Cartes creuades: Catalans a Brussel·les i bascs a París

  • Cada diumenge, els directors de Berria i VilaWeb intercanvien un article en els respectius diaris

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Aquesta setmana hem vist dues concentracions multitudinàries: una a Brussel·les i una altra a París; la primera, protagonitzada per catalans, dijous, a la capital de la Unió Europea; i la segona, per bascs ahir, a França.

Les dues iniciatives han estat molt semblants, ja que totes dues han traslladat la denúncia de la vulneració de drets, precisament, als llocs on es pot aturar aquesta vulneració. Els catalans heu denunciat les prohibicions, els abusos, les intervencions en l’autogovern, els empresonaments, etc., del govern d’Espanya i de les estructures estatals en aquest procés que aneu desenvolupant per posar en pràctica el vostre dret de decidir; heu demanat a Europa que desperti i intervingui d’una vegada.

Els bascs hem denunciat la inhumana i dura posició del govern de França envers els presos polítics del nostre país; demanant l’acostament dels presos a les presons més pròximes d’Euskal Herria, així com l’excarceració d’aquells amb un estat de salut greu. Són peticions que es fan des de fa molt de temps, però que encara no s’han complert, ja que en aquesta qüestió el govern de França ha seguit els passos del d’Espanya. Han exigit al govern de França que tingui la seva pròpia política penitenciària; amb l’expectativa que, si Espanya es queda sola, la possibilitat de denúncia serà més gran.

En totes dues concentracions, a més, van perseguir que se’n fessin ressò els mitjans de comunicació internacionals. En el vostre cas, de manera més evident, ja que la qüestió de Catalunya, a diferència de la dels presos bascs, és a l’agenda informativa de mig món. Fa molt que no hi ha hagut a Europa cap qüestió nacional que hagi propiciat tanta atenció informativa.

La paraula ‘respecte’ es va escoltar en totes dues manifestacions: respecte envers els catalans i respecte envers els presos polítics. I les dues marxes van haver de recórrer milers de quilòmetres perquè es propagués el ressò d’aquesta petició de respecte.

El fet que les dues iniciatives coincideixin en el temps ens ajuda a comprendre què fa cada nació: la catalana s’esforça a crear el seu propi estat, i la basca a desenvolupar una solució a les conseqüències del conflicte.


Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Segons la policia belga, 45.000 catalans s’han manifestat aquesta setmana a Brussel·les per mostrar el suport al govern legítim del país i al seu president. La manifestació ha estat considerada una de les més grans que s’han vist mai a la capital de la Unió Europea i va desfilar just pel carrer que emmarquen, d’una banda, l’edifici de la Comissió Europea i, d’una altra, el del Consell.

Ja pots imaginar, Martxelo, que una mobilització d’aquest estil va ser una mena de petita epopeia. Un pont aeri d’avions, acompanyat de milers d’autobusos i cotxes particulars que van acostar a Brussel·les no solament gent del Principat sinó d’arreu dels Països Catalans i catalans residents a tot Europa. També s’hi van veure algunes ikurriñes solidàries basques.

La manifestació de Brussel·les ha servit per a diverses coses. La primera, i és molt important, per a demostrar afecte i estima al nostre govern. Els consellers i el president van viure de primera mà una experiència que segur que devia ser molt reconfortant per a ells. El conseller de Salut, Antoni Comín, per exemple, va mantenir una reunió amb centenars de metges i personal sanitari que li van expressar el suport i lleialtat.

La manifestació també ha d’haver estat important a escala europea. Tot i que la Unió continua igual d’intransigent, és difícil imaginar que no dubte ni un sol instant, davant l’allau de catalans, encara que siga perquè això li recorda que la solució que Rajoy va prometre al problema català no funciona.

Però, sobretot, la manifestació va ser important per a la mateixa gent del país, per al seu ànim. Amb la campanya ja molt avançada, comença a quedar clar, per les enquestes i la mobilització, que l’unionisme no aconseguirà guanyar les eleccions, ni amb tota la repressió que va desplegant. I moments com els viscuts a Brussel·les ajuden molt a agafar les forces necessàries per a encara el tram final.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any