficial de morts per la pandèmia de la Covid-19 era la que certificaven els hospitals i centres sanitaris, però no incloïa totes les morts que hi hagués hagut a fora. Ara sí, gràcies a l’aportació diària de defuncions del conjunt de funeràries, on hi ha especificada tant la identitat de la persona morta, la data, el municipi i el lloc de la mort.

El total de morts resultant, com era d’esperar, s’ha disparat a partir d’aquesta decisió, sobretot per comparació amb els altres territoris. Això és així perquè en la resta de l’estat espanyol i a la majoria de països els recomptes de defuncions es fan d’acord només amb les dades hospitalàries, xifra clarament insuficient. A més, el departament aporta ara una nova variable: el nombre de casos possibles d’infecció de coronavirus, segons la sospita clínica comunicada per qualsevol professional facultatiu, tant en residències com a fora.

La decisió de govern català crec que és encertada, però ha topat amb l’oposició del govern espanyol. De fet el recompte que ara dóna el govern espanyol descompta xifres respecte de  l’oficial del govern català. I alguns portaveus de Madrid han arribat a insinuar que això només és una maniobra política per elevar el nombre de morts i pressionar el govern PSOE-Podem. Em sembla increïble que algú es puga preocupar per alguna cosa així tenint a les mans la responsabilitat de frenar aquesta enorme quantitat de morts. En tot cas, la transparència mostrada pel govern català hauria de ser un estímul per a fer-ho millor.