Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

L’Aràbia Saudita és absolutament intocable. I dubto que hi hagi cap altre estat al món a qui acceptin aquest estatus.

Li surt barat, perquè la seva impunitat no és conseqüència de l’amenaça que significa per a la resta dels estats la força de tenir un exèrcit que s’emporta una part important del pressupost. El poder d’un exèrcit es plasma en les guerres d’estil clàssic, aquestes que es desenvolupen arran de terra, però no sempre és així. Al final, la força armada més poderosa del món no ha pogut imposar-se en el conflicte contra els talibans i, tot i que ara se’n torna a parlar, fa anys que la diplomàcia dels EUA negocia una sortida acordada per a l’Afganistan.

L’Aràbia Saudita té dues armes: petroli i situació estratègica. Sempre m’ha costat d’entendre la pressió del petroli, perquè no és l’únic productor mundial, i com que el seu càrtel té els preus acordats, no pot vendre’l més barat als seus protectors diplomàtics en canvi que mirin a un altre costat i facin com que no veuen res. Al costat d’això la situació estratègica de l’Aràbia Saudita és de gran valor.

Però encara té més importància la xarxa d’aliances estratègiques que ha teixit. Mentre el triangle Washington-Tel Aviv-Riad es mantingui vigent, poden estar tranquils els governs israelians, els d’ara i els que vindran, perquè l’Aràbia Saudita és l’únic que pot inclinar la balança a favor dels palestins. Però no ho farà pas. Occident li ho perdona tot, també que hagi finançat generosament el corrent wahabbista, que ha endurit tant la interpretació de l’islam. Només cal recordar la llarga llista d’autoritats de tot el món que van acudir als funerals de l’anterior rei saudita.

I és perquè els admeten aquest estatus que han fet com han fet amb Khaixoggi.


Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Em permetràs, Martxelo, que aquesta setmana esquive la nostra anàlisi habitual de la realitat basca o catalana. Les conseqüències del cruel assassinat de Jamal Khaixoggi al consolat d’Aràbia Saudita a Istanbul m’hi obliguen. Crec que és un fet més que terrible que soscava les arrels morals de la societat fins a un punt que incita el vòmit. I que, enmig de l’horror, ens obliga a preguntar-nos quin món deixem als qui vénen darrere.

Com els nostres lectors saben, Jamal Khaixoggi va entrar al consolat saudita d’Istanbul i no en va sortir mai més. Les investigacions indiquen que va ser torturat durant set minuts, durant els quals li van seccionar parts del cos amb una crueltat primitiva compensada pel detall que l’esquarterador es va posar cascs per escoltar música.

Khaixoggi no és exactament un col·laborador del Washington Post i no és només això. La història és molt més complexa, però evidentment un crim d’aquesta magnitud no es pot tolerar. No es pot tolerar, cert, però de moment ha obert pas a una discussió abjecta. Trump es va atrevir a dir fins i tot allò que molts governs europeus insinuen: El preu de criticar Aràbia Saudita és massa alt econòmicament i és millor d’aclucar els ulls. Fa poc vam veure una polèmica semblant a l’estat espanyol quan Margarita Robles va provar de frenar una venda d’armament, que finalment es va fer per pressió econòmica tot i saber que farien servir les armes per a massacrar la gent del Iemen.

Així i tot, i encara que em repugne dir-ho, matar gent al Iemen és una cosa i assassinar un col·laborador del Washington Post a Istanbul, una altra. I ací hi ha la part que m’inquieta més de tot plegat. Si ni tan sols en un cas com aquest Occident és capaç de parar els peus a l’Aràbia Saudita, quin compàs moral ens resta en aquest món?

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb